Als sabadellencs ens agrada tenir notícies de la gent de Sabadell. És bastant usual que amics o coneguts ens expliquin que han trobat gent de Sabadell en visitar racons perduts del Vietnam, de la Patagònia o de les Illes Fèroe. Fa de bon sentir: “sí, sí, hi havia una parella de Sabadell”. Ens agrada escoltar que estem escampats per tot el món. També ens agrada, i molt, sentir parlar dels sabadellencs que han assolit la fama.
Retrats de Trotski (dreta) i de Ramon Mercader (esquerra) dels anys 30 / CEDIDES
Antigament la figura del viatjant, aquell senyor que voltava per tot el país duent mostraris dels panys de Sabadell, apareixia en passatges de llibres, de novel·les, d’obres teatrals o pel·lícules de cinema. Hi ajudava, sens dubte, la proverbial qualitat dels teixits sabadellencs. Ens agrada sentir parlar de gent de Sabadell , encara que se n’expliquin acudits i tot.
Una altra cosa són els relats de fets negatius o personatges de mal record. Llavors no ens fa gens de gràcia. I més quan són manifestament ficticis o directament falsos. Com és al cas de la llegenda urbana, de connotació negativa i rotundament falsa, que Ramon Mercader del Río, l’assassí de Trotski, era sabadellenc. No és cert. No tenia res a veure amb Sabadell, encara que ho defensi una ploma autoritzada.
L’escriptor terrassenc Vicenç Villatoro, a El retorn dels Bassat (2016), d’Edicions La Magrana, escriu:
“Quan torno a l’habitació on es recupera el meu pare, ho explico en veu alta. Al llit del costat hi ha un arquitecte, culte, murri, que ens escolta.
– L’assassinat de Trotski? Saps que el va matar un català… –intervé.
– Sí. Ramon Mercader. D’un cop de piolet…
– Era cosí del meu sogre, del pare de la meva dona. Tots dos de bona família de Sabadell.
M’explica coses de la família. El paper ja conegut de la mare de Mercader, Caridad Mercader, nascuda del Río. La família d’industrials de Sabadell que un dia va dir a un dels seus fills: “Ets massa ric i massa guapo per treballar, així que gaudeix i no pateixis”. I ell ho va fer, al peu de la lletra. Parlo amb la seva dona, família Mercader. El veí d’habitació del meu pare em diu que a ell l’operarà també el doctor Anglès, nét d’un home del POUM assassinat pels amics d’en Mercader”.
L’obra tracta de la família de Lluís Bassat, el famós publicista barceloní. Una família de jueus sefardites que van haver de marxar d’Espanya el segle XV i van voltar per tota Europa abans de tornar a Barcelona l’any 1905.
El llibre parla dels Bassat, però l’autor posa la frase en boca d’una persona aliena a la família: el company d’habitació del seu pare a l’hospital. Però aquella afirmació no és certa. De manera que, o l’arquitecte a més de culte i murri és també un mentider, o Villatoro, dut per la llegenda urbana o per novel·lar el relat, s’atreveix a confirmar la procedència sabadellenca de Ramon Mercader. És molt difícil pensar o imaginar, que, en venir d’un terrassenc, vulgui incidir en l’eterna rivalitat Sabadell-Terrassa.
Nascut a Barcelona
Ramon Mercader del Río va néixer a Barcelona el 7 de febrer de 1913. El seu pare, Pau Mercader Marina (inscrit Pablo Narciso i Ignacio), va néixer a Barcelona, al carrer Bilbao número 205, el dia 1 de setembre de 1885, fill de pare barceloní i mare madrilenya. La seva mare, Caridad Del Río Hernández, va néixer a Santiago de Cuba el 29 de març de 1892, filla d’un indià de Barcelona. Sabadell no apareix per enlloc. No hi ha cap indici que Ramon Mercader del Río fos de Sabadell, ni que tingués antecedents sabadellencs. Potser de forma mal entesa, la figura de Mateu Morral va ajudar a crear la llegenda que els Mercader eren de Sabadell.
En esclatar la Guerra Civil espanyola Ramon Mercader es va allistar al bàndol republicà, però el 1937 la seva mare, fervent estalinista, el va convèncer per unir-se als serveis secrets soviètics amb un objectiu concret: el d’assassinar a Lev Trotski, resident llavors a Mèxic.
El 1939 es va posar en marxa l’ordre de Stalin per matar Trotski i eliminar definitivament l’amenaça que el líder soviètic veia en ell. Assumint la falsa identitat de canadenc, amb el nom de Frank Jackson, Mercader va viatjar a Mèxic en companyia de Sylvia Agelof, persona de confiança de la víctima que va presentar-los, començant en aquell moment el procés del seu pla: guanyar-se la confiança del líder rus fins al punt de poder quedar-se amb ell tot sol.
I així va ocórrer el 20 d’agost de 1940, quan va anar a casa seva amb l’excusa de lliurar-li uns documents. Quan Trotski es va acostar a la finestra per poder llegir-los millor, Mercader li va clavar un piolet al cap, provocant-li una ferida mortal que va acabar amb la seva vida dotze hores més tard. Els guardaespatlles de Trotski, absents en el moment fatal, van reaccionar a temps per impedir la fugida de l’assassí, que va ser condemnat a vint anys de presó.
En sortir-ne, l’any 1960, va estar a Cuba, Praga i Rússia. Va ser condecorat per la URSS i va adoptar el nom de Ramon Ivanovich López. L’any 1974 es va instal·lar a Cuba com a assessor de Fidel Castro fins que va morir de càncer a l’Havana l’any 1978.
