Només tres comerços han abaixat la persiana a la milla d’or de Sabadell l’últim any a causa de la pandèmia del coronavirus. És la principal conclusió d’un estudi de l’empresa sabadellenca Solucions Geogràfiques, que conclou que el 98,17% de les botigues segueixen obertes aquest mes de març en comparació amb el febrer del 2020. El mateix document reflecteix una recuperació més elevada de la veïna Terrassa, on segons l’informe no només no s’ha reduït el nombre d’establiments a la seva milla d’or sinó que s’ha incrementat un 1,98%, arribant a 101,98% en total. El geògraf i autor de l’estudi, José Ruiz, subratlla que passat el pitjor de la Covid-19, “es manté la situació comercial, està tot obert o en un nombre molt semblant que a l’inici de la pandèmia”.
Activitat a la Rambla de Sabadell / LLUÍS FRANCO
Així, abans de la Covid-19, Sabadell tenia a aquesta àrea 164 establiments actius, mentre que actualment en són 161. La majoria formen part del sector comerç, 112, mentre que 50 corresponen a serveis i 2 a altres. Dels tres que hi ha de diferència respecte a l’any anterior, dos formen part de l’àmbit comercial i, en concret, de les categories de carn i porc i parament de ferreteria, categories que desapareixen de la milla d’or de Sabadell–que va des de la plaça de l’Àngel al carrer d’Alemanya per la Rambla–, sigui per trasllat o tancament.
A Terrassa les dades són de 202 comerços oberts el febrer de l’any passat i 206 aquest mes de març, amb unes proporcions molt similars, com 157 comerços –cap canvi–, 42 establiments de serveis el 2020 i quatre més ara, 46 en total, mentre que altres es manté amb 3.
Tendència a l’homogeneïtzació
L’anàlisi comparativa en aquest cas només s’ha fet amb Terrassa, però parteix d’una sèrie d’anàlisis prèvies que ja havien fet els mateixos autors. Això els ha permès constatar que “trobem una homogeneïtzació més elevada de les categories de comerç que comporta una reducció de la diversitat”. Bàsicament perquè en els principals eixos comercials de les ciutats s’ubiquen grans marques que busquen la millor localització i això provoca que “en trobem moltes que es repeteixen i aquesta sembla que és la tendència”. De totes maneres, José Ruiz no s’aventura a fer extrapolacions a la resta de la ciutat perquè l’estudi està fet en un espai molt concret de cada municipi.
A les dues ciutats, Ruiz es mostra sorprès positivament per la supervivència de categories com la restauració o les agències de viatges, durament afectades per les restriccions derivades de la situació epidemiològica. També remarca que sempre hi ha un petit percentatge de locals que anomenen “de rotació” i que no s’utilitzen perquè estan en venda, lloguer, rehabilitació o buits.
