El personatge: "Els bars ens aporten alegria"

  • Faules: teatre de titelles a Sabadell
Publicat el 25 de febrer de 2021 a les 11:45
Actualitzat el 25 de febrer de 2021 a les 11:34
Montse i Jaume: "Els bars ens aporten alegria" La Montse i el Jaume aprofiten el dia assolellat per esmorzar en una terrassa d’un bar del passeig de la Plaça Major. Saben que a les 10.30 h, per les restriccions a l’hostaleria, hauran de marxar i és per això que aprofiten al màxim el temps per posar-se al dia l’un de l’altre. “Els bars ens aporten alegria i són un espai de trobada essencial”, explica la Montse. En la mateixa línia, el Jaume afirma que quan els bars i restaurants van tancar va haver de buscar alternatives per socialitzar, “anava a caminar per trobar-me gent i poder parlar una mica”, diu. De fet, els dos indiquen que troben a faltar “fer una cervesa en una terrassa amb els amics” a la tarda, tot i que comprenen que el Procicat no ho permeti, de moment. Yolanda: “Fer un cafè abans de treballar és relaxant” Per la seva banda, la Yolanda també està feliç i satisfeta per tenir la possibilitat d’anar a un bar al matí i poder fer un cafè abans de començar la seva jornada laboral. “Prendre alguna cosa abans de treballar és un moment relaxant per a mi. S’ha convertit en una rutina que m’agrada molt fer cada dia i que intento mantenir-la”, exposa. La Yolanda prefereix anar sola al bar per poder “descansar” i tenir temps per llegir una mica, encara que, a vegades, hi va acompanyada. Ella pren un cafè amb llet i un croissant per agafar forces i aguantar tot el dia. Pere i Antoni: “Necessitem socialitzar i prendre l’aire” El Pere i l’Antoni estan jubilats i des de fa un temps tenen el costum de quedar en algun bar del Centre per poder fer un entrepà i parlar de tot allò que ha passat el dia anterior. “Ja no treballem i tenim un sou decent per a la jubilació. Per tant, aprofitem el dia per prendre alguna cosa amb els amics de tota la vida”, diu l’Antoni. Això sí, el Pere explica que només van al bar al matí o bé per dinar, i encara que l’hostaleria pogués obrir a les tardes, ja no hi anirien. “Ja no tenim edat per anar a fer una copa ben entrat el vespre”, considera l’Antoni. De totes maneres, els dos admeten que trobaven molt a faltar les “trobades per fer el cafè” quan els bars i restaurants tenien prohibit obrir. “Necessitem socialitzar i prendre l’aire, ja que som una societat molt oberta”, afegeix el Pere.