Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 2000, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és l’actual coordinador nacional del partit. El maig del 2018 va ser nomenat vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, i aquest setembre, després de la inhabilitació de Quim Torra, va passar a ser el vicepresident amb funcions de president. Ara es presenta com a número 1 d’ERC a les eleccions del 14-F.
Sembla que hi ha una alta indecisió entre els votants independentistes, a què creu que es deu?
Els darrers tres anys hem patit la repressió de forma continuada i ara és el moment de reflexionar. El que cal és que aquest país avanci en els dos grans consensos que l’independentisme pot liderar: el de l’amnistia i el de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Perquè això passi necessitem que aquestes eleccions les guanyi una força política que pugui parlar i arribar a acords amb totes les formacions que defensen aquests aspectes, i aquesta és ERC.
La divisió entre els socis de Govern i l’independentisme pot acabar contribuint a la desmobilització?
Jo estic convençut que el votant independentista acudirà a les urnes com ha fet sempre, com va fer l’1 d’octubre, com va fer el 21 de desembre del 2017 i com va fer a les darreres eleccions generals. Per superar el que és l’esquema actual de govern, nosaltres proposem aquesta idea de la “via àmplia”, amb un govern que pugui incorporar ERC, la CUP, els comuns, Junts per Catalunya i el PDECat, que són totes les formacions polítiques que compartim la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació. Al final necessitem uns forjadors d’aquesta aliança i aquest ciment és clarament ERC.
Acte central de ERC per les eleccions autonòmiques amb el cap de llista Pere Aragonès
L’opció del tripartit d’esquerres no la preveu?
Nosaltres no tindrem cap mena de pacte amb el PSC perquè representem projectes antagònics, projectes incompatibles. ERC, en els darrers anys, sempre que hi ha hagut la necessitat que s’impliqués, també en els acords sobre els presidents de la Generalitat, hi ha estat. Ara, però, tenim l’oportunitat de canviar el que ha passat els darrers 40 anys, en què s’han anat alternant presidents socialistes i convergents o postconvergents. Aquest és el canvi real que es pot decidir el 14-F, un canvi liderat per ERC.
Així doncs, no pactarà amb el PSC sota cap circumstància? Amb Junts sí que s’hi veu?
Amb el PSC no m’hi veig pactant de cap de les maneres. A Junts els vull incorporar al meu govern, amb aquesta idea d’un executiu ampli en què també puguin ser-hi la CUP, els comuns i el PDECat.
Tant si aquest govern el lidera vostè com si el lidera algun dels representants d’aquestes altres forces?
Només hi serem tots si el lidera ERC perquè entre ells s’han fet vetos creuats. ERC és el vot útil.
El PSOE s’ha compromès a convocar la taula de diàleg de manera immediata després del 14-F. Sembla bastant difícil arribar a un acord per a un referèndum sobre la independència. ERC es conformaria amb un concert econòmic?
En aquesta taula, el que cal és que la representació catalana defensi els interessos del país, no tindria cap mena de sentit que qui hi anés per part de la Generalitat de Catalunya fos un govern dels partits del 155. Nosaltres mai renunciarem a la independència de Catalunya perquè creiem que és absolutament necessària. Creiem que a Catalunya hi ha una àmplia majoria que vol el referèndum i hem de ser capaços d’acumular molta força i aconseguir-lo. Per això cal un lideratge a la Generalitat que cregui en aquesta oportunitat i nosaltres estem disposats a exercir aquest lideratge.
Centrant-nos en el territori i particularment en el Vallès, Terrassa i Sabadell aposten per culminar el projecte del Quart Cinturó. ERC ho exigirà a l’Estat?
En alguns dels seus trams ha estat qüestionat per l’impacte ambiental. Esquerra defensa la finalització del tram Terrassa-Abrera. Pel que fa a la connexió entre les dues capitals del Vallès Occidental creiem que ja hi ha infraestructures que les comuniquen com l’N-150, tot i que potser caldria integrar-la millor als nuclis urbans. Però més enllà d’aquestes inversions en matèria de mobilitat per carretera, que són importants i que s’han de reivindicar, el que és important també és la mobilitat en l’àmbit del transport públic i aquí tenim unes deficiències importants, especialment a Rodalies. Si el que volem és avançar cap a una mobilitat sostenible, hem d’enfortir la xarxa de transport de proximitat i transport públic.
A Sabadell fa dècades que es reclama una residència pública davant l’absència de places. En els últims 6 anys, ERC ha portat la gestió de centres de gent gran i no s’ha fet cap pas. Serà una actuació prioritària per a vostès?
En tot el sistema sociosanitari del país hi ha d’haver un replantejament. La pandèmia ha evidenciat les oportunitats que hi ha però també les mancances estructurals. Hi ha d’haver un replantejament del sistema de cures en què la construcció d’equipaments ha de ser una prioritat, però també cal ampliar les places concertades a les residències ja existents.
Aragonès sosté que la pandèmia ha demostrat les “mancances estructurals” en relació amb els equipaments sociosanitaris / ALBERTO TALLÓN
