[Pep Marès, comunicador i mediador cultural]
Volem una cultura que empoderi, enriqueixi i vinculi les persones. Vet aquí el perquè de la que hauria de ser la proposta cultural de Sabadell. Per això cal desenvolupar una proposta crítica, útil i connectada. Una vegada argumentada la necessitat de buscar un perquè i descriure quin ha de ser aquest perquè de la cultura, aquest mes d’octubre em disposo a anomenar COM hauria de ser la proposta cultural de la ciutat de Sabadell.
Per descriure aquest COM ha de ser la cultura de Sabadell – que en part ja vaig descriure a l’article Per una cultura compromesa, atrevida i valenta el passat maig 2020 – em centraré en el decàleg que vàrem cocrear i que seguim els companys de l’entitat que formo part: En primer lloc, treballar en obert; cal defensar la llibertat del coneixement sense restriccions i de manera completament accessible per tal de contribuir d’una forma real en la comunitat. Cal ser conscients del potencial de treballar en obert. En segon lloc, cal desenvolupar propostes atrevides i agosarades per poder fer front als reptes que sorgeixen en una ciutat plural i canviant com és Sabadell. Per arribar a propostes i innovacions radicals cal fer-se preguntes trencadores i recórrer a àmbits no comuns ni propis de la cultura. Qüestionar els principis establerts o buscar aliances amb altres sectors per aconseguir combinatòries creatives de models d’estratègia i de programació cultural és una de les maneres de fer-ho. En tercer lloc, introduir dinàmiques i continguts a les propostes que siguin crítiques i/o que fomentin el pensament crític. És essencial generar i despertar el sentit crític de la ciutat perquè es produeixin canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions o en l’activació de recursos.
En quart lloc, hem de posar les persones al centre perquè esdevinguin protagonistes actives. Situar a la persona a l’eix de l’acció per empoderar-la i que així pugui desenvolupar una mirada crítica. En cinquè lloc, crear i fomentar els ecosistemes de col·laboració i cocreació. És vital involucrar el màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectar i sumar experiències, generar lideratges compartits i dinàmiques de cocreació, i aquestes propostes siguin de proximitat i de singularitat, perquè aquestes seran els elements que ens poden diferenciar en un món global i uniforme.
En sisè lloc, tenir clar que no som números! Per a l’impacte i la transformació no importa quanta gent vingui, sinó la qualitat del que oferim als que venen. La cultura, com a portadora de coneixement, debat i construcció de valors, determina en gran mesura aquesta direcció. En setè lloc, treballar a mig i llarg termini. Resolguem la urgència articulant accions que prioritzin les inversions i accions a mitjà i a llarg termini. A l’impacte immediat sumem-hi un treball resilient, que tingui beneficis i retorns reals i perllongats. Volem arribar a ser capaços d’adaptar-nos al canvi permanentment i saber posar el focus en el llarg termini. En vuitè lloc, accions equilibrades! Cal avançar des de la triple dimensió social, econòmica i mediambiental en el camí cap al desenvolupament sostenible i en la concepció i el desenvolupament dels projectes culturals transformadors.
En novè i últim lloc, cal conquerir l’espai públic i el privat. Les institucions fora de les institucions per ocupar les places, els parcs i els jardins, per irrompre i ser presents en tot tipus d’espais, mercats, comunitats de veïns o espais empresarials i industrials.
Seguint aquests nou punts que podrien esdevenir un manifest és com penso que ha de ser la proposta cultural a Sabadell. Una vegada vist el PERQUÈ i el COM, la propera columna abordarem el QUÈ.
