[Per Josep Mercadé, periodista]
El degoteig de mesures per frenar l’increment de positius de la Covid-19 està dibuixant una estratègia diferent de la de l’inici de la pandèmia. La principal característica de les noves mesures és que afecten determinats sectors de l’economia. Un dels interrogants seria si ens estan preparant per a un escenari força pitjor que l’actual o, en canvi, volen que la por al que pugui venir faci inocular més disciplina entre la població.
La forma de comunicar el que passa incideix en l’estat d’ànim individual i col·lectiu. Estem avançant moltíssim en estratègies comunicatives, però la direcció que porten no és gaire clara. Aquests dies la publicitat institucional de la Generalitat ens demana que tinguem cap fred davant els impulsos irrefrenables de voler fer un petó a un familiar. El missatge que duu implícit ens ha de fer pensar sobre el que vol transmetre.
La nostra forma d’interactuar va canviant a poc a poc. Si anem pel carrer i veiem algú sense mascareta, inevitablement li fem una mirada interrogadora. En el nostre subconscient li estem demanant explicacions de per què no la porta posada. El més sorprenent és que ens passi quan anem a la muntanya, lluny de zones habitades, però que igualment ens fa reaccionar així. Vol dir que hem interioritzat les obligacions imposades per les autoritats per frenar la pandèmia?
Aquesta estratègia no sempre funciona de la mateixa manera. En la situació actual, la manca de disciplina es va fent cada cop més evident. És cert que no són comportaments majoritaris però sí que van fent un forat. Davant de tot plegat no hi ha més opció que la por. Així, la mateixa publicitat institucional ens diu que no tinguem pensaments com ara que a nosaltres no ens passarà (el fet d’agafar el coronavirus).
Quan hem entrat a la segona onada de la Covid-19 el ball de xifres ha tornat a tenir un destacat protagonisme. Incapaços de retenir-les, l’objectiu és que siguem conscients que la cosa està molt malament. Aquí l’estratègia és conscienciar la població a través de l’objectivitat que representen les dades de contagis i/o de morts.
Quins efectes ens provoca tot això? La resposta va per sectors, edats i nivells d’informació. Assistim, també, a les febleses del mateix sistema, que té por a prendre mesures més dràstiques pels efectes devastadors que puguin tenir en l’economia. La llàstima és que ja els patim i, en part, per la manca de confiança de la gent envers el futur més immediat. I aquí sí que cal una estratègia per fer-hi front.
