L’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí té un examen el proper 27 de gener. La corporació sanitària vol fer un salt en investigació, i aconseguir l’acreditació com a centre CERCA que atorga la Generalitat i que significarà l’impuls necessari per consolidar els projectes de l’Institut i projectar-lo cap al futur. “És el principal repte que tenim ara mateix”, subratlla, en declaracions al D.S., el seu director, el Dr. Lluís Blanch. La Memòria Científica del 2019 que es va publicar el passat 24 de novembre ajuda a veure-ho.
La investigadora Neus Gómez, al laboratori de l’Institut d’Investigació i Innovació del Taulí, situat a l’edifici Santa Fe / VICTÒRIA ROVIRA
El 2019, l’Institut va tenir un pressupost de 8.955.205 euros, en la línia dels darrers anys, i va participar –i ho continua fent– en quatre projectes internacionals i el factor d’impacte dels articles científics va ser de 266 punts més que l’any anterior (2.164 vs. 1.898).
Fonts dels centres CERCA apunten que el resultat podria trigar un mes a saber-se perquè hi ha tot un procediment d’avaluació intern, però sigui com sigui, Blanch assegura que això no canviarà el rumb del Taulí: “Seguirem igual. Tant el Patronat com els dirigents ho tenim molt clar pel valor que aportem, la proximitat al territori”.
Els centres CERCA distingeixen l’excel·lència en la recerca catalana, no només mèdica, i comporten l’entrada de nou finançament, quantitat que es negocia un cop superada la prova. Un dels reptes del 2020 del Taulí ja era aconseguir aquesta acreditació, però, com tot, la pandèmia ho ha posposat.
L’hospital sabadellenc es prepara des del 2017 per aquest moment. Aleshores, una comissió internacional els va analitzar i els va posar els deures perquè al cap de dos o tres anys poguessin passar aquest examen. Arribat pràcticament el moment, el director d’Investigació del Taulí assegura que “hem fet tots els deures, assolit tota una sèrie de fites o posant els mitjans perquè les puguem seguir assolint. És tan important assolir com poder-ho fer”.
Mostres biològiques per analitzar del Biobanc del Taulí / VICTÒRIA ROVIRA
L’últim institut de recerca que ha obtingut aquest reconeixement és el de Sant Joan de Déu, que se suma a Vall d’Hebron i Bellvitge, entre altres, a part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, amb museu a Sabadell. En definitiva, per Blanch poder-se presentar a aquesta avaluació és el fruit del treball que s’ha fet en els darrers anys i es va consolidar l’any passat, tal com recull la Memòria Científica del 2019 publicada recentment. Pel doctor, el document “reflexa que va ser un any d’aterrar molts projectes i de consolidar una sèrie de recomanacions per orientar la nostra institució per ser reconeguda de primer nivell a Catalunya i l’Estat espanyol”.
El 2019 deixa algunes dades de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, com que va tenir un pressupost de gairebé nou milions d’euros (8.955.205 euros), en la línia dels darrers anys, que participa en quatre projectes internacionals o que el factor d’impacte dels articles científics va ser de 266 punts més que l’any anterior.
Mig any clau
El setembre de l’any passat, el Taulí va comprar la nau Bosser, entre la Gran Via, el carrer de Francesc Izard i la Torre de l’Aigua, que disposa de 4.000 metres quadrats i servirà per concentrar-hi tota la recerca de la corporació sanitària. Blanch avança que “el proper mig any és clau” en la definició i consecució de fons perquè aquest espai pugui ser una realitat. I subratlla que “aquí s’hi està implicant tothom perquè aquest espai ens interessa a tots”. Les converses s’estan duent a terme amb l’Ajuntament, la Generalitat i el govern d’Espanya. De moment no hi ha dates que tracin un calendari ni els fons per fer-ho, tampoc els europeus amb què s’espera comptar.
En primer pla, l’aparcament per als treballadors del Taulí; i en segon, la nau Bosser, sota la mirada de la Torre de l’Aigua / VICTÒRIA ROVIRA
Des que es va anunciar la compra de la nau, en aquest temps s’ha estudiat quins serveis ubicar-hi amb un pla funcional que preveu espais de cocreació amb empreses, de recerca, un living lab –que permetria experimentar en un entorn real– i zones d’oficines perquè s’hi puguin instal·lar les empreses que neixen del Taulí (les spin-off) que “les hem de tenir a casa”, remarca Lluís Blanch. A part de ser la seu del mateix Institut.
Preguntat per si la nau Bosser podria destinar un espai a acollir el nou grau d’Infermeria de la UAB al Taulí, Blanch no descarta la possibilitat, sobretot perquè considera que “és molt important que vingui, és clau”, perquè és un element més que dona rellevància a l’hospital.
Col·laboració publicoprivada
De cara al 2021, Blanch situa entre els reptes treballar nous models de negoci, i per ell això implica la col·laboració publicoprivada. Considera que cal fer una reflexió profunda de “per què el conjunt de l’Estat no és tan àgil a portar el nostre coneixement [de país] al mercat com Boston, per exemple”. Per aconseguir-ho aposta per definir millor els models de negoci públics i privats per establir les regles de com es traspassa el coneixement de les institucions públiques a les empreses.
