Mònica Bosch: la neu ha estat el fil conductor de la seva vida

Acaba de ser nomenada presidenta de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern després d'una trajectòria marcada per l'esport blanc. Mònica Bosch i Forrellat (48) ja tenia uns esquís col·locats als peus. Li ve de tradició familiar. Segur que en aquell moment, però, no es podia imaginar que l’esquí es convertiria en el fil conductor de la seva vida en diferents àmbits, el més recent com a presidenta –la primera dona que ho és– de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Fins a arribar a aquest punt, ha viscut un grapat d’experiències sempre relacionades amb l’esport blanc. “No soc conscient del moment que vaig pensar que em dedicaria a això. La família, el Club Alpí Falcó, els cursets, les primeres competicions... Una cosa va portar l’altra”, explica amb naturalitat. Fins que es va acostumar a pujar al podi. Sempre en la modalitat d’eslàlom. Amb 12 anys va guanyar el primer Campionat d’Espanya a Astun. En vindrien tres més, però el zenit de la seva carrera esportiva seria la participació en dos Jocs Olímpics. “No m’agrada l’etiqueta d’olímpica, però la veritat és que et marca. Uns Jocs és el màxim al qual pot aspirar un esportista. A Lillehammer (Noruega) ho vaig gaudir moltíssim. Va ser molt especial. Un país nòrdic, l’ambient de la vila olímpica, es respirava esport d’hivern per totes bandes. Això sí, a 20 graus sota zero!”, recorda. Els segons van ser a Nagano (Japó) el 1998. La Mònica completa un gran palmarès internacional amb dues medalles d’or a les Universíades, set participacions en la Copa del Món i quatre als Campionats del Món. La seva millor classificació va ser una 17a posició a Sierra Nevada. “I això que el dia abans estava amb angines i amb 39 graus de febre. Encara no sé com vaig poder sortir. Suposo que els crits de suport de la gent em van ajudar”. Una lesió a l’esquena va avançar la seva retirada l’any 2000. “Vaig competir infiltrada en un Campionat del Món, però va ser un calvari i no podia lluitar contra el meu cos”, reflexiona. La seva vida professional també ha anat lligada a l’esquí. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, ha participat en la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030, pas previ a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, on ha exercit de directora general i ara n’és la presidenta. Ara viu a Sant Cugat i té dos fills –el Pol i la Judith– que, curiosament, no han seguit els seus passos. “Els agrada esquiar, però practiquen el tennis i el voleibol”, explica. També està molt orgullosa d'haver guanyat el guardó de millor esportista de Sabadell l'any 1995 "perquè em sento molt sabadellenca i per mi la Festa era un punt de contacte amb altres esportistes que gairebé no podia veure en tot l'any pels meus entrenaments fora", recorda.