[Per Víctor Patsi, periodista]
Passen els dies i les setmanes i a Madrid continua l’estira i arronsa entre les administracions per decidir si cal o no tancar perimetralment la capital i qui n’assumeix la decisió. Els índex sanitaris de la pandèmia se’ls passen pel forro i un jutge decideix primar el dret a la lliure circulació a la salut. Aquest can pixa i rellisca té més derivades. I clama al cel quan veus el que fan altres països, amb les mesures que adopten per mirar de frenar els rebrots de coronavirus que es van detectant.
Professionalment m’he trobat amb diversos casos que així ho certifiquen. Tres exemples. Els últims dos anys he anat a Suïssa al mes d’octubre. L’equip nacional d’esports hivern té a Saas-Fee una mena de quarter general on hi porta els seus esquiadors per entrenar en una glacera (cota 3.500) fora de la temporada d’hivern regular. La majoria són catalans i a mi em permet avançar feina pel programa Temps de Neu, que, com el gruix de les estacions d’esquí, no arrenquem fins al Pont de la Puríssima a principis de desembre, sempre que hi hagi prou neu. Doncs aquest any no hi hem pogut anar. Suïssa t’obliga a passar una quarantena de 10 dies. Als esportistes també. Hi van, però els primers 10 dies se’ls passen treballant el físic sense sortir de l’hotel, on tenen cuiners i llits, i no trepitgen la neu fins a l’onzè dia. Deixo de banda el test PCR negatiu que han hagut d’acreditar a l’entrar al país.
Un altre exemple. Amb el calendari de curses de muntanya alterat per pandèmia, Kilian Jornet s’ha inscrit per disputar la seva primera cursa d’asfalt. I no ho farà per figurar. Vol fer la millor marca possible i els vídeos que va penjant corrent com una bala per una pista d’atletisme durant un fotimer de quilòmetres ho acrediten. Això té un reportatge, però tampoc hi podrem anar. La cursa es fa a Noruega -en Kilian viu allà- i no t’hi pots presentar així com així. També cal passar per una quarantena de 10 dies, PCR negativa a banda. Tampoc hi anirem. Tant se val que els bitllets d’avió per volar fins allà valguin 20€ per trajecte(!). Òbviament, el motiu d’aquest preu tan irrisori respon a que no hi vola Ocupacions? Habitatge públic! pràcticament ningú per la quarantena a passar.
Tercer i últim exemple. Final de la Supercopa d’Europa de futbol. Es va disputar el 24 de setembre a Budapest, Hongria. La UEFA va aprofitar el partit per fer la prova de jugar amb públic a les grades. Només una part de l’aforament, i la majoria ciutadans locals. Els finalistes eren el Sevilla i el Bayern (sí, el del 8 a 2 al Barça). Dos dies abans de la final, el primer ministre de Baviera va fer una crida als seguidors del Bayern perquè no hi anessin. Hongria, va explicar, tenia uns índex de coronavirus disparats i recomanava retornar les entrades i renunciar al viatge per motius sanitaris. Els que tot i així hi anessin, va advertir, haurien de passar una quarantena de 10 dies en tornar a Alemanya. Molts ja havien retornat les entrades abans de la compareixença de la màxima autoritat bavaresa. En tenien 3.500 i finalment només hi van viatjar un miler. El Sevilla va desplaçar poc més de 500 seguidors. Sabeu quina va ser la recomanació de les autoritats espanyoles? Cap ni una. I en acabar el partit, tots cap a casa, sense passar cap quarantena ni control de PCR a la tornada a Espanya.
Del protocol Covid a l’aterrar a Hongria i a l’entrada al camp ja se n’encarregava la UEFA, de la mà de les autoritats locals. Mentre a Alemanya es prenien seriosament les xifres oficials de contagi per coronavirus a la capital hongaresa i deien què fer i no fer al sortir i tornar al seu país, a Espanya ningú va moure fitxa. A algú el sorprèn, doncs, el desgavell polític, sanitari (i judicial!) que es viu a Madrid? Doncs això…
