[Per Santi Valls, president d’Esquerra Republicana Sabadell]
El 19 de març del 1931 culminava al Foment Republicà de Sants la Conferència d’Esquerres Catalanes. Amb un fruit: un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista. L’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Hi naixien les sigles actives amb més història de la política catalana i de la sabadellenca. Regida pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional, la nova organització aglutinava l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel·lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català i el republicanisme federal d’entitats locals i comarcals d’arreu del país. Agrupava –com ara– sensibilitats i tradicions diverses, i estava cridada a ser hegemònica.
A Sabadell, aquella ERC nounada la representava el Casal Català Republicà, rebatejat Casal Català d’Esquerra després de la fusió amb el Centre Radical Català.
El 12 d’abril, el nou partit va aconseguir una victòria sense precedents en les municipals als principals pobles i ciutats del país, que va precipitar la proclamació de la República Catalana. El 1932 va guanyar les primeres eleccions al Parlament modern, amb 56 diputats d’un total de 85.
Durant el breu període d’ERC al govern de la Generalitat republicana, migpartit per l’anomenat bienni negre, es va produir una enorme voluntat reformista, tal com mostren les lleis i els decrets, que encara avui dia sorprenen per la seva modernitat. El partit va esdevenir govern perquè el catalanisme d’esquerres liderés el país per primera vegada.
Amb la guerra i la dictadura posterior, el partit va patir la repressió, l’espoliació i la persecució. Això va significar la primera experiència de presó, assassinats i exili dels líders. Detingut pels nazis a França per ordre del règim feixista espanyol, Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat el segle XX.
Acabat el malson franquista i restituïda la democràcia a Espanya, ERC va ser un dels darrers partits legalitzats, una mostra més del temor del règim del 78 vers una força política arrelada en el republicanisme.
Aleshores van venir els anys de reconstrucció, en què s’assumeix la independència com a únic mitjà per aconseguir una societat catalana justa i pròspera. Van ser anys de picar pedra per aconseguir que aquesta opció política sigui avui la que més suport polític té al país.
En l’actualitat es produeixen molts paral·lelismes amb els primers anys del partit: tornem a guanyar unes eleccions municipals; tornarem a tenir la presidència de la Generalitat; patim com mai la repressió política amb empresonats, represaliats i exiliats.
El que avui anomenem la Via Àmplia va permetre el naixement i la consolidació d’Esquerra com a referent i pal de paller del republicanisme, i avui ens erigeix com el primer partit republicà, d’esquerra transformadora i independentista al país i a la ciutat. 90 marços després, tornem a tenir l’encàrrec democràtic de liderar un govern.
Som el partit dels presidents Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, als quals se sumarà Pere Aragonès. De Natividad Yarza, primera alcaldessa del país; de Fidela Renom, primera regidora de Sabadell. D’Oriol Junqueras, Marta Rovira, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Serret i Raül Romeva. I de molts més que vindran. Però també dels milers de militants, amics i simpatitzants que han fet i fan créixer el partit dia a dia, que obren les portes del seu projecte polític a tothom.
Hem fet 90 anys, no hem tingut mai cap cas de corrupció, hem estat el partit més represaliat i n’hem liderat l’antifeixisme. I volem continuar creixent per assemblar-nos encara més a la nostra societat, per treballar per a tothom des dels valors republicans que són el nostre ADN. Ajudeu-nos-hi. Per molts més anys a espatlles de gegants. Salut i República!
