PEP MARÈS

Som capital

[Per Pep Marès, gestor i mediador cultural]

Sabadell es presentarà com a candidata per esdevenir la Capital de la Cultura Catalana 2024. El propòsit és dedicar un any als esdeveniments vinculats a les arts amb dos grans objectius: rellançar la cultura de la ciutat i potenciar la marca Sabadell arreu de Catalunya.

Per assolir la capitalitat el següent punt és articular una proposta guanyadora. Al meu entendre, per fer-ho ens cal definir quins són els propòsits, és a dir, els objectius, les metes i les finalitats que es volen assolir amb un projecte així (no els generals que ja s’han anunciat sinó aquells concrets i mesurables). Una vegada defi nits els propòsits ens cal descriure i nomenar quins són aquells productes i eines que necessitem per assolir els propòsits. Com ho farem, què necessitarem per poder-ho fer, quines accions concretes cal posar en marxa? Per últim, quines persones necessitem per poder-ho fer. Identificar el que jo anomeno un mapa d’actors, amb nom i cognoms, on hi hagi definits els rols i les responsabilitats de cada una de les persones que es fan necessàries per portar a terme l’empresa.

Es fa necessari escoltar i dialogar. No podem perdre, mai, la idea de conversa: totes les veus han de tenir el seu espai, sobretot els públics de la cultura, per això cal fer xarxa i fer comunitat. Perquè en aquest camí que pretenem fer compartit, totes en formem part beneficiada, per això hem de construir comunitats de treball creant equips al voltant dels barris i les diverses comunitats. Personalment, a aquesta proposta que ens ha d’aconseguir la capitalitat proposaria dos elements diferenciadors: en primer lloc, gir digital. Hi ha d’haver un equilibri entre la virtualitat i la presencialitat, és a dir, el viratge digital com a proposta de valor. El confinament provocat per la Covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’accelerar la digitalització de l’àmbit de la cultura i la necessitat de connectar amb públics i creadors en altres entorns que el presencial. Però cal tenir present que allò que és virtual no pot, de cap manera, substituir el fet presencial. Hem de salvar aquesta possibilitat de trepitjar els museus, els escenaris i el carrer, d’estar en contacte i no renunciar a totes aquestes emocions, que també són garantia d’aprenentatge i d’activitats memorables.

En segon lloc, proposaria la qualitat com a nou indicador. Per això hem de passar de mesurar la quantitat (quantes persones han assistit, nombre d’activitats, etc.) a parlar de qualitat: on generem impacte? Som capaços de ser transformadors? Possibilitem entorn d’aprenentatge? Desglossar tot un seguit d’indicadors que vagin més enllà de la quantitat i que fixin la mirada a la qualitat hauria d’esdevenir un fet diferencial de la nostra capitalitat.

És temps de preparar tots i cada un dels ingredients; és temps de pensar i meditar tot allò que ens ve al davant; és temps de presentar les propostes en l’àmbit cultural, qui ha d’acabar executant la proposta, però també a la ciutadania per fer una proposta adient a les seves necessitats. És per això que ara també és temps de preguntar a la comunitat quina proposta volen, és temps d’activar la participació amb tots i cada un dels actors. En definitiva, és temps de parlar, dialogar i practicar l’escolta activa.

La cultura cohesiona i permet treballar un relat de ciutat de manera conjunta. Poques vegades una proposta arriba amb el suport dels 27 regidors del ple municipal, cal aprofi tar-ho! Fa vuit anys que vaig aterrar a Sabadell i una de les primeres coses que vaig aprendre és que Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i de món en general! És a dir, som capital i ara també hem de ser Capital Cultura.

Comentaris
To Top