La cursa en polítiques energètiques sostenibles per fer front a l’emergència climàtica situa Sabadell com la tercera ciutat amb més plaques fotovoltaiques de Catalunya d’autoconsum (135), només superada per Barcelona (419) i Sant Cugat (525), i situa la comarca del Vallès Occidental com a referència en aquestes fonts d’energia, segons l’estudi d’autoconsum fotovoltaic a Catalunya l’any 2020 de l’institut Català de l’Energia: “La comarca ha tingut una pujada molt espectacular respecte a l’any anterior i una potència de més de 10.000 kW, que significa el 12,9% de Catalunya. El que és important i interessant de la potència és que el 81,1% de les instal·lacions estan ubicades en l’àmbit domèstic”, explica Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que en la mateixa línia afirma que “ho volem continuar potenciant i així podrem mantenir aquest lideratge per fomentar la sostenibilitat i lluitar pel canvi climàtic”.
Aquest creixement sobtat a Sabadell, i en extensió a la comarca, es pot explicar per diversos factors clau: el canvi legislatiu amb l’aprovació del decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, el parc d’habitatges –unifamiliar, que ajuda a explicar la situació de Sant Cugat– i les polítiques municipals amb fiscalitats de tipus verd, com succeeix a Sabadell. “Tenim una bonificació del 50% de l’IBI, així com la quota d’obres i llicències durant cinc anys que pretén potenciar a títol individual la instal·lació d’aquestes plaques”, detalla Mar Molina, regidora de Transició Energètica de l’Ajuntament de Sabadell.
Tèrmica, fotovoltaica i… biomassa
El camí cap a la plena utilització d’energies renovables a les llars i empreses és el principal repte en els pròxims anys, però avui dia ja s’estan duent a terme els primers passos, amb l’obtenció, principalment, d’energia tèrmica i solar. “Respecte a la solar i tèrmica –aigua calenta–, està molt provada, sobretot en les instal·lacions noves. S’està anant pel bon camí. Amb la fotovoltaica, de generació d’energia elèctrica, s’ha fet un progrés important amb relació a la tecnologia. El problema principal és el seu cost: per tenir una mínima quantitat d’energia necessites una superfície bastant gran”, assegura Daniel Garcia, col·legiat de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya.
A Sabadell, per la ubicació geogràfica, es fa difícil comptar amb parc eòlic de gran envergadura, com pot succeir, per exemple, a Igualada: “No és tan plantejable en l’àmbit domèstic. Difícilment vius a un lloc aïllat, que et toqui suficientment el vent. Tot i això, s’ha fet un progrés bestial, els primers aerogeneradors eren de 200 kW i ara en pots tenir de 200 megawatts, amb pales de 200 metres. Però amb un impacte molt gran al paisatge. Als llocs on bufa el vent pots tenir aquesta sobreexplotació”, explica.
Darrerament, però, ha aparegut un tema que ha generat controvèrsia: la construcció de grans superfícies de plaques fotovoltaiques en sòl agrícola. “Tenir la distribuïdora fora del territori de consum genera unes despeses d’intercanvi, també hi ha unes pèrdues, en el moment que transita per les línies”, alerta Manel Cunill, ambientòleg, que a la vegada alerta que “només agafa pics de producció al migdia i hores solars, fora d’això no genera res”. Segons l’ambientòleg, la clau per evitar aquesta pràctica es basa, principalment, en dos factors: estratègies passives de reducció del consum, com il·luminació natural, “el millor kW és el que no es gasta”–com sintetitza Cunill–, o la creació d’una distribuïdora pública, encarregada de la comercialització i generació, com succeeix a Barcelona.
