Hi ha qui no pot viure sense gaudir de la música en el seu dia a dia, per a qui escoltar melodies és gairebé tan important com menjar o beure. Altres casos, com el de la mestra de cant i piano Maria Teresa Boix, arriben a límits ben poc habituals. Aquesta sabadellenca nascuda a Terrassa va convertir-se els anys setanta en la primera professora de música que va introduir el cant de forma reglada a la ciutat, i mai ha deixat les melodies.
“La música és un plaer excepcional i una complaença de l’ànima; he sigut molt feliç dedicant-m’hi”, explica amb un somriure als seus 87 anys. De fet, la seva passió per les melodies i el piano, que encara toca amb les mans i el cor joves, embolcalla tota la seva vida. Encara recorda amb rialles el moment en què una de les monges de les Mares Escolàpies, als anys quaranta, va entrar a classe per demanar qui volia aprendre música. “Vaig anar corrent a casa i vaig dir a la mare: ‘Mare, m’han dit si vull estudiar piano’, i ella va dir: ‘Sí, filla meva, estudia’n, que jo no he pogut’”.
Amb 12 anys ja anava a Ràdio Sabadell amb la seva veu de soprano, i als 14 ja tocava el piano i cantava en diferents concerts. Després d’un dels primers, al Centre Social Catòlic de Terrassa, el cèlebre cantant Marcos Redondo se la va asseure a la falda i li va dir: “Continua, que anirà bé això”. I ho va fer. Als 18 anys va conèixer Valentí Mestre, qui seria el primer Lluquet d’Els Pastorets de La Faràndula, i van enamorar-se també gràcies a la música.
Estudi de Maria Teresa Boix, per on van passar molts dels seus alumnes i on, encara als seus 87 anys, fa concerts privats per a amics i familiars / VICTÒRIA ROVIRA
“Ell va entendre que allò meu era la música i em va dir: ja t’ajudaré”, relata sobre la criança dels seus fills. Amb el temps, però, va sorgir la necessitat d’“encomanar la vocació” a moltes veus, i amb 45 anys i quatre criatures a l’esquena va aconseguir ser professora de cant pel Conservatori del Liceu. “Fer una cosa quan no està establerta és horrorós”, explica sobre la seva experiència pionera en les classes de cant reglades a la ciutat, tot i que va comptar amb l’ajuda d’Adolf Cabané, llavors director del Conservatori de Sabadell, per incloure-hi classes de veu, per primera vegada, el 1978.
Des d’aquell temps, Boix es va dedicar a les classes i la sarsuela, les seves passions. Gràcies a això va poder ensenyar a figures avui reconegudes internacionalment, com María Hinojosa o Montserrat Sanromà. La seva empremta ha quallat en els 4 fills i 7 dels 9 nets, que també treballen de la música.
