Publicitat
Esports

“Aquest any estic segura de mi mateixa”

La jove nedadora del Club, a les instal·lacions del Centre Can Llong / lluís franco

Metòdica i amb un afany de superar-se dia rere dia, Marina Garcia atén Diari de Sabadell per conèixer com es viu des de l’aigua la situació de la Covid-19. Un escenari incert, però, que no és un obstacle en el camí per ser als Jocs de Tòquio. Als seus 26 anys, la nedadora del Club es troba mentalment i físicament en un gran moment de forma: l’arribada a l’estructura nedadora de José Antonio del Castillo i l’operació a les amígdales permeten somniar en una final olímpica.

Com han estat aquests darrers mesos per a una nedadora que ha hagut de conviure fora del seu hàbitat? Ha estat difícil i a la vegada ha estat un repte personal. A aquelles alçades de l’any estava gairebé en el millor moment en què havia estat mai i només quedava competir per comprovar-ho. Per a un nedador estar tant temps fora de l’aigua et fa perdre sensacions i mantenir la forma física és un hàndicap afegit. Vaig decidir anar al dia, aprofitant tot el que tenia perquè l’impacte fos el menor. Em considero una persona molt metòdica i això em va ajudar molt.

De les adversitats en poden sortir oportunitats. Com d’important era passar pel quiròfan i posar punt final al malson de les amígdales? No tenia la continuïtat per estar al 100% en forma. Quan preparava una competició m’apareixia inseguretat. I si tinc febre i em poso malalta? Era una barrera psicològica. Necessitava fer-ho i treure-m’ho del mig i d’aquesta manera, quan tingui una competició, poder treure la millor versió.

Vist amb perspectiva, i ara que la Covid-19 dona una nova oportunitat per ser a Tòquio, hi haurà algun canvi en la teva preparació? En el meu camí hi havia coses que no estaven ben lligades. Enguany la incorporació del Casti –José Antonio del Castillo–, m’anirà bé tenir-lo a prop. Realment és una persona que em coneix molt i sap el que necessito en el meu estil, que és força complicat. Poder tenir quatre o sis ulls, sempre és millor que dos. I amb l’Àlex fan un molt bon tàndem. Més enllà del que estrictament passa a dins l’aigua, també s’ha de cuidar l’entorn i el Club ha fet un pas endavant en aquest aspecte: grups més reduïts, amb més entrenadors, que et permet apropar-te a l’excel·lència per situar-te en l’àmbit mundial. Sempre he estat partidària de tenir com més gent millor perquè m’aportin tots els seus coneixements.

Publicitat

Ara per ara, sense un calendari establert, però sí amb els requisits per obtenir el bitllet. Quin serà el camí fins a arribar-hi? Les normes de classificació han canviat una mica si tenim present les de l’any passat. Penso que són més ajustades. Al final, però, tenim tres les mateixes oportunitats (3). Crec que depèn molt de la persona i jo fa molts anys que estic en aquest món participant en moltes classificacions. Sé que serà desembre, abril i estiu i em preparo per això. Personalment el que em funciona és l’estabilitat, fent passos endavant sense preguntar-me què pot passar. He tingut els meus moments d’inseguretat però aquest any estic segura de mi mateixa.

Estàs, doncs, en el punt de maduresa idoni? Això m’ho preguntava fa dos o tres anys quan vaig tornar dels Estats Units i aleshores m’ho pensava (riu). Tinc només vint-i-sis anys i, tot i haver viscut moltes coses, encara me’n queden moltes altres per aprendre. A la motxilla hi porto moltes coses per fer-les servir. Vull aprendre per continuar creixent.

Situem-nos a l’estiu del 2021: quin seria el resultat amb el qual sortiries de l’aigua satisfeta? (riu) Si haig de convertir la satisfacció d’haver-ho donat tot, seria una final olímpica. Seria el meu somni i és pel que estic lluitant cada dia dins i fora de l’aigua. Aquesta és la meva intenció, és clar. Però també sé que falta molt per poder-hi ser. Actualment estic molt bé de forma, amb les coses molt clares, sabent que faré algun pas enrere però com revertir-ho. El Club ha posat moltes coses per la seva part i això em dona seguretat.

I l’endemà de la cita olímpica? Com es presenta el futur de Marina Garcia? Tinc la vida bastant plantejada. Vull fer moltes coses. Ara estudio fisioteràpia i tinc moltes ambicions fora de la natació, que m’agradaria consolidar en algun moment de la meva vida. Si competiré al màxim nivell? (riu) És una pregunta difícil... a mi m’agrada entrenar i competir i superar-me cada dia. Les ganes no han marxat i no crec que marxin l’any vinent.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top