Història

L’escoltisme a Sabadell, una llavor de l’any 1932

Agrupament Escolta Sant Bernat, a Prats de Molló i la Presta, l’any 1954 / Joan Sanllehy

L’escoltisme a Sabadell vanéixer sota l’empara de l’Acadèmia Catòlica. La proposta feta pel Dr. Lluís Carreras i Mas, el juliol del 1932, d’organitzar un grup de Minyons de Muntanya, enquadrat dintre de les activitats de l’Acadèmia Catòlica, va ser molt ben acollida. De tal manera que es va crear un grup amb el nom d’Agrupament Escolta Sant Bernat en honor a Sant Bernat de Menthon, que l’any 1923 havia estat proclamat patró dels escaladors i dels alpinistes, més tard i per extensió, també ho va ser dels excursionistes. D’inici, era el patró dels hospicis situats als cims dels dos passos alpins, rebatejats amb el seu nom: el Gran i el Petit Sant Bernat. També van rebre el seu nom els gossos dels hospicis, famosos per rescatar viatgers perduts.

Sota el mestratge de Ramon Arús i de Vicenç Mas, dotze minyons van fer la primera promesa escolta a Sabadell després de la guerra civil. Va tenir lloc el dia 1 d’abril del 1950 en una cordial cerimònia celebrada al bosc de Togores. Ja ha fet 70 anys. Justament a Togores, l’aplec del 1932, s’hi havia celebrat el campament de minyons que va convèncer el Dr. Lluís Carreras, reverend consiliari de l’Acadèmia Catòlica, per crear a Sabadell aquella secció d’escoltisme.

L’escoltisme es defineix com una educació. Un mètode de formació complementari al de la família i al de l’escola. Una transformació de caràcter, per créixer a poc a poc, humanament i cristianament, per tal de ser útils als altres i fer-ho amb actitud positiva i ànim de servei, actuant amb generositat i grandesa d’esperit; amb il·lusió, joia i simpatia; amb sentit de germanor, responsabilitat i esperits de lluita, renúncia i sacrifici.

Viure amb compromís social i amor als altres, acceptant les dificultats, afrontant-les i “sempre a punt” per fer el bé sense esperar cap recompensa.

El fundador del Moviment Scout Mundial va ser Robert Stephenson Smyth Baden-Powell (1857-1941), conegut com a Lord Baden-Powell, un militar, pintor, músic, escultor i escriptor britànic. Va participar en diferents campanyes militars a l’Àfrica. En tornar, es va convertir en un destacat autor en matèria d’educació i formació juvenil. Les seves idees, plasmades a Scouting for boys, publicat l’any 1908 i traduït aquí com Escoltisme per a nois, van inspirar grups de joves britànics a formar patrulles, amb el qual es va iniciar l’escoltisme. Les Girl Guides (noies guies) es van formar posteriorment sota els auspicis de la seva germana, Agnes Baden-Powell.

A Catalunya aquell moviment va ser introduït per l’historiador i polític català, Josep M. Batista i Roca (1895-1978). El va dur d’Anglaterra, on l’havia conegut i va fundar els Minyons de Muntanya, que van celebrar el primer campament l’any 1928. Si Batista i Roca en va ser el creador, el veritable impulsor de l’escoltisme catòlic a Catalunya va ser Mossèn Antoni Batlle (1888-1955). Gràcies a la seva tenacitat i estima es va iniciar el refloriment de l’escoltisme a Catalunya després de la guerra civil, però abans ja n’havia estat un puntal important. Precisament Mn. Batlle havia estat l’organitzador de l’acampada de Togores de l’any 1932 que va propiciar l’inici de l’escoltisme a Sabadell.

És amb la Promesa on l’escolta s’obliga públicament i amb adhesió personal i lliure a complir el seu deure vers Déu, la Pàtria, la Llei escolta i ajudar tota hora l’altra gent. És un compromís per sempre.

La Llei escolta li mostra la ruta a seguir: dura o fàcil i és un mitjà d’integració dins la comunitat escolta. És una norma de vida i d’amor.

Són mots propis de l’escoltisme: Cap, Ajudant, Llobató, Daina, Minyó, Ranger, Noia Guia, Pioner, Caravel·la, Clan o Ruta.

Segons explica Ramon Arús, l’any 1953 l’Agrupament Escolta Sant Bernat tenia un Clan de Guies i els dos anys següents es va crear una altra secció de Minyons i dos estols de Llobatons. Paral·lelament es van organitzar les Noies Guies, Esplet de Daines i el Clan. El cens dels dos grups sobrepassava el centenar. Aquell temps era una organització única a Sabadell.

El gener del 1960 en un terrible accident va perdre la vida el minyó Josep Tres en estimbar-se a l’avenc de Castellsapera. En principi es va témer que fos aprofitat per organitzar una campanya de desprestigi, però, afortunadament, la reacció dels pares i del jovent va ser extraordinària i l’Agrupament en va sortir enfortit.

L’activitat de les sortides era ben dinàmica, amb excursions de dissabte i diumenge i camps d’estiu i de setmana santa.

Ben entrats els anys setanta, hi va haver canvis a la societat que van afectar els ambients juvenils. Hi havia una demanda generalitzada de llibertat, justícia i de cert rebuig a la religió. L’escoltisme en va sofrir l’escomesa. Un nombrós grup de minyons i guies van demanar que l’Agrupament deixés de ser confessional. Com que no hi havia la possibilitat que a l’Acadèmia es pogués fer un escoltisme confessional, seriós i eficient, el Consiliari i el president de l’Acadèmia van acordar, el 21 de febrer del 1977, dissoldre el que quedava de l’Agrupament.

Comentaris
To Top