Assegura Àngel Viñeta (1957) que l’origen de la seva passió per l’esport li ve dels mètodes d’estudi a l’Escola Pia. “Et feien escollir un esport individual i un de col·lectiu. Jo vaig fer natació i handbol”. A partir d’aquí s’escriu una trajectòria marcada per la seva vinculació al món esportiu, primer com a practicant i després com a directiu, organitzador i altres facetes.
Encara que va néixer a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), amb només 5 anys ja vivia a Sabadell –el seu pare treballava a Olis Gambús–, i sent autèntica devoció per la nostra ciutat. “Ha estat un orgull portar al pit dos dels escuts més importants, el del Centre d’Esports (handbol) i Club Natació (atletisme)”, explica. Va jugar a balonmano, com es deia llavors. Ho va fer de porter en el juvenil del Sabadell –té grans records de la mítica pista del Cervantes– i a l’equip del Banc Sabadell, on va començar a treballar el 1974, fi ns a jubilar-se el 2009.
Quan va veure que els centímetres serien un hàndicap per avançar, va canviar la porteria d’handbol per la de fulbito del Campionat social del Club Natació, sempre en el mític Deportes Alpino. Fins que un dia, al vestidor del carrer de Montcada “uns bojos van començar a parlar de sortir a córrer”. Així va començar la seva fascinació per l’atletisme i es va convertir en el president més jove de la secció i un dels pioners del triatló. L’Àngel reconeix amb un somriure que “jo gairebé no he sigut runner, he fet més fúting”.
El maig del 1981 va debutar a la prova d’El Corte Inglés i recorda “l’impacte de veure els carrers tallats, els atletes érem els amos de l’asfalt”. El triatló va arrencar com una pràctica per a l’estiu que incorporava la bicicleta i la natació. “A la meva primera prova vaig anar-hi amb la bici del meu sogre, perquè jo no en tenia”. La seva implicació es va eixamplar a l’àmbit organitzatiu –juntament amb Jaume Prunera van idear el primer recorregut de la Cursa dels 10 km del Club Natació–, directiu –és vicepresident de la Federació Catalana de triatló–i la faceta de speaker, una feina que li agrada molt i “requereix una important preparació prèvia”.
El sabadellenc Josep M. Antentas va ser el seu mestre, “tot i que he procurat crear un estil propi”. També va ser un bon col·laborador del Diari de Sabadell amb la signatura AVN i ara manté altres lligams amb l’esport local com a membre del jurat de la Festa de l’Esport i el Panathlon Club. Això sí, cada dia surt a entrenar amb un grup de companys. És sagrat. “Ara diem que som professionals perquè ens podem dedicar exclusivament a l’atletisme. Mai he guanyat res, però he gaudit i gaudeixo moltíssim amb l’esport”, afi rma convençut.