D’altra banda, més enllà d’aquestes dues fonts d’energia, la biomassa és la gran desconeguda. O si més no, la que en un futur s’hauria de convertir en la gran protagonista de les llars i les empreses. “Aquesta font d’energia és una solució per a la prevenció d’incendis. S’utilitza el pellet, que pot venir d’arreu del món, i hem d’utilitzar l’estella. Hem de mirar de ser capaços de traslladar la biomassa en el consum industrial, especialment en la transformació d’usos tèrmics.”, apunta Ignasi Giménez. En la mateixa línia, Garcia afirma que “Catalunya és un país on el 70% és bosc. I té un benefici indirecte addicional molt gran, que és permetre una gestió rigorosa de la massa forestal”, finalitza.
EDAR Riu-sec
Paral·lelament, a Sabadell durant el primer semestre d’enguany es posaran en funcionament les dues plantes fotovoltaiques instal·lades a les EDAR de Sabadell, amb més superfície de plaques instal·lades a Catalunya,11.541 m2. “Donaran energia a la depuradora. És una dada important perquè estalviarem gairebé 600 tones de CO2 anualment. Amb aquesta mesura, fem unes plantes depuradores més eficients, que generen la seva pròpia energia elèctrica i reduïm la petjada ecològica”, afirma Molina.
La transició verda a les empreses: el cas del CNS
Les energies renovables també han arribat a clubs i centres esportius de la ciutat per iniciar la transició energètica i ser sostenibles en emissions zero de CO2 en un futur pròxim. Un exemple és el Club Natació Sabadell (CNS), que amb més de 22.000 socis i més de 45.000m2, entre els dos centres –Gran Via i Can Llong– està apostant per les polítiques de sostenibilitat.
Ara fa quatre anys i escaig, l’entitat sabadellenca, coincidint amb la remodelació dels pavellons del Centre Gran Via, va instal·lar un hort fotovoltaic de 654 plaques a una de les cobertes, que al cap de l’any generen el 20% del consum total d’energia i un estalvi de prop de 20.000 euros anuals, aconseguint d’aquesta manera seguir el Protocol de Kyoto 2020. Darrerament, aquest passat desembre, s’han instal·lat prop de 1.500 plaques a les diverses cobertes de Can Llong: “Quatre anys després d’iniciar aquest procés, continuem decidits a implementar sistemes alternatius, que en aquest cas ens permeten generar un 15% del consum i un estalvi aproximat de 60.000 euros anuals”, explica Carles Poyato, CEO del CN Sabadell, que en la mateixa línia explica que “són coses que no sempre es poden percebre, com els nous intercanviadors de la piscina olímpica exterior, que ens permeten gestionar de manera òptima la demanda d’energia per escalfar l’aigua. És a dir, permet mantenir la temperatura amb condicions més bones”.
La transició energètica del Club, però, va començar ara fa una dècada, amb el canvi d’enllumenat, aprofitant les noves tecnologies. Després de deu anys, i amb el 90% de l’enllumenat LED, l’entitat sabadellenca ha estalviat 1,2 milions d’euros i 10 milions de kW, reduint anualment un 21% el consum elèctric a Can Llong i un 18% al Centre Gran Via: “Queda demostrat que amb la llum surten els números”.
D’altra banda, l’any 2017 va arribar la cardiotèrmia, un innovador sistema de climatització per obtenir energia a través de la calor, especialment en aquelles sales on la intensitat de l’exercici
–fitnes– és molt alta: “S’absorbeix per les turbines dels tubs presents al sostre i una màquina s’encarrega de filtrar la humitat de la suor generada per eixugar-la, aconseguint escalfar-la per utilitzar-la per a l’aigua de les dutxes”; explica Carles Poyato.
Un sistema que també s’acaba de posar en pràctica a la piscina interior infantil del Centre Gran Via, que amb la mateixa escalfor que genera l’aigua –32 graus– serveix per reescalfar la piscina. Una instal·lació que, aprofitant el confinament, també va servir per renovar part de les calderes que alimenten les diverses piscines del carrer dels Montcada: “Fins a l’hivern passat, per a la temperatura idònia necessitàvem l’encesa de quatre d’elles, com a mínim, en funció del fred que fes. Enguany, amb aquesta renovació, i si no és un hivern gaire fred, amb una caldera en tenim prou”, finalitza Poyato.
