“A veure, no crec que la gent vingui a veure els concursos per la qualitat musical o artística”, reconeix Ricard Efa, sèpia (Sèpia Verda) i dibuixant sabadellenc. “Més aviat és per veure com tothom fa el seu xou a l’escenari, com fem el ridícul i riem plegats”, afegeix el sèpia David Estop.
Els concursos que Sèpia Verda organitza són tres: garrotins, titius i flams. I ara estudien reprogramar algunes activitats a la tardor. Tot i això, hi veuen obstacles. “Són espectacles que no encaixen en un espai tancat i amb tothom separat”, exposa Efa, pel mateix ambient festiu.
Com ara amb l’eix musical: en el cant organitzat hi ha vetllades de tarda vespre, més serioses o estrictes en el compliment de les mètriques i rimes. I n’hi ha d’altres que són més tavernàries i de matinada, en què la beguda desinhibeix la parla i la gresca esclata. Passa a tot arreu: des dels bertsolaris bascos, les glossades mallorquines, etc.
Tavernaires
A les Barraques, sense dubte, és el segon cas. De fet, el concurs de garrotins va néixer de les cantades de matinada d’una colla d’amistats, en ambient de festa. A banda d’Efa i Estop, trobem Carles Belda i Helena Casas, llavors membre de Pomada, que connecten amb els garrotins a Lleida i els importen a Sabadell.
“Els primers anys només pujàvem a cantar els de la Sèpia”, rememora Efa. Temps en què Ainhoa Aramburu, professora d’èuscar a l’EOI de Barcelona, va fer de presentadora de les temàtiques sobre les quals havien de versar els garrotins (tal com fan les gai jartzaileak del bertso basc). Una picada d’ulls més a la connexió bascocatalana en el camp improvisat. Els cantants es refresquen amb la sidra que els sèpies els ofereixen. “Realment és asturiana”, diu Efa entre rialles. “Però és que vam trobar una marca que es diu M. Bustos i ens feia tanta gràcia que fa anys que és la que servim a la nostra barraca”.
Amb els anys, el nombre de persones que s’animen a cantar ha crescut considerablement. Organitzats en petits equips, competeixen en combat oral. Garrotinaires com Cristian Ximelio i Anaïs Falcó han estat alguns dels guanyadors, i també hi han passat Ferriol, Fardatxa, la colla de Sant Quirze, entre altres.
Els titius, un clàssic de Festa Major, en l’edició de l’any passat / VICTÒRIA ROVIRA
Fins a 150 titius
Igualment, en el concurs de titius va destacar durant anys seguits Roger Plata (també tallerista de l’Acadèmia de la Cervesa), qui va arribar a superar –de llarg– el centenar de glopades de vi. “Li van haver de reposar el porró!”, afegeixen.
Malgrat que Sèpia Verda va recuperar els titius cap a principis de la dècada dels 2000, ja era una activitat que la colla de Ball de Diables havia realitzat en les darreries dels anys 80 i principis dels 90.
Alerta! Els titius tenen la seva tècnica. “Sobretot, no guardar massa vi a la boca: has d’anar empassant-ne una mica, si no t’ennuegues”, diu Efa. “Bé, també pot ser que part del vi surti mentre cantes allò de ‘un titiu, dos titius’… O fins i tot que surti pel nas!”, afegeix Estop entre rialles.
Finalment, tenim el concurs de flams. “Visca la Festa Major i visca Santa Rosalia!” són les paraules que cal dir en acabar el flam. Però d’on ve aquesta frase, que fa el paper de petit embarbussament? Doncs és ocurrència del Maximmo, presentador del concurs. I és que el Maximmo és de Palerm (Itàlia), illa on es venera la Santa Rosalia.
Els titius, un clàssic de Festa Major, aquest any sense data / VICTÒRIA ROVIRA
Saballut de Ferro
També es trobarà a faltar enguany el concurs del Saballut de Ferro, organitzat per una altra entitat de la Comissió de Festes Alternatives de Sabadell (CFAS). Es tracta d’una competició de força i habilitats diverses (força, punteria, coordinació, equilibri i valentia, entre d’altres). Un esdeveniment que en els darrers anys ha estat en mans de l’equip Les Marietes.
