Les cares de la transformació de Can Puiggener

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

Vuit cares, vuit noms i cognoms. El projecte ‘A-Porta’, que s’inaugura a Sabadell com a prova pilot al barri de Can Puiggener, ja comença a picar, porta per porta, 400 habitatges del barri. Són vuit les persones que s’encarregaran d’analitzar quines són les necessitats dels seus veïns i d’assessorar persones en situació de vulnerabilitat. “La recepció està sent molt bona. Aquest treball dona resultats”, assegura Sara Cervelló, coordinadora del projecte. La primera fase finalitza el 31 de desembre, però la intenció és quedar-se i desplegar el projecte a altres barris de Sabadell.

Douaa Karmass: “He descobert la meva vocació, vull estudiar integració social”

Nascuda a Can Puiggener, la Douaa sempre s’ha mogut molt pel barri i vol promoure valors de respecte i convivència per recuperar el que era el seu veïnat. “Hem de recuperar els valors que hi havia cap al 2005. Vull que siguem el mateix poble de quan era petita. I aprendre de totes les cultures”, demana. És molt jove, però està molt compromesa: vol combatre “a poc a poc” els mals costums.

Maríama Camara: “Vull convèncer la gent que, entre tots, ho podem cambiar tot”

“La diversitat cultural és el nostre fort: pot semblar que aquí vivim quatre gats, però, en el fons, hi viu el món sencer”. Amb aquesta reflexió, la Maríama diu sentir-se orgullosa del barri que la va acollir ja fa 20 anys i que li ha permès enriquir-se d’altres cultures. Des d’aleshores, s’ha convertit en un referent del seu poble a Sabadell, és presidenta de l’Associació de Dones Africanes de Catalunya, que treballa pels drets de nens i dones d’Àfrica.

Antonio Cortés: “Vull que els meus veïns coneguin tots els recursos que tenenó”

Nascut a Can Puiggener, li motiva poder ajudar els seus veïns. Cortés sempre ha treballat de cara al públic i li agrada el tracte de tu a tu, per això sent especial “il·lusió” en treballar per gent que coneix pràcticament des de quan va néixer. De fet, és un dels trets característics que defineixen Can Puiggener: “El que més m’agrada de viure aquí és que tinc 25 anys i continuo trobant-me amb la mateixa gent que em trobava de camí a l’escola o a la plaça”, sosté. Ell no pretén canviar el seu barri. Només vol millorar-lo.

Mar Elisabet Rull: “Vull exprimir el potencial de Can Puiggener”

Ho fa com a aposta pel seu veïnat, però també pel futur de la seva filla de 2 anys. La Mar pretén que el barri faci un gir de 180 graus i es comencin a intensificar els valors de convivència i civisme. “Que els parcs es trenquin per l’ús, no pel mal ús”, demana. Per ella, el punt fort de Can Puiggener és la riquesa cultural, una font d’aprenentatge per a tothom. I el potencial del barri, “indubtable”. Picar a la porta d’algú altre no és fàcil. Però al final, la seva feina s’ha convertit en una conversa entre veïns.

Maria Kiran: “Si acabem amb l’incivisme, ens convertirem en un lloc molt maco”

Quan va sentir parlar per primer cop del projecte A-Porta, no va tenir cap mena de  dubte, ella hi havia de participar. Per dos motius: per combatre els problemes dels seus veïns i per fer, del seu barri, un lloc millor on viure. Potenciar el civisme i la convivència és el motiu pel qual ella s’ha convertit en picaporta. “Les primeres sensacions són il·lusionants, la rebuda ha estat molt bona”. No vol, però, que la seva implicació sigui en va. La Maria anotarà detalladament les necessitats que detecti, però la solució l’haurà de donar l’Ajuntament. “Ha de servir per trobar una resposta conjunta”, sosté.

Khadija Oammou: “Lluito per recuperar els parcs infantils”

Implicada amb el seu veïnat des que va arribar a Catalunya, ara fa 13 anys, s’ha sumat al projecte per ser còmplice de la dignificació de l’espai públic. La Khadija vol que Can Puiggener es converteixi en un espai on tothom tingui cabuda. “Som un barri de cultures”, manifesta. El seu petit gra de sorra és ajudar altres dones del Marroc amb l’idioma. La Khadija, que està estudiant català i castellà, guia altres persones que han arribat al barri no fa gaire i tenen dificultats per comunicar-se: “Les acompanyo a l’hospital, al centre cívic… el que calgui”.

Mauricio Gabarre. ‘Pale’:“Hem d’unir-nos per posar fi al racisme”

President del Club Fénix Futbol Sala, el Mauricio, Pale per als amics, és conscient de les dificultats que colpegen el barri i vol posar-hi fil a l’agulla. Té un objectiu: unir les ètnies de Can Puiggener per combatre les desigualtats. “Aquí estem tots força units, som un poble”, creu. Ara per ara, ja té obertes les portes de les famílies gitanes. 

Fouzia Enneddam: “No tenim una vareta màgica, però no demanem miracles. Sinó el bàsic”

Des que va arribar a Can Puiggener, el 2006, ha estat una dona molt activa en la tasca social de la comarca. Implicada en l’associació sociocultural Sense Fronteres del Vallès, sosté que ajudar les persones és una de les seves grans passions. Enamorada d’un barri “connectat amb una natura espectacular” on es respira “aire net”, està convençuda que el seu paper com a picaporta donarà resultats: “Soc molt xerraire, em porto bé amb tothom”, sosté. I vol ser testimoni de la transformació del seu barri. Vol canviar moltíssimes coses, però començarà informant els seus veïns dels seus drets. Però també de les obligacions.