[Per Josep Mercadé, periodista]
Durant el primer confinament es va comprovar que la vida en una ciutat densament poblada com Barcelona no és massa compatible amb conviure i treballar en un mateix habitatge si aquest no disposa d’unes dimensions adients. D’aquí que algunes persones han decidit canviar d’aires i saltar del Barcelonès al Vallès per venir a viure a Sabadell.
Aquestes 1862 persones que han decidit travessar la Serra de Collserola per establir-se a la nostra ciutat en són un exemple. Com ja s’ha dit, Sabadell disposa de prou reserves de sòl per acollir aquesta demanda de nous residents procedents de Barcelona o d’altres indrets.
Els que decideixen canviar el cap i casal per la cocapital del Vallès Occidental ho fan sabent que pel mateix preu a Sabadell poden disposar d’un habitatge molt millor, més ampli i més confortable. A més, l’entorn probablement serà menys densificat. Per tant, si són d’aquells que majoritàriament fan teletreball, la millora de qualitat de vida serà notable.
Això que està passant recorda el creixement de les veïnes Castellar del Vallès i també Sant Quirze de fa uns anys. Aleshores quan una família es plantejava canviar el seu pis per una casa, aquests municipis li oferien més possibilitats que a Sabadell i un millor preu. Pel que podia costar una casa unifamiliar a la zona del pla de la Bruguera només en tenien per un pis si es quedaven a Sabadell. A més, l’oferta de cases a la nostra ciutat era més limitada.
Per tant, sembla com si tot plegat fos un déjà vu amb conseqüències bones i d’altres que no ho són tant. L’increment de demanda d’habitatges a Sabadell potser no afectarà el preu del lloguer que està regulat per la nova llei 11/2020 de contenció de rendes que marca uns topalls en els preus. Però en la venda és on probablement estem assistint ja a un encariment del parc d’habitatges nou i de segona mà si es consolida aquest creixement de la demanda.
L’arribada de nous veïns contribuirà a desencallar zones amb grans reserves de sòl i a fer créixer la població de Sabadell fins a uns nivells assumibles. Pel que fa als riscos, si apugen els preus hi haurà sabadellencs més joves que potser no podran optar a seguir vivint a la ciutat. Això ja va passar fa uns anys quan moltes parelles de Sabadell anaven a Terrassa a comprar-se un pis. Hi ha un perill real d’expulsió d’un segment de població més jove. Crec que aquests sabadellencs també tenen dret a quedar-se a la seva ciutat.
