Moltes empreses, entre totes les que ha generat la nostra ciutat, han despertat al llarg del temps nivells d’admiració importants. Però avui, entre totes elles i sense desmerèixer-ne cap, voldria significar especialment La Electricidad S.A. El següent article intentarà explicar-nos per què d’aquesta tria i al final, però, serà el lector qui jutgi.
Tractant-se de Sabadell, com no podia ser d’una altra manera, la primera instal.lació elèctrica permanent de la nostra ciutat, que tingué lloc l’any 1876, va produir-se a una empresa, en concret a la dels germans Miquel i Domènec Buxeda, el conegut Vapor Buxeda. I fou la primera d’una sèrie d’empreses que ràpidament adoptaren la nova energia per moure les seves màquines en substitució de les fonts tradicionals com ara el carbó o el vapor. Serien els casos de Cuadras, Feliu i Cía (1882) i de Llonch Hermanos, Viuda e Hijos de Benaventura Brutau (1884), Martí Morral, etc. (1)
En aquest context d’expansió ràpida de l’electricitat com a font d’energia industrial i també civil, al setembre de 1893, el fabricant sabadellenc Joan Brujas i Pellisser sol.licita un permís a l’Ajuntament per construir una fàbrica d’energia elèctrica i realitzar instal.lacions per distribuir-la per tota la ciutat. La fàbrica és construïda i també un taller per fer reparacions a màquines de corrent. Aquest taller s’ubica a la Plaça del Duc de la Victòria, on trobarem la nova fàbrica d’energia que aixecarà Juli Batllevell tan sols dos anys després. I la distribució de corrent també serà una realitat el dia 1 de febrer de 1894.
Les oportunitats empresarials que l’electricitat genera són ràpidament aprofitades pel Sr. Brujas. L’any 1896 funda una societat amb dos socis més, els senyors Emili Frêne i Rafael Agazzi, dos tècnics francesos (Grenoble) que s’instal.len a Sabadell. Aquesta societat serà Brujas, Frêne i Agazzi i estarà dedicada a la producció de tota mena d’aparells elèctrics i de telefonia. L’emplaçament inicial de la companyia va ser al Carrer de la Mina (actualment, carrer Ferran Casablancas) però cap el 1900 fou desplaçada al carrer Bonavista, 16. Alguns anys més tard, la social perdrà el primer soci per aparèixer com Frêne i Agazzi (1908) (2).
Era obvi que un creixement tant important i fulgurant com va tenir l’electricitat en tots els usos, no solament industrials, sinò particulas i municipals, eclipsés la utilització del gas pràcticament de manera brusca. Tot i així, Joan Brujas no volia deixar passar l’oportunitat de controlar aquestes dues fonts d’energia i al 1899 va crear la socitat La Energia per fer-ho possible. Amb ella va posar en marxa una fàbrica de gas i també, el mateix any 1899, una nova central elèctrica a la Plaça del Duc de la Victòria. Un edifici que ha entrat en la història local de la mà de l’esmentat Juli Batllevell . De fet, aquest gas s’utilitzarà per a la producció d’electricitat a partir de calderes de vapor d’aigua.
L’expansió exterior de la companyia, més enllà de les fronteres de Sabadell i Catalunya, s’inicia molt aviat. L’any 1902 ja es troben a la cerca de representants a Madrid per oferir els seus productes industrials i de consum. És una expansió que anys més tard es concreta (mitjans de la dècada dels anys 20) amb representacions comercials a Barcelona, Madrid, Sevilla, Valladolid, Bilbao, València i San Sebastián.
I el desenvolupament comercial anava lligat, tanmateix, a un desenvolupament corporatiu que permetés aquesta expansió i també una diversificació de negocis paral.lels. En aquesta linia, al febrer de 1911 es constitueix la societat anònima La Electricidad S.A. (o coneguda també com LESA), prèvia dissolució de La Electricidad. Frêne, Agazzi y Cía. La nova societat tindrà durant un llarg període com a principal accionista la família Brutau que, lògicament, ocuparia la Presidència del Consell d’Administració i, en alguna ocasió, també la Gerència (3).
L’energia per moure la ciutat / JERONI BENAVIDES
Però la batalla pel subministrament de gas i electricitat segurament va passar a segon terme per l’empresa en benefici de la producció industrial de components. Aquest camí s’inicia el 1913 quan la ja anomenada La Energia passa a ser filial de Catalana de Gas y Electricidad tot i continuar actuant com a tal marca comercial.
