[Per Jordi Serrano Blanquer, historiador i rector de la UPEC]
El dimarts 30 de novembre del 1920 és assassinat Francesc Layret. Per aquest motiu els propers dies se celebraran a la ciutat diversos actes en relació amb el 100è aniversari d’aquest esdeveniment. És el fruit d’un acord del ple municipal de l’Ajuntament de Sabadell celebrat el 3 de desembre del 2019. Una d’aquestes activitats és una exposició Francesc Layret, diputat per Sabadell. El fil roig del catalanisme del qual soc el comissari i que s’inaugurarà el proper dia 15 de desembre al Museu d’Història de Sabadell. I, és clar, podria omplir moltes pàgines sobre Layret, però en aquest article em limitaré a explicar alguns aspectes de la seva relació amb Sabadell. Cal dir que fins abans del 1931 els diputats al Congreso de los Diputados s’escollien en circumscripcions petites, com ara a la Gran Bretanya. Els partits existien però eren molt diferents del que hom entén avui. De fet, eren més una enorme xarxa de centres republicans arreu del territori que altra cosa. Aquí el districte electoral estava format per Sabadell, Barberà, Castellar, Palau-solità, Polinyà, Ripollet, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa. Perpètua, Cerdanyola i Sentmenat. En general, els republicans guanyaven a Sabadell i perdien als pobles per la influència del caciquisme. Bé el Círcol Republicà Federal del carrer de Bèlgica (ara s’entra pel carrer de Narcís Giralt), conegut com la Catedral Republicana del Vallès, proposava a un insigne ciutadà republicà que fos diputat. Escollien persones que poguessin treure de l’abstencionisme els treballadors vinculats al moviment obrer llibertari. Per aquesta raó li proposen a Francesc Layret per les eleccions del 1919. Layret havia defensat treballadors de la CNT i rabassaires del Vallès. Layret envia una carta a Jaume Ninet del Círcol acceptant la proposta de candidatura:
“Cumplint lo que li vaig prometre en la nostra conversa i accedint a la seva petició tindré molt de gust amb lluitar amb els amics i correligionaris de Sabadell en les vinentes eleccions. Lo que crec és que no convé perdre el temps i començar enseguida la campanya. Per la meva part estic a la disposició de Vis. per a venir el dia que m’indiquin. Mani al seu amic Francesc Layret”.
Els candidats als quals s’enfronta són: Francesc Llonch Cañomeras, per la Lliga Regionalista, i Enric Turull Comadran, de la Unión Monàrquica Nacional (UMN). Després de molts entrebancs, guanya. Aconsegueix 3.316 vots; Llonch, 2.791; i Turull, 1.954. Layret guanya a Sabadell i queda tercer als pobles. Guanya, però, també a Barberà, Castellar, Sant Cugat, Sant Quirze i Sentmenat.
Fem un salt, de les darreres 36 hores de vida, Layret en passa vint a Sabadell. Ho sabem perquè va venir en tren acompanyat de Joan Casanovas, que acabarà essent president del Parlament de Catalunya anys després, dos xicots de les Joventuts Republicanes del Bloc Republicà Català, un d’ells Ernest Ventós, el seu ajudant el Sr. Rodríguez i el periodista Francesc Madrid. Madrid explicarà fil per randa aquell viatge, on fa la conferència, com l’amenacen, on sopa, on dorm i quan se’n torna a Barcelona. Ho explica en un llibre que publica a l’exili de Buenos Aires l’any 1942.
Però per saber-ho haureu de venir a visitar l’exposició. Sabreu també qui organitza l’assassinat, quan es paga per assassinar-lo, qui l’assassina, qui paga l’assassinat i on van a celebrar-ho. I moltes fotos i objectes fins ara inèdits.
