[Per Marta Morell, portaveu del grup municipal de Podem]
El Ple municipal de Sabadell va debatre i aprovar dimarts passat una moció per elaborar un pla municipal contra l’ocupació il·legal. Una moció que arribava precedida d’una intensa campanya mediàtica i política iniciada a l’estiu i impulsada per partits, mitjans i tertulians molt interessats en desviar l’atenció dels veritables problemes que afronten les famílies a causa de la intensa crisi social produïda per la pandèmia.
Nosaltres pensem que aquest és un debat trampós: el principal repte que tenim ara és ajudar les famílies per tal que puguin sostenir el seu habitatge, no generar alarma social al voltant de les ocupacions. Entre d’altres coses, perquè l’ocupació d’un habitatge que és domicili d’algú és un fenomen completament marginal –un 0,13% de casos el 2019, per exemple, a una gran capital com Barcelona– i perquè el nostre ordenament jurídic garanteix una ràpida intervenció i el retorn immediat de l’habitatge a la persona afectada.
Així, davant del mite que pots marxar de vacances i que algú se’t quedi el pis, la realitat és que, a la capital catalana, el 73% dels habitatges ocupats corresponen a un gran tenidor –bancs, fons voltors, grans immobiliàries, etc.– i la situació no és diferent a Sabadell. Són precisament aquests grans tenidors, que han especulat amb els habitatges i que mantenen pisos buits fora del mercat, els qui volen que es parli d’ocupació i no de fer més habitatge públic o de regular els preus lloguers.
Quines serien per a nosaltres les prioritats reals? La defensa del dret a l’habitatge i la lluita contra la pobresa. No pot ser d’una altra manera quan a Espanya, l’any 2019, van haver-hi 54.000 desnonaments i quan una quarta part de la població es troba en risc d’exclusió social. És aquesta terrible realitat, agreujada per la pandèmia, el que fa créixer les ocupacions: unes ocupacions que majoritàriament són de tipus social i per emergència habitacional, no delictives. No obstant això, som conscients de l’existència de màfies que exploten i es lucren amb els problemes d’emergència habitacional i també que aquestes situacions poden generar problemes de convivència a les comunitats de veïnes i veïns. Segur que podem dotar-nos de millors mecanismes legals per intervenir en aquests casos, però no oblidem que tant la policia, els tribunals i les diferents administracions ja actuen per prevenir i resoldre aquestes accions delictives.
I tampoc podem estigmatitzar les persones que ocupen una llar, associant ocupació amb problemes de convivència a les comunitats, quan conviure genera de manera natural conflictes diversos, dels quals són protagonistes tot tipus de persones, també llogaters o propietaris.
El pitjor que podem fer des de les institucions, quan perillen els llocs de treball i els ingressos de les famílies, és alimentar certs discursos criminalitzadors de la pobresa. Hem de ser conscients que l’evolució de les ocupacions vindrà marcada, sobretot, pel compromís de les administracions amb l’increment del parc públic d’habitatge, la regulació de preus lloguers, la posada en el mercat dels pisos buits i el suport a les famílies. És aquí on hem de donar exemple. Des de Podem seguirem treballant-hi. Com ho vam fer dimarts votant a favor i aprovant una altra moció sobre la contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, i el 2019, en el nostre pacte de govern municipal, en comprometre’ns a impulsar la construcció de 500 habitatges de lloguer social a Sabadell.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
