Ciutat

On era el rètol de neó del cinema Euterpe?

El rètol de l'Euterpe, restaurat i instal·lat a la plaça interior de l'edifici Rambla, 1 / LLUÍS FRANCO

Francesc Duch (1951) és “un sabadellenc que viu a Matadepera”, com diu ell mateix. Un dia del 2015 passejava per la Rambla i ho va tenir clar: l’Euterpe anirà a terra i no en quedarà res, ni el característic rètol de neó del cinema. “I si ho salvéssim, això?”, va pensar allà mateix. Estava convençut que havia de ser de la ciutat i sense saber com acabaria, en aquell moment començava un llarg procés per recuperar-lo fins que el juliol del 2018 va tornar a uns metres del seu emplaçament original, i des d’aleshores es troba a la plaça interior de l’edifici Rambla, 1.

Un amic i una furgoneta

Dit i fet. Duch coneixia els propietaris de l’edifici i els va explicar la seva missió, mentre aquests li van confirmar que en una setmana el venien i, per tant, el procés de desaparició de les lletres s’accelerava. Ni ells ni els futurs propietaris tenien gaire interès a quedar-se el rètol i li van demanar que no trigués gaire a endur-se’l, que ja li baixarien a peu de carrer. Per les seves dimensions, d’uns tres metres, no podia fer-ho sol i “vaig enganyar un amic”, recorda. Aquest és el segon protagonista de la història, el periodista sabadellenc Albert Beorlegui (1971), reconegut coneixedor de la història del cinema, també local, i que complia amb el requisit que buscava Duch: aportaria una furgoneta a l’aventura. “L’Euterpe va ser el cinema més luxós de la ciutat, el cinema per antonomàsia de Sabadell”, destaca Beorlegui.

El rètol de l’Euterpe, quan era al seu lloc original, amb l’edifici ja abandonat / ALBERT BEORLEGUI

Entusiasmat, Beorlegui va acompanyar Duch sense pensar-s’ho i la tarda del 13 de novembre del 2015 va tenir lloc el que anomenen Operació Rescat, que no necessita gaire més presentació. Arribats a la Rambla, 1, es disposaven a carregar el rètol a la furgoneta, però com reconeix l’ideòleg, “el meu amic i jo, que som de despatx, no el vam ni bellugar i ens van haver d’ajudar a carregar-lo!”. Però aleshores el tresor no entrava sencer a la furgoneta. I què podien fer? Començades les obres per enderrocar l’Euterpe, Duch sabia que l’oportunitat que tenia aquell dia no es repetiria, era un ara o mai. Resultat: “Pit i collons. Vam anar per dins de Sabadell i el vam portar a casa, a Matadepera”.

El rètol, abans de ser restaurat, al domicili de Francesc Duch, a Matadepera / ALBERT BEORLEGUI

Francesc Duch tenia clar que en cap moment el volia per a ell mateix, “el volia per als sabadellencs, perquè tinguessin una memòria històrica”. Superat el moment d’adrenalina i havent assolit el primer objectiu de recuperar el rètol, tocava fer el següent pas i posar-lo a disposició de la ciutat. Segons els documents que conserva el sabadellenc, va tenir una primera reunió amb l’alcalde d’aleshores, Juli Fernàndez, el 20 de gener del 2016, moment en què es va engegar la relació amb l’Ajuntament. Passat un temps, i després que el director del Museu d’Història de Sabadell, Joan Comasòlivas, membres del consistori i de la constructora Corp anessin a casa de Duch a valorar l’estat del rètol, el 23 d’abril del 2018 es va signar l’acord de cessió pel qual Francesc Duch cedeix l’objecte a canvi que sigui visible per als sabadellencs, sobretot, perquè el que no hauria acceptat és que quedés “etiquetat i desat al magatzem municipal”. I en tot aquest temps, i un canvi d’alcaldia enmig, va ser l’alcalde Maties Serracant qui el maig del 2018 va trucar a Duch per agrair-li el gest.

Una placa per contextualitzar-lo

Tant Duch com Beorlegui i Comasòlivas coincideixen que seria apropiat instal·lar una placa al costat del rètol per contextualitzar-lo: “Seria molt interessant i ni de molt bon tros el més costós de l’operació”, apunta Comasòlivas.

La plaça interior no serà pública, encara

El rètol lluminós, ara recuperat, és només visible per als veïns de l’edifici que ha substituït l’Euterpe, al número 1 de la Rambla. La plaça on està ubicat té una consideració d’espai privat d’ús públic, però no estarà oberta a tothom fins que un espai que hi ha al subsol tingui ús, ja que s’hi accediria per aquesta plaça. Dit d’una altra manera, fins que aquest espai del subsol no tingui una funció, els propietaris no han d’obrir l’espai al públic. El planejament urbanístic puntualitza que ha de ser un equipament cultural que seria compatible amb algun altre tipus, com l’educatiu, l’associatiu, sanitari i assistencial, esportiu i religiós.

Així ho recull el Planejament Urbanístic en la peça 414: “Aquest espai semiobert en planta baixa i que dona accés a la dotació comunitària serà d’ús públic amb l’horari que s’estableixi per a les activitats que es desenvolupin en aquesta dotació”. I deixa per escrit que el manteniment d’aquest espai serà a càrrec dels propietaris.

Per als responsables que el rètol hagi tornat al seu emplaçament original, que no sigui visible per a tothom els deixa un gust agredolç. D’una banda consideren que és bo perquè així es pot garantir que no serà víctima del vandalisme, però de l’altra lamenten que no pugui ser vist per tothom qui hi tingui interès. Més tenint en compte que, com destaca Joan Comasòlivas, d’aquest tipus de rètols amb llums de neó n’hi ha ben pocs: “La majoria han desaparegut, com a objecte singular ja té el seu interès”, afegeix.

Comentaris
To Top