[Per Josep Mercadé, periodista]
I ara neva sobre mullat! Amb el que ens està caient, a sobre, s’hi alien els fenòmens meteorològics que, a bona part del país, contribueixen a agreujar encara més la situació provocada per la pandèmia. Resulta, però, que la nostra capacitat de memòria massa vegades ens traeix. I, davant de tot plegat, tendim a qualificar-ho de fets extraordinaris. És com intentar, en el subconscient, que passi molt ràpidament.
Ens haurem d’acostumar que tot el que ens passa no és tan extraordinari. Els mitjans de comunicació som els primers que tendim massa sovint a fer ús d’aquest concepte i també del qualificatiu històric. Darrerament estem vivint moltes coses que les considerem històriques. Tant és així que, aquest concepte i el d’extraordinari els acabarem desgastant tant que perdran sentit. Potser val més que des d’ara ens acostumem que hi ha coses que forçosament s’han d’integrar a la nostra rutina de cada dia i deixaran de ser extraordinàries.
En el reportatge d’aquest dissabte del D.S. Tendències es constatava que, un cop superada aquesta crisi sanitària, hi haurà una sèrie de coses que fins ara les havíem pogut considerar com a extraordinàries que passaran a formar part de les nostres vides amb tota la normalitat del món. Per tant, el concepte quedarà automàticament desmitificat. En serà un més dels molts que en aquesta pandèmia anem assimilant, amb sorpresa i angoixa primer, i amb sobtada naturalitat després.
Quan entrem de ple en la tercera onada de la pandèmia, resulta que tenim una sèrie de pautes conegudes. Sabem que si les coses no milloren, potser ens veurem abocats novament a un confinament estricte com ja estan fent alguns països del nostre entorn europeu. Ja no serà tan extraordinari com el del mes de març i segur que l’actitud de la població serà ben diferent.
Aquí hi pot jugar una mala passada l’estat d’ànim general que sí que pot esdevenir un fet extraordinari a causa del cansament provocat per aquesta guerra psicològica contra la Covid, el de la por i el de l’angoixa. Amb les vacunes s’albira un nou horitzó que pot actuar, també, d’antídot contra aquest estat d’ànim alterat. Enmig de tot plegat, un altre fet extraordinari, una convocatòria d’eleccions en plena pandèmia. Com es pot comprovar, l’ambient electoral brilla per la seva absència. Si finalment es decideix ajornar-les, es podrà considerar com un fet gens extraordinari. I és que davant d’aquesta situació, hem d’intentar viure el dia a dia amb la màxima normalitat possible. Només així aconseguirem tirar endavant.
