Publicitat
Ciutat

La revolta que envolta els camins escolars

Famílies de Sabadell reclamen des de fa anys solucions davant dels problemes de convivència entre cotxes i infants a l’hora d’anar a l’escola

Nens i famílies emprant el ‘Bicibús’ / PAU QUINTANA

Una revolta recorre Sabadell, la revolta de les famílies. Cada cop més associacions de famílies d’alumnes (AFA) de la ciutat reclamen més seguretat a l’hora de deixar de banda el cotxe per anar als centres escolars de forma segura i neta, i asseguren que Sabadell no és el millor exemple de ciutat que ho afavoreixi. La resposta, més enllà de les queixes, ha arribat en forma d’opcions constructives com el Bicibús o el Bici a peu, dues iniciatives promogudes per les associacions de familiars que promouen un transport més sa i sostenible fins a l’escola, malgrat les poques facilitats que, indiquen, posa l’Ajuntament de Sabadell a aquesta pràctica.

El consistori, tanmateix, presentava just aquest divendres 26 tota una sèrie d’actuacions de pacificació a la ciutat per  “guanyar espais de tranquilitat pels vianants a les entrades i sortides de les escoles, que es compaginin amb zones d’estada a fi d’augmentar espai d’arbres i d’ombra”, deia l’alcaldessa Marta Farrés. Ho feia just davant del Centre d’Estudis Serra, a on es va igualar el terreny entre les voreres amb la intenció de fer un espai completament adaptat per a vianants al carrer de Pérez Moya. L’actuació forma part d’un seguit d’accions per un valor d’1.700.000 euros entre el 2021 i 2022 a 5 escoles de Sabadell, sent la propera a l’Escola Pau Casals “abans d’acabar l’any”, assegurava la cap del govern sabadellenc. Per a Farrés, això demostrava una “clara vocació d’anar pacificant aquests entorns escolars” que hagués sigut impensable 10 anys abans.

Per a les famílies, però, aquests espais segurs davant els centres no semblen suficients i per això han impulsat aquestes iniciatives que busquen cooperació entre els diferents familiars dels nens i nenes de les escoles sabadellenques. En concret, les propostes funcionen fent que els mateixos pares i mares s’organitzin per agrupar-se per anar a l’escola a peu o en bicicleta i fer el trajecte més segur, després que en els últims mesos hagin sigut atropellats diversos infants en desplaçaments d’anada o tornada dels centres educatius.

Pedalar, més segur en companyia

“La idea és que hi hagi camins on els nens i nenes siguin autònoms i estiguin segurs per anar o tornar de l’escola”, explica Eduard Mellado, un dels pares responsables del grup de Bicibús de l’escola Samuntada. El pare explica que els progenitors s’organitzen a través de grups de WhatsApp o Telegram per seguir uns itineraris concrets per anar plegats al centre. A cada recorregut hi ha diverses parades on, com si es tractés d’una línia d’autobús, els pares i mares, juntament amb els infants, s’esperen que arribi el grup amb el que continuen pedalant fins a arribar a l’escola.

“La gràcia d’actuar en grup és que sigui més segur que no pas anant de forma individual”, apunta Mellado, tot recordant que com a ciclistes estan obligats a anar per l’asfalt. La iniciativa va néixer com un projecte pilot el desembre, ja compta amb una vintena de ciclistes més o menys fixos, i tot apunta que cada cop se n’afegiran més, ja que solen trigar més o menys el mateix que si anessin en cotxe, assegura Mellado.

Alhora, Sabadell és una ciutat amb una orografia que afavoreix la bicicleta, ja que compta amb molt poc desnivell a la majoria del municipi, cosa que fa que els mateixos pares i mares puguin anar a deixar els fills pedalant i després vagin a la feina: “El nostre recorregut és petit i pla, i per tant afavoreix anar amb bici a l’escola i després anar directament a la feina si es treballa a Sabadell”, explica el pare de la Samuntada.

Bicicletes a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

La convocatòria, afegeix, s’està fent cada cop més gran, i “és molt bonic perquè s’estan sumant famílies d’altres escoles; no és una iniciativa només tancada pel Samuntada”. La preocupació més gran, potser, és la seguretat dels nens i les famílies, tot i que “ens anem adaptant als problemes a mesura que els anem trobant”, explica Mellado. De fet, part de la qüestió assegura que té a veure amb l’Ajuntament, ja que “no tenim gairebé carrils bici a Sabadell”, i lamenta que en el trajecte per on circulen “no hi ha ni un carril bici”.

