El sabadellenc Joan Cuevas, cap de projectes a la fundació Bofill, ha estat l’encarregat d’inaugurar el curs 2020-2021 de la Fundació Bosch i Cardellach amb la conferència “El salt necessari en el sistema educatiu: reptes i prioritats polítiques”. Especialitzat en polítiques públiques, sobretot en les educatives i socials, ha explicat que a Catalunya, durant el 2018, el percentatge de despesa en educació respecte al PIB continuava en un 3,7%, a més d’un punt de la mitjana de la Unió Europea (5,1%) i lleugerament per sota d’Espanya(4,2%). Un indicatiu que situa Catalunya a la cua en despesa educativa pública de la UE: “Ens estem perdent oportunitats”, ha lamentat davant la vintena d’assistents a la conferència virtual.
Per revertir, o minimitzar els efectes d’aquesta situació, Cuevas ha destacat la importància de poder passar d’un pressupost del 3,7% respecte al PIB a un 4,7%: “implicaria passar de 5.600M€ a uns 8.600m€, amb un increment de 3.000M€. S’hauria de treballar per obtenir aquests milers de milions més. Marcar estratègies per assolir aquestes fites”. En el cas que el dia de demà Catalunya disposés d’aquest augment en la despesa educativa, Cuevas té clar a on cal invertir per obtenir millors resultats acadèmics; accés en l’educació infantil de primer cicle –prioritzant infants de risc–, gratuïtat efectiva de l’ensenyament obligatori –excursions, colònies, etc..–, augmentar els recursos destinats als centres d’alta complexitat i millorar la personalització de l’ensenyament, entre altres.
D’altra banda, el politòleg també ha detallat algunes de les claus davant els resultats de Catalunya en els estudis PISA, on Catalunya tot i no ser capdavantera, es manté “en posició de certa estabilitat, en posicions mitjanes en les diverses proves competencials de l’OCDE”. A diferència del que succeïa amb anterioritat, actualment es deixa de comparar sistemes educatius de països d’acord amb els seus CV i objectius de continguts a fer-ho en relació amb uns estàndards competencials. Per entendre perquè Catalunya i Espanya es troben en aquesta posició, Cuevas troba un factor clau amb el rendiment baix de l’alumne: “Ser immigrant, anar a centres complexos o segregats, tenir progenitors amb baix nivell d’estudis o vulnerabilitat socioeconòmica”. Paral·lelament, Cuevas també ha parlat de l’abandonament escolar, un aspecte que preocupa: “Espanya és el país de la UE amb més abandonament escolar”, ha assegurat. I a Catalunya, particularment, ha patit un lleuger augment en els darrers anys.
Davant d’aquest escenari, Cuevas té clar quin ha de ser l’antídot per evitar aquesta situació que preocupa i que a hores d’ara està lluny de solucionar-se apostant per la transformació educativa: “selecció de l’alumnat que eviti la segregació escolar, eliminar la competitivitat entre centres per l’alumnat amb ‘bones’ característiques i finançament i recursos asimètrics”. Aquesta sacsejada en l’educació també ha d’anar acompanyat per unes reformes estructurals incidint en transformar l’accés i formació inicial docent, impulsar un nou pla de formació contínua docent, reformar l’educació postobligatòria i la selectivitat (continguts més competencials en lloc de memorístics), i garantir el final de la bretxa digital, entre altres.
