Publicitat
JOAN REIXACH

12.926 sabadellencs

Aquest setembre l’Idescat reportava que a Sabadell teníem 12.926 afiliacions al règim d’autònoms de la seguretat social. Repartits en sectors com la indústria, l’agricultura, pocs aquests, la construcció i principalment els serveis.

En aquests moments complicats hi ha moltes mesures d’ajuda que podrien aplicar-se als autònoms i que no es fan o que no es fan prou bé, com per exemple cotitzar en funció dels ingressos, poder fer-ho a temps parcial, congelar quotes en època de Covid, facilitar l’accés a finançament, ampliar les tarifes planes, o fer tarifes planes per a autònoms societaris, les reduccions de retencions, la reducció de l’IVA per a aquells autònoms que guanyin pocs diners, el canvi de periodicitat del pagament de cotitzacions, millorar les prestacions per la desocupació, la creació de l’autònom de responsabilitat limitada o perseguir millor l’economia submergida, per posar algunes idees que beneficiarien aquest col·lectiu.

Espanya és un dels països on menys s’ha ajudat durant la pandèmia els autònoms, segons dades fins a juny d’aquest any, de la FEDEA (Fundación de Estudios de Economía Aplicada). Concretament s’ha destinat un 2,3% del seu PIB (producte interior brut), en comparació per exemple amb Alemanya, que hi ha destinat un 10,1%, o Itàlia, que destina 100.000 milions d’euros en garanties per a pimes (un 29,8% del PIB) i 200.000 € en ajudes a l’exportació de les seves indústries.

Si parlem de garanties públiques pel crèdit privat, també Espanya està a la cua amb un 8% del PIB, comparat amb el 28% d’Alemanya. I també a la cua en ajudes directes als autònoms, com transferències directes, i sempre comparant-ho amb els països amb volums similars de població. Aquí es va optar inicialment per l’ajornament i les moratòries, que personalment penso que serveixen de ben poc si no generes negoci, simplement vas fent la bola grossa del deute.

Vivim en un país en què col·lectius motrius de l’econòmica com els emprenedors, aquells no beneficiaris directes dels sistemes regulats, acostumen a viure fora del laberíntic sistema d’ajudes efectives. Per efectives em refereixo a aquelles que per accedir-hi no cal entrar en unes teranyines administratives que semblen més creades per fer desistir que no pas per ajudar realment aquests professionals que generen activitat econòmica.

Amb aquest panorama poc avesat al món dels autònoms, el primer pas, doncs, seria que tots aquests professionals acceptessin, que ja ho fan la majoria, que en aquests moments no pertanyen a cap col·lectiu susceptible d’estar al capdavant de les llistes d’ajudes i preferències.

Un cop saps que estàs pràcticament sol, a diferència dels teus col·legues i competidors europeus, immediatament passes a la por pel present-futur incert i en què tots els temors econòmics i personals passen a primera línia dels teus pensaments. I per eliminar aquests mals pensaments, cal fixar amb rapidesa i claredat, i sense contemplacions, objectius i fites realistes adaptades a l’entorn de crisis. Potser fins i tot una opció serà preveure el tancament d’activitat per no prendre més mal i optar a formar part de la grossa llista de gent desocupada.

Aprofitant que aquest mes d’octubre s’han fet pujades en la quota d’autònoms, seria bo demanar també tota la solidaritat amb aquests sabadellencs que acostumen a viure sense xarxa de protecció.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top