[Per Èlia Soriano, regidora d’ERC]
Finals de novembre del 2020. Comencem a mirar cap al 2021 amb el pensament que la situació econòmica i social ja no pot empitjorar més: esperem que el senyor Murphy se n’hagi pogut anar ben lluny malgrat les restriccions de mobilitat. Aquesta pandèmia no ens ha fet millors, però sí que ens ha mostrat en què hem fallat, i, si en tenim ganes, com modificar allò que no hem acabat de fer del tot bé per tal de continuar millorant sempre que tinguem la capacitat d’incidir.
La política fiscal i els pressupostos de les administracions són una d’aquestes finestres d’oportunitat cap a un 2021 en què podem començar a anar millor. Eines amb impacte directe sobre la vida de les persones. I només tenim una oportunitat per millorar: el que aconseguim impulsar ara marcarà tota la política per al benestar de les persones de l’any vinent.
Creiem en aquesta eina, hi posem el millor de nosaltres mateixos arreu, al govern o a l’oposició. Aboquem les nostres hores de feina i la nostra expertesa al servei de desenvolupar eines que compensin l’altíssim cost que està tenint la nostra convicció que cal apostar per la vida i evitar totes les morts possibles.
I ho fem valorant la pressió fiscal a la qual sotmetem la ciutadania. Considerant la situació econòmica, sabent que podem actuar quirúrgicament per alleugerir la càrrega de les famílies més vulnerables; adaptant les taxes dels serveis públics a la seva situació; proposant rebaixes d’IBI a famílies que potser encara no han cobrat els ERTOs o que fa mesos que no tenen ingressos perquè els han tancat el negoci; proposant la supressió de la taxa de residus amb l’activitat aturada.
I ho fem proposant noves mesures que injectin fins a 3,5 milions d’euros al teixit econòmic de la ciutat, amb eines com un xec de 20 euros per família per gastar al comerç de proximitat. Quan dissenyem ajuts directes a les empreses per a nous contractes de qualitat amb condicions com un salari mínim de ciutat. Quan dissenyem ajuts directes per fomentar la contractació indefinida a les empreses.
I ho fem també quan, conscients de l’equilibri de rebaixa fiscal amb responsabilitat social i augment de la despesa per impulsar la recuperació l’economia local, proposem noves taxes per corregir el desequilibri del petit comerç davant les grans corporacions que no paguen impostos a Luxemburg. La taxa d’última milla és possible si es vol fer.
És qüestió de voluntat política: requereix capacitat de lideratge per actuar proactivament en el nostre àmbit de responsabilitat. De la mateixa manera que és qüestió de voluntat política exigir a totes les administracions, a totes, el mateix grau d’implicació i corresponsabilitat que oferim nosaltres.
Necessitem lideratges capaços de dissenyar ordenances i pressupostos que vulguin transformar i impulsar Sabadell sense deixar les persones enrere. I que tinguin la capacitat d’entendre que, en moments excepcionals, són més forts quan són capaços d’incorporar les propostes de tots els agents de la ciutat en benefici de tothom.
El govern d’aquesta ciutat ha decidit refusar la seva part de responsabilitat agafant la pancarta del qué hay de lo mío; reclamant més i més, però sense ser capaç d’entendre que l’economia circular és, justament, mirar què han fet els altres i valorar com s’hi pot contribuir.
Perquè, si el govern de la Generalitat obliga a abaixar el lloguer als comerços obligats a tancar, l’Ajuntament pot compensar en part aquesta pèrdua a través d’una bonificació quirúrgica de l’IBI. I aquest és només un exemple.
Estem perdent l’oportunitat de contribuir a l’impuls després de la pandèmia. I així potser es rasquen alguns vots, però segur que no es vetlla pel benestar dels sabadellencs. Les propostes del Govern Republicà continuen sobre la taula perquè són realistes i perquè posen la nostra gent al centre de la nostra actuació política.
