Els encreuaments solen ser llocs de significació, de trobament entre diverses realitats i, a vegades, de creació de comunitat. Històricament, molts dels assentaments i col·lectius més prolífics es donaven als encreuaments de camins, la unió de diferents cursos fluvials o fins i tot als límits entre països. Potser per això una frontera tan aparentment prosaica com la que es troba entre els municipis de Sabadell, Barberà i Badia ha acabat acollint una de les mostres de més èxit de comunitat cultural autogestionada a la comarca.
I és que, encaixat entre les vies del tren i el centre comercial Via Sabadell, i sota les ales dels avions que constantment aterren a l’aeroport proper, es troba l’Spotter DIY, un skatepark d’autoconstrucció que serveix com a punt de reunió de patinadors dels tres municipis i de tot el territori català.
Iniciat el 2011 de la mà d’uns quants amics aficionats a les taules, el projecte de l’Spotter és un exemple ideal de la filosofia do it yourself (DIY), que aposta per la iniciativa dels mateixos interessats per construir o manufacturar allò que es necessita al marge d’empreses o institucions. En el cas dels skateparks, davant la burocràcia i els interessos específics de cada administració pública, aquesta tendència ha significat una solució de qualitat per a patinadors al llarg de tot el món..
Entre l’orgull i l’anonimat
De fet, la relació de l’Spotter amb la fama balla entre l’orgull i la preocupació per la seva continuïtat. Cal no perdre de vista que els skateparks DIY s’erigeixen habitualment a espais privats, normalment naus o pistes abandonades, on es pot aprofitar el paviment ja existent. Una base que serveix per construir rampes i formes amb l’espontaneïtat d’un inexpert que sap el que vol. Això, a vegades, genera conflictes entre patinadors i propietaris dels terrenys que solen acabar en l’enderrocament de les construccions.
És un espai d’autoconstrucció del 2011 / TONI ALFARO
No sembla el cas de l’Spotter, que tot i el coneixement de les autoritats es manté des de fa ja 9 anys, creant cohesió i comunitat en un espai entre tot, però enmig del no-res. Potser el secret rau en com de lluny queden els seus usuaris de la imatge estereotipada que, per a part de la població, relaciona els patinadors amb adolescents sorollosos i molestos: els de l’espai DIY són adults conscients, que intenten mantenir la seva independència respectant la comunitat i tenint cura del seu espai.
De fet, els mateixos skaters, així com els treballadors d’establiments propers, diuen que l’objectiu és únicament gaudir de la passió del patinatge i mantenir uns vincles gairebé familiars que només un projecte com aquest és capaç de crear. I és que a base d’hores de disseny, construcció i adaptació, l’esforç col·lectiu va transformar una pista abandonada d’hoquei en un espai per als amants de la cultura skate on tots aporten a la causa: sigui ajudant a construir una nova rampa, fent una donació o compartint la seva experiència d’altres parcs.
Una predisposició que es fa valer, ja que el canvi és part fonamental d’un Spotter que en la seva curta història ja ha passat per diferents fases de redisseny, enderrocament i reconstrucció. Una d’aquestes, lamenten els patinadors, va venir a causa de la intervenció del consistori de Badia, que ja va eliminar una vegada part de les estructures. Això, però, només va significar per a la família Spotter una nova oportunitat de millorar les formes del seu espai.
El repte de mantenir el somni
Un dels reptes principals de l’skatepark situat entre els tres municipis és, malgrat tot, la continuïtat. L’autoconstrucció, tot i demostrar-se molt més assequible que els pressupostos milionaris dels parcs municipals, no és barata, i s’ha mantingut durant gairebé una dècada gràcies al puntal que ha significat la creació de comunitat. Construir voluntàriament durant les nits ha sigut una constant per al col·lectiu de skaters, que ha invertit els seus propis diners i molts esforços per mantenir-lo sempre al servei del gust per patinar.
Gràcies a un concurs i a alguns concerts per recaptar fons, a l’Spotter van poder actualitzar-se i ara es mantenen com a referents de l’skateboarding vallesà. A més, la construcció de l’espai va significar per a alguns dels fundadors guanyar l’experiència per dedicar-se professionalment a la creació d’espais DIY a tot el món. Però la seva llibertat, precisament allò que transforma l’Spotter DIY en un espai únic, és el que fa planar constantment l’ombra de l’enderrocament i manté alerta uns spotters que prefereixen viure en l’anonimat.