Tanmateix, entenen que són “ciclistes urbans”, s’adapten a la situació, i saben que, encara que facin esperar algun conductor, “quan arribin a l’escola estaran contents, perquè es trobaran 5 o 6 aparcaments que no estem emprant nosaltres”.

Anar en grup és més divertit

Més enllà de la seguretat i la sostenibilitat, iniciatives com el Bicibús han significat una forma de generar comunitat entre les famílies. És el que assegura Elisenda Ferrer, mare de P3 i usuària del Bus a peu de l’escola Samuntada, dient que “es va amb més seguretat i motivació a l’escola en grup”, i qualifica el sistema com “una experiència molt positiva”.

Similar és el que en pensa Reyes Serra, pare i usuari del Bus a peu: “Els nens s’animen venint a l’escola a peu, i estan més distrets”. També explica que, en el seu cas, “ens llevem pràcticament a la mateixa hora” per anar a l’escola, i ho recomana a tothom, tot i que és conscient que tot plegat “és normalment cosa de la gent que ja venia a peu o en bici i ara ens hem organitzat”. Alhora, té clar que, com en el cas del Bicibús, “tots fem pinya i anem molt més segurs a classe”.

Més clar encara ho té Laia Codina, també mare del Bus a peu, que a més de subscriure les paraules dels altres dos pares, indica que es tracta d’una cosa molt autoorganitzada: “No hi ha encarregat, és un tema molt participatiu i ho organitzem al mateix moment per missatgeria”, com en el cas del Bicibús. En el cas de l’escola Samuntada, indica que tot plegat va sortir d’una comissió de Camins Escolars organitzada per l’AFA: “Primer es va fer un estudi fa dos o tres anys, preguntant a les famílies d’on venien i per on passaven, i es van crear les dues línies de Bus a peu i la de Bicibús“.

Opcions al marge del consistori

De fet, totes aquestes iniciatives tenen una qüestió en comú: actuar al marge de les accions del consistori sabadellenc. Precisament per la pandèmia, algunes famílies d’escoles agraeixen que, gràcies a la necessitat de distàncies, des de l’administració s’hagin tallat alguns carrers durant les entrades dels infants a les escoles. Així ho explica la Cristina, presidenta de l’AFA de l’escola Vedruna Immaculada de Sabadell.

Famílies van a l’escola amb el servei de ‘Bus a peu’ / TONI ALFARO

“En el nostre cas era un problema molt important perquè som a la unió de tres carrers”, indica. Després que en sol·licitessin el tancament, es va impedir la circulació de vehicles al carrer del Dos de Maig, que és per on entren els més petits, fins a 15 minuts abans i després de les entrades i sortides de l’escola. Ara bé, això no ha impedit que a l’inici “moltes vegades hi havia vehicles que s’ho saltaven i vam haver de demanar que vingués suport policial i d’agents cívics”.

Després d’una important tasca d’informació per part de l’AFA als veïns, la situació s’ha normalitzat, però la Cristina explica que “al principi s’havia donat alguna situació conflictiva”. Per a Ariadna Eeltink, mare de l’escola Joanot Alisanda i membre de la Comissió de Camins Escolars, una de les qüestions més greus de la situació és la falta de participació de les famílies en la cerca de solucions sobre els camins escolars a la ciutat.

Es tracta d’una història que va començar fa dos anys amb la proposta de la comissió de visibilitzar els passos de vianants als voltants de les escoles de la ciutat. Amb el temps, “se’ns ha inclòs, perquè ho hem demanat expressament, en el procés de participació del pla de mobilitat i a la Taula de seguretat viària, però sobre el pla de camins escolars no en sabem absolutament res”, lamenta Eeltink.

A causa de la situació i de la falta d’explicacions de l’administració, “des de després de Nadal, quatre escoles de Sabadell fem el que anomenem Revolta Escolar, que consisteix a tallar un tram de carrer cada dos divendres per reclamar que es pacifiquin els entorns escolars” davant les escoles Samuntada, Nostra Llar, Enric Casassas i Joanot Alisanda”, diu la mare d’aquesta última.

Revolta escolar davant l’Escola Nostra Llar / VICTÒRIA ROVIRA

Ella té clar que, “encara que tinguis una sèrie de gent en contra, els drets de la ciutadania haurien d’anar una mica per davant del dret de la gent a anar en cotxe a tot arreu”, finalitza.

Publicitat
Comentaris
To Top