Ciutat

El projecte de Sabadell per ser Capital de la Cultura 2024

El D.S. avança la proposta que s’ha fet arribar al tribunal que decidirà si s’atorga la capitalitat a Sabadell o bé queda deserta

Imatge d'arxiu de focs artificials / LLUÍS FRANCO

[Per Albert Acín i Marta Ordóñez]

Sabadell farà la cursa en solitari per esdevenir Capital de la Cultura l’any 2024. La ciutat té tots els números per encapçalar un esdeveniment de gran abast després que s’hagin retirat altres candidatures. Fa uns dies, les àrees de Cultura i de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament van presentar oficialment la candidatura. El D.S. avança la proposta que s’ha fet arribar al tribunal que decidirà si s’atorga la capitalitat a Sabadell o bé queda deserta.

Encara no hi ha un programa definit, però sí unes línies mestres: ja hi ha una idea de projecció de ciutat, un model de finançament i una llarga llista d’actes –provinents de les entitats culturals i dels experts– per situar Sabadell al centre de la cultura catalana.

De la fàbrica tèxtil a la fàbrica cultural

La capitalitat de la cultura catalana de Sabadell busca una marca distintiva, una idea que defineixi la ciutat davant d’un gran esdeveniment. L’organització de la candidatura ja treballa amb un concepte: Sabadell, una fàbrica del tèxtil que s’ha transformat en una fàbrica de creació cultural. Com a símbol d’aquesta transició, la ciutat com l’Estruch, un espai de creació d’arts en viu que fins al segle passat va ser un dels tants centres de treball del tèxtil sabadellencs.

Més enllà del concepte, Sabadell vol aprofitar la capitalitat per unir la indústria cultural sota una candidatura. Després de l’acord polític unànime –del ple municipal– i d’haver rebut més de 150 adhesions i propostes d’empreses, institucions i entitats de tots els àmbits, consideren que la ciutat “va a l’una”.

Presentació del projecte de la candidatura de Sabadell per ser Capital de la Cultura / LLÚIS FRANCO

Com es finançarà?

La capitalitat cultural necessitarà inversió. L’organització d’un gran esdeveniment anual així suposa una despesa d’entre 600.000 i un milió d’euros, segons el municipi organitzador. Per part de l’Ajuntament es dona per fet que s’haurà d’augmentar la despesa en cultura en els exercicis 2023 i 2024 (pressupost 2020: 12,3 milions d’euros, 57 euros per habitant, per sota de la mitjana catalana) i a banda s’hauran de buscar ingressos privats, a través de patrocinis i col·laboracions.

Reus, que va ser capital el 2017, va aconseguir que el mecenatge representés la meitat del pressupost. Sabadell persegueix el mateix objectiu. “Volem que sigui 50% recursos públics i 50%, privats”, asseguren des de Cultura. Per arribar-hi, i després de confirmar-se la capitalitat, l’Ajuntament es posarà en contacte amb empreses, comerços i altres agents i institucions. Algunes grans corporacions i entitats econòmiques d’arrel sabadellenca ja s’han adherit a la candidatura.

Impacte cultural (però també econòmic)

Ser capital de la cultura catalana hauria de suposar un revulsiu per a la ciutat a tots els àmbits. Si més no, això és el que es pretén. L’arribada de persones d’arreu als actes i esdeveniments culturals també s’hauria de traduir en més clients als comerços i restaurants de Sabadell. L’objectiu és que l’impacte econòmic sigui més gran que la despesa en les activitats. En el cas de Reus 2017, segons un estudi de Ceres, es van generar més de 2,6 milions d’euros, més del doble del cost de les activitats de tot l’any cultural (950.000 euros).

“Volem transcendir en la cultura, però també als hotels i restaurants”, asseguren fonts municipals. La intenció és ressituar el nom de la ciutat més enllà del 2024: “Volem situar-nos en el mapa i projectar una nova imatge de Sabadell a Catalunya”.

Un any cultural dins i fora: Sabadell, a l’escena nacional i internacional

El procés participatiu per redactar el projecte de candidatura ha comptat amb la col·laboració de desenes d’entitats. Tot i que el programa encara no està definit, s’han recollit centenars d’idees per fer actes arreu de la ciutat durant tot l’any 2024. Des d’un espectacle inaugural que mostri el potencial de Sabadell fins a un programa de cultura vinculat als beneficis a la salut. Hi ha molts més conceptes amb què s’està treballant des de tots els àmbits: un espectacle d’òpera a l’aire lliure, un festival de videomapping, una nit cultural, un musical participatiu, una fira cultural, la creació d’unes rutes patrimonials i d’un premi literari de dramatúrgia, i programes d’accés a la cultura de forma inclusiva, entre d’altres.

