L’abandonament escolar prematur és una assignatura que Sabadell arrossega sense poder aprovar, un curs rere un altre. A la ciutat, segons calculava l’Observatori del Consell Comarcal l’any 2019, la situació és crítica: el 20,4% dels joves sabadellencs de 17 anys abandonen els estudis un cop finalitzada l’etapa obligatòria. La Unió Europea també suspèn Catalunya, on el 17,4% de joves d’entre 18 i 24 anys només obtenen el títol de l’educació secundària obligatòria (ESO) i després deixen la formació acadèmica. És un dels percentatges més alts del continent, on la mitjana se situa entorn del 10%.
És igualment preocupant l’índex de fracàs escolar a la ciutat, que fa referència als joves que no arriben a acreditar l’ESO –a diferència de l’abandonament prematur, en què sí que assoleixen l’etapa però no continuen estudiant–. Segons un informe municipal elaborat el 2017, el 16,7% dels estudiants no obtenien el títol d’ESO. En el cas dels nois, el percentatge de fracàs escolar se situa en un 20,6% ; l’índex de les noies baixa fins a gairebé la meitat i se situa en un 12,6%.
L’absentisme i la segregació
Sabadell és la tercera ciutat de Catalunya –de més de 10.000 habitants– amb més segregació d’alumnat a educació primària, segons un estudi del Síndic (2016). “Tradicionalment, Sabadell ha tingut un sistema de segregació entre el centre i la perifèria. No és un fenomen nou. L’emigració hi ha posat color, però la segregació socioeconòmica sempre hi ha sigut”, apunta Sheila González Motos, investigadora en política educativa a la UAB. Però l’alumnat de classe mitjana-baixa que abans s’escolaritzava als barris de la perifèria –sosté– ara es trasllada. “Els barris són més heterogenis que les escoles”, lamenta.
L’absentisme, seguint la mateixa lògica de segregació, també es distribueix de forma desigual a Sabadell. Segons dades del Pla Èqxit, hi ha zones on l’absentisme és d’un 1,4%, insignificant. A altres zones, arriba al 47,5% –tot i que l’estudi no detalla la quantitat d’alumnes sobre la qual la dada fa referència–. De mitjana, el volum d’alumnes a Sabadell que no va a classe, de forma reiterada o més esporàdica sense justificació, és del 9%.
“És més fàcil que els centres puguin lluitar contra l’absentisme quan tenen percentatges més baixos, on hi ha més adhesió als companys. Quan hi ha borses més altes d’absentisme, els instruments a l’abast de les escoles acostumen a ser poc útils”, diagnostica González.
Una eina “única a Espanya” per revertir la situació
A Sabadell es treballa per revertir el fracàs i l’abandonament escolar prematur, curs rere curs, amb diferents mesures dibuixades fins a l’any 2027. Es vol capgirar la situació a través del Pla per a l’Equitat i l’Èxit Educatiu (Èqxit), impulsat per l’anterior govern i amb continuïtat durant el nou mandat. Un dels compromisos adquirits és destinar, com a mínim, el 7,5% del pressupost municipal en educació –en el de l’any 2020 s’hi ha destinat el 8,5%– per dotar de més recursos els centres.
“Hem dissenyat una eina única a Espanya al servei dels centres educatius, per detectar factors de risc, a vegades invisibles, i per impulsar factors de protecció”, afirma la investigadora i doctora sabadellenca en Antropologia de la UAB Sílvia Carrasco. Ha estat ella qui ha encapçalat l’estudi previ al Pla Èqxit, basat en cinc anys de recerca europea i ampliat amb l’anàlisi de la situació del 93,6% de l’alumnat de 4t d’ESO de Sabadell durant el curs 2016-2017.
La primera part del pla per anticipar-se a l’abandonament escolar prematur ja s’ha posat en pràctica a les classes de 3r d’ESO d’una desena d’instituts de la ciutat. A partir del maig d’aquest any, entra en vigor la segona fase, a través de la qual s’oferirà a tots els centres que ho demanin recursos de detecció d’alumnes de 2n i 3r d’ESO que, potencialment, puguin abandonar els estudis prematurament.
“L’abandonament escolar prematur és l’indicador de risc d’exclusió social més important en la transició de la població jove a la vida adulta”, afegeix Carrasco. L’atur, la pobresa i la mala salut també estan relacionats amb el fracàs i l’abandonament escolar prematur, segons alerta la Comissió d’Educació Europea.
Els problemes personals i familiars, les dificultats en l’aprenentatge o una situació socioeconòmica fràgil són causes del fracàs i l’abandonament escolar prematur, així com l’entorn escolar, la relació entre alumnes i docents i, en general, el sistema educatiu.
Una última oportunitat per estudiar
Encara hi ha una última oportunitat per reprendre els estudis. Ho són els Centres de Formació de Cal Molins i el Vapor Llonch, passarel·les de referència a Catalunya per retornar a l’educació reglada. Ho són, també, els Centres de Formació d’Adults (CFA), com el de Torre-romeu: “Totes les persones que s’han despenjat dels estudis tenen una oportunitat d’accedir a la formació professional, a batxillerat o a altres graus. Som gairebé l’última oportunitat que els queda per estudiar”, apunta la directora del centre, Lucía de Travy.
Els centres de formació són una segona oportunitat per estudiar / Ll. Franco
En aquest sentit, la directora del CFA La Concòrdia, Àngels Flores, posa d’exemple joves que han fracassat escolarment, per múltiples factors, i que “tornen a trobar la importància de la formació, de tenir currículum”.
El 90% de les persones que obtenen un títol al centre, exposa Flores, no es conformen únicament amb els estudis obligatoris i van més enllà. “Una noia a qui vaig donar el títol, i que ara és auxiliar del Taulí, em va dir: ‘Ara soc conscient que vaig perdre el temps. Tant de bo no hagués deixat mai d’estudiar’. És un discurs molt freqüent”, explica. “L’adolescència és un moment complicat de la vida. Quan venen, estan motivats per ells mateixos”, afegeix.
