Història

L’impacte de la febre groga de 1870

Portada del setmanari ‘La Campana de Gràcia’ del 9 d’octubre de 1870 / CEDIDA

Les repercussions socials, culturals i econòmiques de les epidèmies i pandèmies han estat sempre greus. Acceptant aquesta afi rmació, hi ha qui veu un món molt diferent després dels efectes de la Covid-19. De moment, en un any de pandèmia, hem hagut de canviar els nostres hàbits. Veurem quins d’aquests canvis queden permanents i quins no. Hi ha veus més optimistes, però, que esperen la bona evolució de les vacunes per tal que els canvis siguin els mínims.

Parlant d’epidèmies i de canvis, aquest article vol tractar de l’epidèmia de febre groga de 1870 que, indirectament, va estimular i esperonar el món de les arts a Sabadell. El senyor Ramon Quer i Vidal, que anava tot el dia amb jaqué, barret i lentes, era el mestre de dibuix de les Escoles Pies. Nascut a Cardona l’any 1829, s’havia establert a Sabadell el 1859. Del contacte del senyor Ramon Quer amb escenògrafs i pintors de gran fama com Francesc Soler i Rovirosa, Francesc Sans i Cabot i Ramon Tusquets i Maignon, en va néixer el Club Calces, que aglutinava aquells artistes forans amb els sabadellencs interessats per les Belles Arts.

Més tard, el 1880, Ramon Quer i Vidal, Josep Espinalt i Torres, Joan Vila Cinca i Joan Figueras i Soler, van fundar l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Les primeres tertúlies de contingut artístic s’havien començat quatre anys abans a Cal Silvestre tartaner del carrer de Sant Pau.

Aquesta transformació i aquest progrés sabadellenc cap a les belles arts són explicats per Marian Burguès en aquesta frase: “Vegeu per on algun cop un flagell pot ser un rierol de l’art i del saber, puix pot ben dir-se que, més tard, aquell contacte amb els elements susdits feu néixer el desig de l’agrupament fins arribar-se a formar la nostra acadèmia de Belles Arts que avui, encara, es manté tan viva i forta”.

Es refereix com “elements susdits” a Soler i Rovirosa, Sans i Cabot i Tusquets i Maignon, artistes pintors que van arribar a Sabadell fugint de la febre groga que va afectar Barcelona l’estiu i la tardor de 1870.

Tot va començar el 4 d’agost, quan va arribar el vapor Maria al port de Barcelona, procedent de l’Havana

El dibuix que il·lustra aquest article pertany a una portada del setmanari La Campana de Gràcia de Barcelona, del 9 d’octubre de 1870, en què de forma irònica fa mofa de la fugida dels barcelonins per escapar d’aquella fatal epidèmia. Tot va començar el 4 d’agost d’aquell any quan el vapor Maria, procedent de L’Havana, va arribar al port de Barcelona. No va fer cap quarantena malgrat que hi havia mort un passatger.

Les pressions de la potent Companyia Transatlàntica d’Antonio López havien suavitzat els protocols. El 12 d’agost ja hi havia la primera víctima per febre groga, un cambrer del Maria, i a finals de mes ja hi havia més de 30 morts atribuïdes a la febre groga o tifus icterodes. Abans no es va saber que la febre g roga era causada per un mosquit, era atribuïda als efluvis o miasmes de les aigües estancades. En arribar el fred l’epidèmia va remetre.

A inicis de desembre la ciutat es considerava neta. Es van comptabilitzar 1.235 víctimes mortals. Però el neguit i el pànic als miasmes havia ocasionat un intens èxode de barcelonins entre l’agost i el desembre. Entre els quals, els pintors anomenats que van trobar refugi a Sabadell. No eren artistes mediocres, ben al contrari, eren autèntics i reconeguts professionals de l’art. Francesc Soler i Rovirosa, nascut a Barcelona l’any 1836, pintor i escenògraf, és considerat el pare de l’escenografi a catalana i el renovador de l’escenografia espanyola.

Els seus muntatges no han estat superats. Va treballar, també, a França i a Amèrica, tant del Nord com del Sud. Es va formar a París, on va conèixer els grans mestres de l’escenografia. En arribar a Sabadell va descobrir la bellesa i la riquesa de la perspectiva del bosc de Can Feu que li va servir d’inspiració per moltes de les seves escenografies. Amb l’ajuda de Ramon Quer, van fer la decoració del Teatre Principal.

Francesc Sans i Cabot, nascut a Girona, va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i va ampliar estudis a Roma i a París. Especialista en temes d’història, també va exercir de museògraf. L’any 1873 va ser designat director del Museu del Prado i el 1875 acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Ramon Tusquets i Maignon, nascut a Barcelona l’any 1837, va estudiar primer a Barcelona i després a Roma, on va coincidir amb Marià Fortuny. Hi ha obra seva repartida arreu.

A Barcelona exposava a la Sala Parés. Va repartir l’exili obligat per la febre groga entre Sabadell i Olot. Va ser president del Cercle Artístic de Roma, on va morir l’any 1904. La seva qualitat artística i la seva personalitat varen ser prou potents per a influir, transformar i esperonar el món de l’Art a Sabadell, però, tal vegada, sense la febre groga, no hauria estat possible.

Comentaris
To Top