Publicitat
Oci i cultura

Quan la conca del Ripoll la movien les dones

Panoràmica de la llera del Ripoll, amb Nois Boixons en primer pla / VICTÒRIA ROVIRA

Quan es pensa en els vapors tèxtils del segle XIX i XX (com ara els de la conca del riu Ripoll) es podria caure en l’errada d’imaginar-nos una colla d’homes forçuts. Tanmateix, la Revolució Industrial va comportar la incorporació massiva de la dona al treball assalariat. Encara més: prèviament venien, igualment, de fer les tasques reproductives de la vida. Per això, imaginar-nos un Sabadell industrial sense les dones del tèxtil és una equivocació.

Tant és així que el Comitè Feminista de Sabadell va organitzar el cap de setmana passat una passejada “amb mirada feminista” pel riu Ripoll i els vestigis de les fàbriques que encara s’hi alcen. “El temps va molt de pressa i oblidem, fins i tot, allò que van fer les dones de tan sols una generació abans que la nostra”, explica Montserrat Torroella, mestra jubilada, veïna de Sabadell i membre del comitè. Amb la desindustrialització (i el període comprès entre els setanta i els noranta), la fesomia de la conca del Ripoll canvia profundament.

“Però el Ripoll ha estat font d’aliment i energia: primer, els molins es movien amb l’aigua; després amb el vapor, s’arriba a l’electrificació i finalment s’exporta a altres països”, contextualitza Torroella. I en aquest procés intensivista del riu Ripoll, poques vegades veiem el reconeixement de la presència ni el treball de les dones. Dones que feien moure el molí paperer d’en Mornau, posteriorment de fabricació tèxtil, més amunt del pont de Castellar. I que patrimonialment té tantes finestres com dies té l’any.

Dones, també, que haurien d’haver donat nom al Molí de l’Amat (a l’altura de Can Puiggener), “si no fos pel fet que les dones perdíem el cognom quan ens casàvem, fet que li succeí a la pubilla del vapor”. D’aquesta manera,  els cognoms de les nissagues desapareixen, els drets no són reconeguts i es dilueix la seva vida en un flux imperceptible. A Can Puiggener també hi trobem les coves, on centenars de famílies van sobreviure en condicions de precarietat inimaginable.

Arbres al riu Ripoll / LLUÍS FRANCO

“Les dones eren les encarregades d’anar a rentar la roba al riu, amb el fred i l’esforç físic que comportava”, explica Montserrat Torroella. “No tenien cuina, ni aigua... i quina higiene es pot mantenir així?”, es demana la guia de la ruta, tot subratllant la necessitat de reconèixer la tasca “inhumana” d’aquestes dones.

També a l’hort

I ep! Un esforç que no es limitava a les tasques de cures (llar, familiars...). “A banda, les dones treballaven també en els vapors”. Com ara al vapor d’en Torrella, tot a tocar del pont de la Salut. De fet, aquest molí (que data de l’any 999) encara conserva maquinària a l’interior: va ser draper, paperer, de fi latures... “I a més, treballaven al camp, amb algun hortet a la mateixa llera del riu Ripoll”, afegeix. Com ara a la zona de les Hortes Velles, a l’alçada del barri de Covadonga. “I abans no hi havia les hortalisses que tenim avui dia!”.

Passeig de la Revolució

Una mica més avall, la ruta prossegueix al passeig de la Revolució, anomenat així en record de la revolta viscuda l’any 1868 i realitzat amb el sobrant de les multes pagades pels opositors a Isabel II. “La recuperació de l’espai i la vegetació ha estat liderada per la ciutadania”, explica Torroella, “i sobretot per les veïnes que volíem millorar l’espai públic compartit per tothom”. Finalment, alguns metres riu avall, trobem el vapor Nois Boixons. Dedicat al tint, va ser dissenyat per Josep Renom l’any 1918, el mateix arquitecte de la Torre de l’Aigua i el Mercat Central.

Aquestes fàbriques tintoreres abocaven els residus al riu, que fins a la desindustrialització les aigües baixaven tenyides del color que hauria d’estar de moda la temporada següent. “Amb els pigments naturals que es feien servir antigament, vaja. Però quan es comencen a fer servir tints químics, a fi nals del segle XIX, la contaminació de l’aigua del Ripoll arriba al seu màxim”. Tanmateix, la conca del Ripoll ha arribat a un estat ecològic actual relativament òptim (sobretot mirant el caràcter d’abocador que havia complert fins no fa tant de temps), gràcies a la tasca d’entitats ecologistes com l’Adenc.

Imatge actual dels voltants del riu Ripoll/ VICTÒRIA ROVIRA

Codis QR

Avui dia, la conca del Ripoll (al seu pas per Sabadell) és una zona transitada i amb múltiples recorreguts. Com ara aquesta ruta del Comitè Feminista de Sabadell, en el transcurs de la qual (diumenge passat) es van enganxar codis QR a diferents ubicacions, amb informació del recorregut i llocs de gran rellevància històrica. També van marcar les places amb nom de sindicalistes que van mobilitzar-se pels drets de la classe treballadora i de les dones.

Com ara Isabel Vilà, Federica Montseny i Clara Campoamor, les quals donen nom a diferents espais en el nomenclàtor local. I, per descomptat, la sindicalista anarquista sabadellenca Teresa Claramunt, que va deixar gran empremta per la seva lluita feminista. Com diu Silvia Federici, cal reviure entre el jovent una memòria que corre el risc de ser esborrada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top