Ara bé, una cosa foren les prioritats empresarials i una altra el comportament del mercat. La creixent expansió de l’ús de l’energia elèctrica a la indústria permet que prèviament, al 1912, sorgeixin les tres empreses més rellevants del sector a nivell català: Energia Eléctrica de Cataluña, Riegos y Fuerzas del Ebro (del grup Barcelona Traction) i Catalana de Gas y Electricidad (4)
L’any 1916 es construeix una foneria en els terrenys adquirits en l’entorn del carrer Montcada i Bonavista que ajudaran a completar el procés productiu de peces i motors de producció d’electricitat o turbines. I és aquesta mateixa localització que servirà anys més tard, a mitjans anys 50, per agrupar les diferents seccions i centres productius de La Electricidad S.A. a la nostra ciutat.
Durant la següent dècada, els anys 20, La Electricidad S.A. es consolida com una empresa constructora de bombes, electromotors, alternadors i transformadors elèctrics i lidera a nivell de l’estat aquesta fabricació, alhora que també assumeix la representació per Espanya i Marroc de Ruston & Hornsby Std., un fabricant anglès de motors i turbines de gas entre d’altres aplicacions. Destacarem la presència de la companyia a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 al costat de 17 empreses sabadellenques més que exposen a l’stand col.lectiu del Palau de l’Electricitat i la Força Motriu. Allà, La Electricidad S.A. exhibirà un grup electrógen de gran potència.
La Guerra Civil comporta la col.lectivització de l’empresa que passa a aprofitar la seva tecnologia per a la fabricació de instruments diversos amb usos militars o civils (sirenes d’alarma i vehicles blindats entre d’altres). No obstant, les perspectives i projectes de creixement i enfortiment de l’empresa es reprenen en acabat aquest conflicte i, a tall d’exemple, direm que es comença a materialitzar la reorganització industrial de la companyia en un sol entorn físic. Aquest espai serà el del carrer Covadonga, 372 on a mitjans anys 50 ja trobem reunides les instal.lacions de diversos emplaçaments. Aquest nou taller pren el relleu al que fins llavors havia estat el quarter general al carrer Bonavista.
A partir d’aquest moment, La Electricidad S.A. iniciarà un llarg període de canvis societaris que l’acompanyaran fins a la seva desaparició a finals de 1998. Aquest procés s’inicia, però, al 1962 quan Ateliers de Constructions Oerlikon pren la majoria de les seves accions i segueix quan aquesta també és absorbida al 1968 per la suïssa Brown Boveri & Co. Després esdevindran els conflictes laborals del metall a la nostra ciutat (1974-1976) i la crisi i reconversió industrial dins l’economia espanyola dels anys 80. En aquest context, Wentinghouse S.A. adquireix, un cop desvinculada de la matriu nord-americana, la Brown Boveri Espanya al 1986. Dos anys més tard, BBE es fusiona amb la sueca ASEA i es configura un nou grup mundial en el qual s’incorpora la nostra empresa local (ABB Motors, primer i després ABB Generación). Vindran prejubilacions i reduccions de plantilla per, finalment, desaparèixer al 1998.
I així es clou la brillant i magnífica història d’una de les empreses més representatives i dinàmiques de la indústria no tèxtil de la nostra ciutat i una mostra de la gran potència i capacitat creativa i productiva dels nostres conciutadans, empresaris i treballadors. No moltes companyies locals tindran aquest nivell d’èxit i supervivència però no és la única entre un gran nombre que han fet de la nostra ciutat un autèntic micro-cosmos industrial.
NOTA: totes els documents que il.lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l’autor
(1) Veure article Els orígens de la implantació de l’electricitat, d’Antoni Santamaria, publicat a iSabadell amb data 2 de desembre 2018
(2) Torna a ser imprescindible consultar l’obra d’Esteve Deu La indústria metal.lúrgica i de construccions mecàniques a Sabadell, editada pel Centre Metal.lúrgic de Sabadell (2005)
(3) Codina, J.; Comasòlivas, J. i Ribé, G. et alt.: De La Electricidad S.A. a l’ABB. Ajuntament de Sabadell. Col.lecció Quaderns de Patrimoni. Desembre 2013
(4) Bustamante i Alba, Josep Félix: El desenvolupament de l’electrificació a Sabadell (1890-1936). Arraona: revista d’història, [en línia], 1992, Núm. 11, p. 49-64
