Existeix una clara distinció entre seguretat i sensació de seguretat. Una es fonamenta en dades (objectives), l’altra en percepcions (subjectives). A la pàgina 8 de la present edició, abordem les dues condicions. Parlem primer des de l’objectivitat: l’estadística ens indica que la delinqüència a Sabadell està per sota d’altres grans ciutats catalanes.
Amb 7 delictes per cada 1.000 habitants (dades disponibles del 2021, Mossos d’Esquadra), la ciutat se situa en índexs similars a Terrassa (7,25) i molt per sota de Badalona (10,6) o l’Hospitalet del Llobregat (9,2). Que hi hagi menys delictes indica més seguretat, i això s’ha aconseguit gràcies a la feina dels cossos de seguretat, la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra. Ara bé, com dèiem unes línies enrere, tenir seguretat no vol dir tenir sensació de seguretat.
Els veïns –i les associacions de veïns– segueixen preocupats pels episodis vandàlics i d’incivisme i demanen una resposta contundent. El Govern municipal ha pres les primeres mesures a través d’una nova política de seguretat: la nova Policia de Districte, l’ordenança de Civisme i Convivència en procés de redacció i el desplegament d’un sistema de videovigilància per vigilar els actes incívics, al qual s’afegiran Campoamor i Espronceda en qüestió de dies. Reforçar la seguretat sempre és una bona inversió i esperem que aquestes mesures donin els seus fruits ben aviat.
