4.028. Aquesta va ser la xifra oficial d’espectadors que van presenciar, l’1 de març del 2020, el partit Sabadell-Llagostera a la Nova Creu Alta. Poc es podien imaginar que seria l’últim en molt de temps. Un any més tard, encara no han pogut tornar ni gaudir del futbol professional. Com ha afectat aquesta situació els diferents actors?
La psicòloga esportiva Lorena Cos, que va formar part del cos tècnic del Centre d’Esports, explica que “no ha estat fàcil ni còmode per al jugador i l’esport en general. L’aficionat és un dels ingredients més importants del futbol. La passió i empenta que transmet una afició és la seva essència. És clau la interpretació que faci el futbolista del nou escenari. La motivació està relacionada amb els nivells d’energia, que es poden veure alterats amb aquesta absència de públic. Reben menys estímuls externs i pot costar més concentrar-se”.
Cos creu, però, que “la majoria s’ha sabut adaptar” i la recomanació és “posar el focus d’atenció en un mateix i centrar-se en la seva superació personal. Fins i tot alguns futbolistes han millorat la seva versió”.
El director general del club, Bruno Batlle, considera que “jugar sense públic ha estat la pitjor notícia en aquest any inoblidable esportivament. No poder celebrar l’ascens i gaudir del futbol professional és dur, sobretot per al soci de sempre, que ha patit moltíssim”. Tot i que 3.257 socis han retirat el carnet en un acte de màxima fidelitat, Bruno Batlle està convençut que “en condicions normals hauríem arribat als 5.000 socis. Entre aquest concepte i els taquillatges perduts durant la temporada, haurem deixat d’ingressar mig milió d’euros com amínim”.
Des del vestidor, Edgar Hernández reconeix que “no m’acostumaré mai a jugar en un estadi buit. I més el nostre, on es viu un ambient molt especial. Trobem a faltar aquest caliu i l’empenta de la gent en moments clau. Estic segur que amb l’afició hauríem sumat més punts a la Nova Creu Alta. La motivació? Som professionals i en aquest sentit sempre trobem eines per motivar-nos”.
I el principal afectat, l’aficionat, què hi diu? Albert Vilalta és un soci jove (33 anys) del poble de Borredà (El Berguedà) que ara viu a Prats de Lluçanès. Cada 15 dies feia el recorregut per anar a l’Estadi: 50 minuts d’anada i 50 més de tornada. “Em vaig enganxar al Sabadell per un amic i la relació amb gent de la ciutat per la feina. M’he perdut pocs partits els últims 10 anys i ho trobo molt a faltar. Sobretot el ritual del partit, com la trobada prèvia. Potser no són amics, però és com la família futbolística. El Sabadell és el nexe. Encara sort que ho podem veure per televisió, però no és el mateix. A mi m’agrada sentir l’olor de la gespa. Confiem en la permanència per poder gaudir de la Segona A la pròxima temporada”, explica.
