Els empresaris de Sabadell i els municipis de l’entorn es mostren lleugerament optimistes de cara a una recuperació de l’economia, encara que lenta, i dels números registrats aquest any. Tot i l’impacte i la petjada que la pandèmia del coronavirus ha tingut en les empreses de l’àrea d’influència de la capital vallesana, on es calcula que un 9,9% del teixit empresarial ha desaparegut com a conseqüència de la Covid-19, s’espera que poc a poc l’activitat remunti, un fet que anirà a remolc de la gestió de les adminitracions amb injeccions econòmiques o ajudes com la Next Generation, procedent de la Unió Europea.
Així ho han manifestat els empresaris en el marc de la presentació de la vuitena edició de l’Informe de conjuntura de Sabadell i l’àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes corresponent al primer semestre del 2021, on pandèmia ha tingut un impacte sense precedents en l’economia mundial. Es tracta d’un document que elabora Activa Prospect per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell, el Banc de Sabadell, la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic, el Gremi de Fabricants de Sabadell i el CIESC.
“Sóc optimista i espero que les xifres acompanyin en els propers mesos, els números a dia d’avui assenyalen que podem ser-ho”, assenyala el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. Reconeix, però, que a dia d’avui les dades derivades de l’aplicació de sistemes per sostenir l’economia, com els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) “distorsionen l’impacte real” de la pandèmia.
De fet, l’informe assenyala la pèrdua d’aquest 9,9% del seu teixit empresarial, el que implica unes 513 empreses a la ciutat i de més de 1.500 en el conjunt de l’àrea d’influència durant els sis primers mesos del 2020. Les més afectades, però, han estat les microempreses d’entre un i cinc empleats, mentre que els ERTO han permès aguantar a les empreses més grans.
Segons les dades de l’informe, durant el primer semestre del 2020 l’ocupació a Catalunya ha caigut un 4,3% i s’han perdut uns 186.327 llocs de treball. A Sabadell, aquest situació s’ha accentuat més, amb valors que arriben al 5,6%, mentre que en els municipis de l’entorn ha estat del 4,1%.
La incidència més gran s’ha concentrat en els llocs de treball corresponents a assalariats. Mentre a Catalunya s’ha perdut un 5,9% dels llocs de treball, a Sabadell ha estat del 7%, més accentuada. Millor ha estat la situació amb els autònoms, que a Catalunya ha davallat en un 1,6% i a Sabadell un 0,8%.
En l’àmbit local, el comerç i el sector serveis ha estat el més afectat durant els primers mesos de la pandèmia amb la pèrdua del 17,0% de l’ocupació, que ha suposat la destrucció de 1.848 llocs de treball dels 4.314 perduts a la ciutat. Això suposa un 42,8% de la pèrdua total d’ocupació al municipi. A banda a Sabadell i al CRiRC l’ocupació al sector de l’hostaleria ha caigut menys del que ho ha fet al conjunt de Catalunya, amb un valor del 15,8%. A Sabadell la caiguda de l’ocupació al sector ha estat del 9,8%, davant del retrocés del 8,4% del conjunt del CRiRC.
Distorsions
Amb tot, hi ha hagut elements que han distorsionat els valors registrats, com ho són els ERTO. Això fa que no es pugui tenir una valoració efectiva del nombre de desocupats i del nombre de treballadors en actiu amb nombres totals, donat que molts treballadors reben prestacions per parts de la jornada que se’ls ha retallat.
“Les previsions per aquests 2020 passen ara per la caiguda del PIB a la zona Euro del 8%, a Espanya del 10,5% o del 12,6%, i a Catalunya entre el 7,6% i el 12%”, assenyala Carlos Ruiz, consultor d’Activa Prospect i autor de l’informe. De fet, el fet que moltes economies de països veïns hagin experimentat velocitats de millora més accentuades és un referent per a la recuperació econòmica de l’empresa catalana, on hi ha més tradició d’exportació que en altres punts de l’Estat.
Ruiz també apunta les possibles raons per les quals els valors de millora són pitjors a l’Estat espanyol que a altres països d’Europa. Entre ells hi figuren que les mesures de l’estat d’alarma han estat més dures que en altres països, que hi ha més treball temporal o que els sectors vulnerables són molt superiors a les nostres economies que en altres de la zona Euro. “També cal tenir en compte que hi ha hagut un rebrot molt abans del que s’havia previst”, apunta.
En l’informe també s’inclouen els resultats de l’Enquesta del Clima i Confiança Empresarial, feta entre el 18 de juny i el 5 de juliol, amb 300 respostes rebudes. En ell hi figura la previsió que es produeixi una recuperació progressiva però més lenta del que hauria de créixer l’economia, donat que la pandèmia ha generat una forta caiguda del 31,7% en la confiança empresarial per al tercer trimestre del 2020. De la mateixa manera, es confirma que mentre l’hostaleria, el comerç i la construcció es recuperen més ràpidament, la indústria i els serveis professionals i empresarials ho fan a un ritme més lent.
