Publicitat
Història

L’onada de fred polar de l’any 1956 que va gelar Sabadell

Tothom que tingui certa edat encara recorda aquell episodi de fred polar del febrer del 1956. Un any en què aquell afany de contemplar si la Candelera riu o plora quedava ridícul i insignificant. El matí del 2 de febrer, que aquell any queia en dijous, no es podia anar pel carrer, era impossible del tot. Violentes ràfegues de vent huracanat i glaçat ho impedien. I no venien soles, anaven acompanyades d’un exagerat descens de la temperatura. Els comentaris més generalitzats arreu de la ciutat eren que allò “no s’havia vist mai”. La gent més vella no recordava res de semblant.

Durant tres dies seguits, la temperatura màxima a Sabadell va ser d’1ºC positiu i la mínima va arribar a -8ºC. Encara que hi havia qui assegurava que havia baixat fins a -10ºC. Una barbaritat. Tenia raó la gent gran. Fins a la setmana següent no es van normalitzar les temperatures, adquirint valors propis d’un mes de febrer normal. Fa 65 anys d’aquell important succés.

L’Europa occidental havia quedat immersa en un episodi de pressions molt baixes que va permetre una successió d’invasions d’aire polar i àrtic siberià, que van sotmetre el continent a l’acció del vent huracanat, de les baixes temperatures, del fred, de la neu, de les glaçades i tots els inconvenients que aquests fenòmens podien ocasionar. Les conseqüències van ser tan greus que l’Europa rica va haver de lamentar centenars de víctimes mortals després d’aquell important episodi.

Il·lustracions de l’episodi de fred del 1956 / TONI TÉRMENS I MARíA JOSÉ PIÑOL

Al Pirineu de Lleida, a l’Estany Gento, es va assolir el rècord de baixa temperatura, el termòmetre va baixar fins als -32ºC. A Catalunya i a Espanya mai s’havia enregistrat una temperatura tan baixa. Està catalogada com la més baixa del segle XX. L’intens fred, les fortes ventades, la neu i les gelades es varen repartir per tot el país. A La Molina la mínima va ser de -20ºC. Els gruixos de neu anaven dels 84 cm a Sant Maurici, fins als 30 cm de la Tossa d’Alp. Al Turó de l’Home, al Montseny, la màxima va ser de -7ºC i la mínima de -16ºC. A Barcelona es va enregistrar una temperatura mínima de -4,6ºC, la més baixa dels darrers 50 anys.

L’agricultura va patir de debò aquella inclemència. L’intens fred va matar, fins i tot, les oliveres, un arbre molt resistent. Al Llevant mediterrani els va tocar als mandariners i tarongers. Des de València exclamaven: “Un any sense taronges, una ruïna econòmica”. Al País Valencià les temperatures més baixes, des dels -4ºC de Guardamar, fins als -15ºC de Bocairent, es van enregistrar més tard, els dies 11 i 12 de febrer.

Els carrers de Sabadell estaven plens del fum que procedia de les estufes de carbó o de llenya, industrials o domèstiques, que per causa de la baixa pressió no es dissipava cap a l’atmosfera. Les estufes i tota mena d’aparells de calefacció no paraven ni de dia ni de nit. Els carboners no donaven l’abast. A les sales d’espera dels metges hi havia cua i a les farmàcies també.

Es van glaçar totes les fonts, es van rebentar tot tipus de canonades d’aigua. Els lampistes i llauners van tenir molta feina i no donaven l’abast per solucionar, amb urgència, aquella immensa quantitat d’avaries i fruites d’aigua quan la temperatura es va normalitzar.

Il·lustracions de l’episodi de fred del 1956 / TONI TÉRMENS I MARíA JOSÉ PIÑOL

L’arbrat del municipi també en va pagar les conseqüències, especialment les palmeres de la plaça del Dr. Robert. Les que havien quedat després de la remodelació de l’any 1943, quan es va enderrocar el quiosc modernista i es va reformar la plaça, van quedar tan afectades pel fred que van haver de ser talades. Hi havia qui deia que estaven sentenciades des de molt temps enrere.

Els diaris duien anuncis de com: “Contra el frío invasor coñac Decano ¡¡siempre mejor!!” Els publicistes murris aprofitaven qualsevol ocasió per promocionar el seu producte.

No hi ha gaire informació d’aquell greu episodi. Pel que fa a Catalunya, La Vanguardia del 4 de febrer duu algunes fotos de Barcelona. A Sabadell, el diari del mateix dia en parla de forma molt minsa. Una notícia tan important ocupa mitja columneta a la portada i en to més aviat jocós.

Més de tres quartes parts de la portada tracten temes com un article sobre Los hogares españoles, dedicat a un discurs del ministre Girón de Velasco; informació dels cursos de Formación de Mandos del Frente de Juventudes o un article sobre la importància de la pau.

Per a aquell diari editat per la FET y de las JONS el concepte d’informació era, si més no, sui generis.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top