[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Viatgem al futur. Estem al juny del 2021. Es reuneix un grup de funcionaris i comencen a pensar com posar il·luminació a la ciutat que sigui molt impactant, molt alternativa, molt atraient i molt barata i sobretot, sobretot, que no gasti energia, ja que no és ecològic posar molta electricitat als carrers només per embellir-los. Comencen a pensar en coses: que si poso un arbre, que si poso un estel gegant, que si poso…
Al final decideixen posar leds enganxats a terra, de fet a sota terra. Descarten qualsevol element del paisatge urbà que faci més de mig metre. Us preguntareu per què aquest comportament tat estrany. Des de dalt els han manat: tot arran de terra.
Resulta que al Taulí, investigant la Covid, han descobert per serendipitat que hi ha un element a l’ADN dels ciutadans que fa que quan un sabadellenc veu alguna cosa nova a la ciutat li venen ganes de pujar-hi a dalt i tirar-se. Es veu que és el camí més curt entre un punt de la ciutat i l’hospital. En diuen el salt virtuós.
Els sabadellencs tenim una gran sort com és viure a Sabadell i no a Madrid. Almenys aquí si te la fots et porten a l’hospital Taulí, un hospital on hi ha metgesses, infermeres, auxiliars, quiròfans, etc. En canvi a Madrid et poden portar a un hospital on no hi ha ni metges, ni quiròfans. En un capítol de Sí, ministre, Sir Humphrey li explicava al seu ministre de sanitat Jim Hacker que era molt millor tenir hospitals amb metges i quiròfans però sense pacients, ja que així estalviaven. Ara Isabel Díaz Ayuso s’ha inventat una nova modalitat de neoliberalisme i de ximpleria política i cultural, un hospital amb pacients però sense metges, ni quiròfans. El problema és que quan vèiem Sí, ministre sabíem que vèiem ciència-ficció, en canvi, ara és la pura i dura realitat. Quina mena d’ADN tenen els madrilenys que els agraden aquestes polítiques?
Però no ens despistem, ara Sabadell ha donat la volta al món. Potser l’incident és un muntatge i el que es pretenia era fer publicitat d’una nova modalitat d’il·luminació ciutadana: el lluming o ledding.
L’Ajuntament ha advertit els sabadellencs que, per seguretat, està prohibit enfilar-se als elements nadalencs de decoració de la ciutat. Ha col·locat cartells tant a davant de l’estel gegant nadalenc com a davant de les lletres de Sabadell del Racó del Campanar. No és conya, és així. Ara sé de bona font que estan preparant un ban en què avisaran els sabadellencs i sabadellenques que cal respirar uns quants cops cada minut, que als semàfors cal passar quan està verd i no quan està vermell, que els ciutadans han de circular per les voreres i els conductors pel carrer, que quan un té Covid ha d’anar al CAP i no al bar, que quan veus una velleta intentant travessar un carrer cal ajudar-la i no atropellar-la. En fi, un seguit de coses molt sofisticades que els sabadellencs i sabadellenques hem de saber.
