Ciutat

La Creu Roja posa en marxa un servei d'atenció diürna a les persones sense llar

En arribar, ja saben que s’han de rentar i desinfectar les mans, els donen una mascareta nova i una voluntària els pren la temperatura. Si tot està en ordre poden passar cap a dintre. Així és l’entrada al nou servei d’atenció diürna a les persones sense llar que ha posat en marxa la Creu Roja a la seva seu, un àmbit de l’atenció social que fins ara faltava a la ciutat. Per fer-lo possible, s’ha habilitat una antiga zona de despatxos com a menjador. A hores d’ara hi ha una quinzena d’usuaris, pràcticament tots homes, i fins i tot hi ha un parell de persones en llista d’espera.

A. García i José Policarto, a l'esquerra i a la dreta respectivament, durant un àpat a la Creu Roja / VICTÒRIA ROVIRA

“Volíem obrir un centre de dia per acabar de complementar aquesta part diürna que quedava lliure amb les persones sense llar i, d’aquesta manera, poder continuar amb un treball més individualitzat. I ara més que mai després del bon funcionament que ha tingut l’alberg temporal”, explica la coordinadora de l’equipament, Mireia Osuna, que treballa conjuntament amb un grup de voluntaris.

De dilluns a divendres

El José Policarto, de 66 anys, és un dels usuaris que ja van passar per l’alberg durant el confinament i des d’aleshores viu en una habitació d’un pis compartit. Per ell, un servei com aquest és imprescindible, “molt important perquè així tenim un lloc on anar a menjar”.

Publicitat

Fins al setembre, el projecte es farà de dilluns a divendres de 12h a 15h i bàsicament permet als usuaris dinar -ells paren la taula, però del menjar se n’encarrega la Creu Roja-; dutxar-se, rentar la roba i gaudir d’un descans ja sigui mirant la televisió al mateix menjador o navegant per internet amb l’ordinador habilitat. A partir del setembre l’horari s’ampliarà fins a les 17h perquè s’hi sumarà el treball personalitzat orientat a la inserció laboral. Els usuaris de l’alberg han estat derivats des de la mateixa ONG, les entitats de la Taula de Sensellarisme o l’Ajuntament. Entre tots es fan càrrec dels habitatges.

Durant els primers dos mesos, fins a mitjans de setembre aproximadament, es treballarà “la vinculació al recurs” de les persones que l’utilitzen, començant pels hàbits d’higiène i alimentaris, afegeix Osuna, així com la resolució d’aspectes burocràtics que hi pugui haver sobre la taula. A partir del setembre es començarà a treballar en un pla individualitzat sobre aspectes de formació, salut o oci saludable, entre el que ells demanin. Segons Mireia Osuna, “l’àmbit de l’oci i la cultura sempre està una mica oblidat a nivell general, però molt més per aquelles persones que no tenen accés pràcticament a res ja sigui per temes econòmics o la seva situació de vulnerabilitat i també tenen dret a gaudir-ne”.

Un lloc on relacionar-se

Entre els usuaris del servei també hi ha A. García, de 40 anys i que prefereix mantenir l’anonimat perquè la família -ell és d’un altre país- no sap exactament en quina situació es troba aquí. “Venint aquí així tinc un lloc on dutxar-me, estar amb gent o comunicar-me amb la família a través de l’ordinador”, explica. Ha treballat en magatzems, fent mudances i de pintor, fins que la feina va començar a escassejar “i es va anar complicant la situació”, també personal, fins que es va veure obligat a marxar de casa seva. Després de passar per Torelló i Barcelona, a Sabadell hi ha trobat una ciutat que “és més tranquila i hi noto menys estrès”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top