Pep Sallés és dissenyador d’interiors, pintor i escenògraf, i és l’ànima creativa de l’estudi d’interiorisme i arquitectura Sallés-Valls, que va cofundar amb Ildefons Valls l’any 1995. Des de l’estudi ha treballat en infinitat de projectes d’interiorisme a Sabadell, tant en habitatges com en projectes industrials, de comerços i de restauració.
Sallés té una visió sòlida i coherent de l’interiorisme, lluny de modes passatgeres i decoració made in Instagram. “Jo no soc un influencer que digui ‘ara es porta això, ara toca aquest color o aquest altre’… Jo soc dissenyador i parteixo d’una altra base. L’actitud del dissenyador ha de ser entendre quines necessitats tens, què ens està dient l’espai… i a partir d’aquí anem a veure com podem fer que passi el que busquem, intentant que la decoració sigui el mateix disseny. L’espai existeix, el que cal és descobrir-lo”.
Sostenibilitat i autenticitat
“En aquest moment, la sostenibilitat és la tendència més forta, i implica l’ús de materials naturals, la recuperació de la fusta, del sentit de la llar, del confort de sentir-se a casa”. La sostenibilitat també afecta el mateix concepte del disseny. “Nosaltres busquem materials naturals, que les coses agafin un llenguatge… però és clar, que tinguin un valor d’autenticitat! Un disseny ha d’evolucionar i ha d’envellir creant la seva pròpia història”. És l’oposat al que s’ha convertit en una moda molt poc sostenible: “En aquest moment la moda és que les coses semblin velles d’entrada, com en un decorat: envellim les fustes, les tintem, etc. És un vintage forçat, fals. No és autèntic.”
L’obsessió per imitar l’estil vintage és un dels símptomes de l’antitendència. “Últimament he anat sovint a Berlín i a Viena, i allà hi ha molt costum de reciclar i aprofitar mobles, i trobes peces dels anys 30 recuperades i barrejades d’una forma molt natural. Però aquí en canvi fem cromos; els mateixos fabricants et porten catàlegs de mobles vintage fets a la Xina, i et proposen quedar-te cadires diferents per imitar les cadires recuperades. Jo ho entenc, però… no és el que busco”.
L’aposta per l’autenticitat troba un exemple perfecte en l’actual escenari de l’interiorisme als comerços. “Ahir passejava pel Passeig i saps quina és la botiga que destaca més? La Casa Traveria, perquè és una casa dissenyada als anys 60, que l’han mantingut, que és de veritat, la pots situar en el temps, ha envellit com toca i no fa veure res. No és un decorat, és autèntica! I en canvi veus la majoria de botiguetes i bars, que a més molts cops obren i tanquen molt de pressa, i de seguida volen que sigui vell, que sembli de la iaia quan no ho és”.
