ARA A PORTADA
-
-
Publicades les notes de tall 2025 per a la universitat: quines són les més altes? Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
Núria Aymerich, nova responsable del Comissionat Especial per a la Competitivitat Industrial i de la Pime Redacció
-
Reunions i "interès", però "sense diners" per posar llum al refugi del Pau Vila Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
El bloc ocupat Guillem Agulló, a l'espera de judici: "No sabem on anirem després" Aleix Pujadas Carreras
Dos amics davant l’ascens del nazisme: combatre’l o col·laborar amb el III Reich

- La Generalitat implanta el nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles
Publicat el 26 de març de 2021 a les 20:51
(Per Txell Soteres)
Kressmann Taylor va ser una escriptora nord-americana que va tenir la lucidesa de preveure, el 1938, el que passaria a Europa amb l’ascens del nazisme. Una obra basada en les cartes entre dos amics alemanys que comparteixen negoci a Nova York.
El 1933, un d’ells decideix tornar a la pàtria i, a partir d’aquí, s’involucra cada vegada més en la construcció del nou Reich, mentre que el seu antic amic, jueu que pateix per la seva gent, assisteix amb desencís primer i horror de seguida, a la deriva que suposa el nazisme per als jueus i per a la humanitat en general.
La posada en escena a l’Espai Foc és intimista, acurada i extremadament efectiva: un balancí on Max, el jueu, pensa i escriu les cartes, i un petit escriptori per a Martin, a qui el NSDAP proporciona la possibilitat d’ascendir més del que mai havia somiat.
Enmig, al fons de l’escenari, un violoncel·lista escriu la música que dibuixa l’evolució tràgica d’aquesta amistat. Martín Cáceres emociona amb la calidesa i fermesa d’unes notes que van més enllà de les paraules que els dos actors s’intercanvien en escena.
El rol del nou alemany del Reich, Martin, l’interpreta amb solvència Josep M. Roviralta, que mostra els matisos que suposen el pas de l’amistat profunda vers l’odi més ferotge i visceral, amb una escena final que posa els pèls de punta quan la seva desesperació ja no té remei. Al seu costat, David Serrano interpreta subtilment el paper del jueu, Max, que confia cegament en el valor de l’amistat i la bondat per sobre de tot i que veu com, lluny d’on és, tot es destrueix sense que hi pugui fer res. El patiment per la sort de la seva germana el duu fins al paroxisme de la impotència i la desesperació, que finalment converteix en revenja implacable vers el seu antic amic de vida i negoci; la seva transformació esdevé magnètica, despietada.
Un tema tan antic i tan actual que commina a no quedar-se immòbil davant l’ascens dels feixismes, ans al contrari, convida a actuar. A prendre partit.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Pere Arquillué, Jaume Madaula i Martita de Graná: tot el que sabem de la temporada cultural de tardor
-
Cultura i oci Un grup de música balcànica amb milions de seguidors aterra a Sabadell
-
Cultura i oci El cervell darrere l’èxit de Dagoll Dagom
-
Cultura i oci Mercè Martínez i Ivan Clemente, a ‘Tots els nens creixen'
-
Cultura i oci El Fresc 25 tanca amb un 88% d’ocupació, sis espectacles exhaurits i el doble d’abonaments que l’any passat
-
Cultura i oci FOTOS | La Jove Orquestra Simfònica del Vallès brilla amb el seu talent en formació