[Per Albert Acín i Marta Ordóñez]
El juliol va ser una primera advertència: desconfinar-se no vol dir relaxar-se. El coronavirus segueix present, i abaixar la guàrdia comporta un repunt de contagis i es pot traduir en més restriccions. Sabadell ha aconseguit frenar a temps l’avenç de l’epidèmia en qüestió d’una setmana: fins aquest divendres passat s’havien registrat 107,7 nous contagis per cada 100.000 habitants, només un 1,3% més que la setmana anterior, trencant així la dinàmica del mes de juliol, quan es duplicaven els contagis cada setmana.
Posar el fre ara als nous contagis és una necessitat davant d’una tardor que serà molt complicada, segons els experts. Quan torni el fred, el virus es reforçarà, i tot i que s’ha aturat l’ascens del virus, amb la ràtio de contagis actual no es podrà afrontar. “Hem de baixar encara més els contagis per quan torni el fred”, assenyala el cap de Malalties Infeccioses del Parc Taulí, Manel Cervantes. “No podem cantar victòria ni ara, ni d’aquí a uns mesos ni en anys. A la mínima que hi ha un relaxament, tot es descontrola”, coincideix l’investigador de la UPC-Biocom, Daniel López Codina.
Seguir el virus, el gran repte
Els malalts sense simptomatologia constitueixen la preocupació principal de les autoritats sanitàries. A través dels tests PCR realitzats en la campanya intensiva del Departament de Salut de la setmana passada es van detectar 57 casos asimptomàtics que no s’haurien trobat amb el sistema de prevenció ordinari. Dos de cada cent persones testejades (un 1,8%) estaven malaltes sense saber-ho. El virus “actua sense fer gaire soroll”, adverteix Cervantes.
És tan important tenir constància de tots els malalts, com traçar el recorregut del virus. A la Regió Metropolitana Nord –àmbit sanitari que integra Sabadell–, l’indicador R0 ha caigut de 2 a 1 en qüestió de dues setmanes. És a dir, ara per ara, per cada malalt confirmat se’n contagia un altre. I el gran repte és identificar de qui es tracta.
Hi ha prou recursos per fer el seguiment? “Falten rastrejadors adequats per fer el seguiment dels casos”, apunta el doctor José Manuel Carmona, especialista en Medicina familiar i comunitària, i que assenyala que tota la càrrega de la localització de contactes recau sobre els CAPs. El sistema de rastreig català ha patit un coll d’ampolla: la Generalitat va reconèixer que va arribar tard a Lleida i que calia reforçar la vigilància davant els rebrots a l’àrea de Barcelona. Segons l’investigador, només si s’amplia la capacitat de seguiment s’evitaran sobreesforços com els que es van viure als hospitals durant la primera crisi sanitària.
La tecnologia també pot ser una ajuda per seguir els contagis de la tardor. L’app Radar Covid, desenvolupada pel govern de l’Estat, arribarà a Catalunya pròximament, segons ha assegurat el Departament de Salut. L’aplicatiu permetrà saber si s’ha estat exposat a persones contagiades a través de Bluetooth, però té punts febles evidents. “Molta gent no té mòbils, com els nens i els avis… i molta gent en té però no té el Bluetooth activat”, apunta López Codina, que forma part de l’equip que ha previst l’impacte de la posada en marxa de l’app a Catalunya. Més que les tecnologies, el seguiment de casos i els plans de contingència dels hospitals, encara que soni repetitiu, els experts apel·len a la responsabilitat social. “Estem en zona vermella. Hem de fer baixar els contagis abans de la tardor com sigui”, insisteix Cervantes un cop més.