“Sabadell és una ciutat enorme amb artistes de primer nivell. I això toca les disciplines”, exposa Jordina Punti, cap de Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, que explica que es vol potenciar la cultura més urbana per “arribar a tots els racons” de la ciutat. La candidatura de Sabadell 2024 recull un esperit en l’àmbit de ciutat però també nacional i global. En aquest sentit, es preveuen activitats a tres escales: a escala local (activitats culturals de Sabadell per a Sabadell), nacional i internacional (en dos sentits: projecció de les entitats de la ciutat cap enfora, i importació de cultura d’altres punts del país).

I ja n’hi ha alguns exemples. Segons ha pogut saber el D.S., l’Ajuntament de Sabadell ha arribat a un acord amb Barcelona per coparticipar en la biennal d’art Manifesta 2024, juntament amb nou municipis més de l’entorn de la capital catalana. Per primera vegada, aquest esdeveniment a escala europea es farà en xarxa i diverses ciutats contribuiran en l’organització d’actes. D’aquesta manera, Sabadell vol sumar la capitalitat cultural amb un altre esdeveniment de gran abast el mateix any.

Imatge d’arxiu d’un concert a l’aire lliure a l’Estruch / CEDIDA

I després del 2024, què?

A llarg termini, la Capital Cultural deixa un llegat. A diferència d’altres grans esdeveniments propers, com el Fòrum de les Cultures de Barcelona, l’herència no acostuma a ser un nou equipament, sinó més aviat un esdeveniment cultural anual. Després de Banyoles 2004, es va instaurar el Festival Afònica. L’esdeveniment encara perdura avui. En el cas d’Andorra 2011, es van unificar les agendes culturals de les diferents parròquies del país dels Pirineus.

Una candidatura unitària

Front comú per la capitalitat cultural de Sabadell. 150 entitats, institucions i empreses s’han adscrit a la candidatura. Parlem amb alguns dels agents que han volgut formar part d’aquest procés. Comparteixen el missatge: és un impuls per a Sabadell en totes les seves formes.

Jordi Cos, Orquestra Simfònica del Vallès (OSV): “Sabadell s’ha de convertir en segon gran centre de producció musical”

Jordi Cos, director de l’OSV, veu la candidatura de Sabadell com una oportunitat per transformar la ciutat. Cos considera que Sabadell s’hauria de convertir en el segon gran centre de producció musical de Catalunya i creu que la capitalitat podria ser una eina per “garantir la prosperitat de la ciutat”. No només per impulsar la cultura, sinó també per renovar la fisonomia de Sabadell.

Pere Urpí, Cava Urpí: “La candidatura ha d’afavorir la cooperació publicoprivada”

Pere Urpí destaca que “sempre pot considerar-se una bona notícia” tota aspiració que pugui situar-nos al mapa. Urpí no és del tot optimista: creu que la ciutat té “seriosos dèficits” a gran part de les àrees culturals i disciplines artístiques des de fa anys, fet que “ens ha situat fora del circuit”. Però veu la candidatura com “l’anhel de recuperar prestigi i afavorir la cooperació publicoprivada”. El seu desig és que Sabadell estigui al capdavant. I confia que n’és capaç.

Constantí Sánchez, Gegants de Sabadell: “La cultura popular ha de guanyar importància”

Impulsar la cultura popular catalana (i sobretot la de Sabadell). Constantí Sánchez celebra aquesta candidatura però considera que cal estimular molt més la cultura popular que ens identifica.

Núria Aymerich, Gremi de Fabricants: “La cultura aporta qualitat a les ciutats”

La secretària del Gremi de Fabricants s’ha mostrat molt a favor de presentar la candidatura i considera que pot aportar una major qualitat a Sabadell: “La cultura permet construir ciutats basades en el coneixement. I és un element fonamental en la vida social dels sabadellencs”, conclou.

Pere-Joan Nogueroles, Aeroclub: “La capitalitat ha de ser un punt d’inflexió”

El president de l’Aeroclub Barcelona Sabadell, Pere-Joan Nogueroles, creu en la capitalitat com un punt d’inflexió a les ciutats. Diu que té un efecte directe: atrau inversions, nous negocis i fa una ciutat molt més atractiva. “És moment de modernitzar-se i adaptar-se a les noves infraestructures i cicle econòmic”, sosté.

Ramon Alberich, Cambra de Comerç: “Tenim tots els mèrits per optar a aquesta distinció”

La cultura com a pilar bàsic de la societat. Des de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich valora “la gran tradició cultural” que té la nostra ciutat i té clar que “tenim tots els mèrits per optar a aquesta distinció”. Una capitalitat que no només remaria a favor de la cultura, sinó que també ajudaria Sabadell a captar visibilitat i notorietat. El que es tradueix en més prestigi i un impuls de l’economia local.

Ramon Alberich, en una imatge d’arxiu/ D.S.

Comentaris
To Top