[Per Carles Fité, periodista]
A veure, és una evidència: el Sabadell no ha començat bé la temporada. Ha perdut els quatre partits que ha jugat i ha mostrat moltes mancances. D’acord. Però la temporada passada també va començar fatal. Va debutar a casa contra el Castelló i jo no vaig poder veure el partit. Recordo que el meu germà em va trucar indignat perquè jo li havia dit que aquest any ens divertiríem amb l’equip de l’Antonio Hidalgo, i m’acusava d’haver-lo enganyat. Era veritat que aquell partit va ser desastrós, però també que l’equip va anar de menys a més i va acabar, com sabem, pujant de categoria.
Aquesta temporada no m’atreveixo a dir que pujarem, però sí que em reafirmo en què ens divertirem. Però necessitem temps i confiança. Que per altra banda, crec que els que estan al capdavant de l’equip se l’han guanyat. El partit del Mirandés va ser el pitjor dels quatre i jo vaig acabar emprenyat. Clar! Podem tenir el dret d’emprenyar-nos perquè les expectatives eren altes i la il·lusió de puntuar era gran. Però no cremem res encara. Sobretot veient els missatges que ens arriben del vestidor. Si ells hi creuen, per què no hi hem de creure nosaltres?
En el fons aquesta temporada tenim un objectiu clar: trobar quatre equips que ho facin pitjor que nosaltres. I us asseguro que veient aquestes primeres jornades, jo ja els he trobat. De fet, més de quatre i tot. Novament, les lesions ens estan afectant, i tot i que no és excusa, no és el millor escenari per encarar una categoria nova. I sobretot hem de tenir clar que la Segona Divisió és molt llarga. Molt. Ja ho veureu. Bé, segur que els més fidels ja ho van comprovar ara fa uns anys, en l’última etapa que hi vam ser.
Més enllà de l’actualitat esportiva, aquests últims dies també hem presenciat una polèmica amb l’entrenador de l’Espanyol Vicente Moreno. Després de guanyar a la Nova Creu Alta va dir que jugar contra el seu equip era un aparador per a l’equip arlequinat. Segurament no ho va dir amb mala intenció, però va ofendre. Primer perquè els pericos s’estan comportant amb la mateixa actitud que pot tenir el Barça a Primera i de la qual ells sempre s’han queixat. Us imagineu que això ho diu Piqué després de jugar un derbi a Cornellà? Cap geperut es veu el gep. I després perquè és obvi que si Moreno es va disculpar després en roda de premsa i va trucar a Hidalgo pel mateix, és que era conscient que no s’havia expressat gens bé.
Avui toca jugar contra l’Albacete. Un històric també. Però no ens enganyem, han jugat només set temporades a Primera, la meitat que el Sabadell. Des de fa tres anys, el seu propietari és un veneçolà-libanès que té un holding empresarial amb seu a Qatar. I què voleu que us digui, no em canvio per res. Ja sabem com acaben aquestes coses. Només hem de veure el que ha passat aquesta setmana. Han fet fora el seu entrenador quan encara falten 111 punts per jugar-se. Un despropòsit. Ep, i ja és el segon entrenador acomiadat de la categoria amb només 5 jornades. El Lugo també ha fet fora Juanfran García, i ha fitxat el desè entrenador en cinc anys, un franc-tunisià anomenat Mehdi Nafti.
El més difícil en el món del futbol és consolidar un projecte. I anem pel bon camí. Estabilitat institucional, direcció esportiva eficaç i professional, i cos tècnic amable, implicat i resolutiu. Uns bons fonaments són la clau per construir un edifici ben alt, ben ferm i amb les millors garanties. Valorem el que tenim, recordem d’on venim i gaudim del moment. És millor perdre a Segona A que guanyar a Segona B, o no?
