Si ara el Sabadell tingués un davanter capaç de fer 18 gols per temporada, probablement no estaria en l’actual situació. Aquesta xifra és la que va signar l’hispà-mexicà Aníbal Zurdo la temporada 2013/14 a les files del conjunt arlequinat. De fet, en dues temporades i mitja va celebrar un total de 34 gols. El podríem considerar l’últim 9 amb números de gran golejador al futbol professional. I també es va convertir en la bèstia negra de l’Sporting de Gijón en l’última etapa arlequinada a Segona Divisió A.
– Bons records d’aquella època, oi? Doncs, sí. Sempre he dit que la meva etapa al Sabadell va ser la més bonica de la meva vida, no només en l’àmbit esportiu sinó personal i familiar. A Sabadell va néixer el meu fill Borja i ho recordo amb molta estima.
– A més va ser un jugador que va connectar amb l’afició. Tothom recorda la famosa frase ‘Aníbal tiene un plan‘. Sobre la gespa era un jugador que ho donava tot i això la gent ho sap valorar. A més dels gols, és clar. La primera temporada vaig patir una lesió que en va trencar el ritme i així i tot, vaig fer 10 gols. La següent va ser preciosa. Vam començar malament, però al final ens van quedar a un punt del play-off d’ascens i jo vaig arribar als 18 gols. Teníem un gran equip, amb jugadors de moltíssima qualitat com Juanjo, Longás, Hidalgo o Collantes.
– L’última, la 14/15, acabaria en el descens. Vostè va decidir venir al mercat d’hivern per intentar el miracle. Havia signat pel Cruz Azul mexicà i quan em van proposar venir de nou al Sabadell no m’ho vaig pensar. Només hauria vingut al Sabadell. Vam aconseguir reaccionar i sortir del descens, però en les últimes jornades tot se’n va anar a orris. L’aspecte psicològic és clau en una situació així.
– O sigui que pot donar un bon consell a l’actual Sabadell. Què els hi diria? Doncs que siguin forts mentalment, no n’hi ha prou en guanyar un partit sinó que s’ha de guanyar el següent. Recordo que aquell any vam superar el Racing de Santander després de remuntar dues vegades i després ens vam relaxar. Això va ser fatal. Quan estàs a baix la clau és tenir la força mental per sobreviure.
– Com veu aquest Sabadell? És un equip que competeix i això és molt important per tenir possibilitats de permanència. És evident que li falta encert per guanyar partits en els quals ha fet mèrits.
– Per cert, veia Antonio Hidalgo, que va ser company seu, d’entrenador? I tant! Ell, Moha i Juanjo, els tres migcampistes, tenien ànima d’entrenador. I està treballant molt bé. L’equip fa un bon futbol i proposa, només necessita guanyar dos partits seguits per anar cap amunt.
– Aquest dissabte arriba l’Sporting a la Nova Creu Alta i Aníbal va ser la seva bèstia negra. Com ho recorda? Em va anar bé contra l’Sporting, sí. En el 4-3 de la temporada 12/13 vaig marcar el primer gol, vaig forçar un penal llançat per Lanzarote i vaig acabar expulsat. En la següent vaig fer l’1-0 en els últims minuts i Tamudo va arrodonir amb el 2-0. I fins i tot en la 14/15, a El Molinón, em van anul·lar un gol per fora de joc inexistent amb el 0-0, en el partit que va significar el descens matemàtic.
– Manté contacte encara amb gent del club, excompanys o directius? Sí, amb molta gent, com Bransuela, directius de d’eferents etapes i jugadors. També amb aficionats que em van tractar molt bé a Sabadell. Els hi envio una salutació de tot cor i espero que aconsegueixin l’objectiu.
– I ara quin és el pla d’Aníbal? Continuo lligat al món del futbol a través de l’empresa Elite Internacional que sempre em va ajudar moltíssim en la meva època de jugador. Treballo amb gent jove, jugadors de 13 o 14 anys que volen arribar lluny, a Madrid, Sevilla i intentem orientar-los en les seves carreres.
