Han passat 19 anys, i per a Joan Jubany (1970) res no ha canviat des de l’assassinat de l’Helena Jubany, la seva germana, el 2 de desembre de 2001: viu amb impotència davant la impunitat. Traves del jutge, cap sospitós a la banqueta i un arxivament l’any 2005… un camí frustrant i sense respostes que dijous passat va fer un tomb. El titular del jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell va emetre la interlocutòria de reobertura de la investigació de l’assassinat. La família i la Fiscalia coincidien: hi ha proves i testimonis contra el principal sospitós del crim, Santi Laiglesia. I no s’acaba tot amb ell, segons sospita la família.
Com ha rebut la reobertura de la investigació?
És esperançador que després de 15 anys amb el cas arxivat es reobri, però som conscients que serà un camí llarg i dur. Com a família hem arribat fins aquí i ara toca que el sistema judicial arribi fins al final. Aquest cop s’ha de fer justícia per acabar sabent la veritat. Sense llacunes.
Quin paper ha tingut la col·laboració ciutadana en la represa del cas? Veu diferències respecte la reacció social de l’any 2001?
Just després de l’assassinat, en alguns entorns de Sabadell, hi va haver un silenci mafiós. No se’n parlava. Ara s’han despertat consciències: la família Jubany, de Mataró, ha passat a tenir ulls i orelles a Sabadell. El motor de la reobertura ha estat la implicació de gent de la ciutat que no poden concebre que un crim així quedi impune.
Jubany demostra enteresa davant la represa del cas a nivell judicial. Aquest cop té confiança que es farà justícia i que s’arribarà fins al final / LLUÍS FRANCO
Té confiança en el sistema després de la primera instrucció?
Confiem que aquest cop la justícia no ens fallarà. En la primera instrucció, hi va haver errors: hi havia uns anònims clarament relacionats amb l’assassinat, cinc sospitosos relacionats amb la UES i només es van fer dues proves cal·ligràfiques. No ho vam entendre mai. A banda, el jutge ens va una jugada. Va aprofitar el secret de sumari per utilitzar el nostre advocat per acusar l’Ana Echaguivel, que entenem no està implicada.
Com veu que la nova investigació se centri només en el principal sospitós, Santi Laiglesia?
És sobre qui hem recollit més proves per tal de reobrir la causa. Desmuntem la seva coartada: si ell afirma que no hi era allà, aportem un testimoni que ho contradiu; si diu que no vivia allà, el mateix. Ara bé, cal una investigació a fons per trobar tothom implicat.
No l’hauria matat una sola persona, doncs.
No és una acció en solitari. Amb les peces que tenim, entenem que hi ha diverses persones implicades amb diferents graus de participació: autoria, col·laboració, encobriment… Per això pensem que cal anar més enllà del principal sospitós. Hi ha quatre persones que van mentir. Van fer una declaració a la policia, l’endemà es va adonar que havien donat coartades contradictòries i les van rectificar. És un trencaclosques. Cal saber què va passar des dels anònims fins a llançar l’Helena del terrat.
/ LLUÍS FRANCO
Hi ha algú que calla?
Possiblement. Sí, es clar. Si tothom que sap coses les expliqués, ja ho tindríem resolt. Apel·lem a la consciència de cadascú, perquè qui sàpiga alguna cosa faci un pas endavant.
La UES va fer un comunicat afirmant que col·laboraria amb la justícia. Hi hagut un suport real de la institució?
De moment no ens hem trobat amb la seva implicació, i ens agradaria comptar-hi. En el seu moment, certs personatges de la UES van encobrir els presumptes autors de l’assassinat. La institució va deixar que fos així,quan hauria d’haver tingut un posicionament més clar al costat de la víctima.
Els suposats encobridors encara són a la institució?
Formen part de la secció natura de la UES. Tenen una mala peça al teler: una sòcia assassinada i sospitosos dins la mateixa institució. No han sabut trobar la manera de ser valents i posicionar-se amb els principis de l’entitat.
A banda de l’autoria, el cas té altres llacunes. Creuen que el crim va ser a consciència?
Una cosa és fer-li passar una mala estona a algú, i una altra és matar-la. Per la matusseria amb què es va fer, s’entreveu que el grau de premeditació va ser d’hores, i no de mesos o de setmanes. No sé si eren conscients del mal que li anaven a fer subministrant el còctel de somnífers a l’Helena. I de fet, sembla que van intentar llençar-la des de l’edifici del costat, i es van fer enrere per alguna raó.
