Ciutat

Sabadell demana 570 milions a la UE

[Per Aleix Pujadas i Albert Acín]

La ciutat espera l’arribada dels fons europeus per fer front a la crisi del coronavirus. L’estratègia sabadellenca implica planificar una transformació a gran escala de la ciutat des d’una perspectiva urbanística i mediambiental. “És una oportunitat enorme no només en termes econòmics, també per planifi car i defi nir la ciutat en els propers 20 anys”, assegura l’alcaldessa, Marta Farrés. El Castell de Can Feu, l’entorn del Ripoll i la reforma de la zona sud es troben entre els 19 projectes presentats que sumen 570 milions d’euros, més del doble del pressupost anual de la ciutat.

El Castell de Can Feu serà un centre de formació en activitats mediambientals

Un dels principals projectes que té l’Ajuntament és reconvertir el Castell de Can Feu en un centre de formació en activitats mediambientals adreçat a persones a l’atur o amb dificultats per accedir al món laboral. La proposta té un pressupost de 10 milions d’euros. Comportaria intervenir en 16.000 metres quadrats, dels quals 4.000 corresponen al castell, 2.000 a les cavalleries i 10.000 a l’exterior. El projecte pretén recuperar els jardins romàntics i part del desaparegut bosc de Can Feu.

A l’interior del castell hi haurà aules de formació, laboratori, sales de suport a les empreses del sector agrari i espais de coworking. A les cavalleries hi hauria més aules de formació i a l’exterior, un hivernacle. L’Ajuntament treballa el projecte amb la col·laboració de la Fundació Miquel Agustí.

El Castell de Can Feu / LLUÍS FRANCO

L’eix Gran Via – Ripoll, obert a nous usos industrials i al Campus de la Salut

Com Barcelona es va obrir al mar amb les olimpíades del 1992, Sabadell vol treure profit de tenir el Ripoll. “El futur implica obrir la ciutat al riu”, va remarcar l’alcaldessa, Marta Farrés, presentant els projectes en un acte celebrat ahir divendres al Teatre Principal. La transformació de l’àmbit Gran Via – Ripoll és el segon projecte que opta a fons europeus amb una partida pressupostària més alta. Hi ha previstos 73 milions d’euros per desenvolupar aquesta àrea industrial i natural que recorre tota la ciutat de nord a sud.

Farrés també va assegurar que el Ripoll s’ha d’obrir a nous usos, com el cultural. L’objectiu és recuperar l’espai verd i natural i que sigui un pol d’atracció d’activitats d’oci. Al voltant del Taulí es preveu ubicar el Campus de Ciències de la Vida i de la Salut.

La transformació de l’entrada a Sabadell anirà més enllà del Portal Sud

El Portal Sud serà la punta de llança de la transformació d’aquesta zona de la ciutat, però el projecte inicial serà més ambiciós i abraçarà els barris de Gràcia, Espronceda i Campoamor. El projecte està valorat en 33 milions d’euros i pretén teixir tota la zona industrial del sud, tenint en compte la Gran Via, les vies de tren i l’estació de Rodalies. Es vol donar nous usos a tot el sud de la ciutat per dinamitzar-lo i el projecte va més enllà del Portal Sud perquè abordarà la renovació d’espais com el passeig del Comerç, entre altres vies, i espais dels barris.

Dins de la partida prevista, el projecte del Portal Sud, iniciat amb el govern quadripartit, tindrà un cost aproximat de 5,3 milions d’euros. La infraestructura suposarà una nova entrada al sud de Sabadell des de la C-58 i donarà accés a Sant Pau de Riu-sec.

Faran un Hub d’Innovació Aeronàutica a l’aeroport amb el suport d’Aena i la UPC

L’Ajuntament, Aena i la UPC -mitjançant l’escola d’Enginyeria Aeroespacial- impulsaran el Hub d’Innovació Aeronàutica a l’Aeroport de Sabadell. Tindrà un cost de 2,5 milions d’euros i permetrà potenciar aquesta infraestructura singular de la ciutat. Marta Farrés va defensar l’equipament durant la presentació del projecte i va assegurar que davant d’una instal·lació particular com aquesta la millor posició que pot adoptar la ciutat és la d’aprofitar-la.

“Anem a potenciar l’aeroport”, va subratllar Farrés. L’Ajuntament té un paper diferent en cada projecte i en funció de cada soci amb qui, siguin empreses públiques o privades, institucions o agrupacions empresarials. “Anem de la mà del privat”, va subratllar Farrés, remarcant la voluntat que tothom se senti reconegut quan es materialitzin els projectes.

Aeroport Sabadell / V. ROVIRA

Eficiència energètica i reconversió de les depuradores en espais naturals

El projecte que té la partida pressupostària més gran, de 190 milions d’euros, implica rehabilitar 11.000 habitatges (al voltant d’un 14% del total del parc d’habitatges de Sabadell) per fer-los eficients energèticament. Es tracta d’una mesura que vol combatre la pobresa energètica, millorar l’eficiència energètica i regenerar el parc d’habitatges sabadellenc.

Segons dades del consistori, el 67% són anteriors al 1980, de manera que almenys tenen quaranta anys. Tanmateix, es destinaran 121 milions d’euros més a reconvertir les depuradores en espais biòtop, centrals de generació de recursos amb la naturalització dels equipaments i el projecte permetrà recuperar el corredor fluvial del Portal Sud i el bosc de Ribatallada amb la participació d’Aigües Sabadell.

Experts i entitats reben amb optimisme el full de ruta sabadellenc

Els projectes europeus presentats per l’Ajuntament de Sabadell han generat sensacions positives i d’optimisme entre el teixit social i associatiu de la ciutat. Les principals entitats econòmiques i els experts ho reben amb cautela a l’espera de conèixer-ne més detalls però es mostren esperançats del camí que s’obre amb la previsió de 570 milions d’euros realitzat pel Govern de Sabadell.

La secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, fa una valoració positiva de les inversions. “Es vol fer un projecte de ciutat mirant el futur”, argumenta, i afegeix que hi ha la intenció de fer canvis importants a Sabadell, des del polígon sudoest fins a la transformació i potenciació de l’àrea del Ripoll, entre altres projectes.

En la mateixa línia, la Cambra de Sabadell valora positivament els projectes, celebra la voluntat de fer-los “amb fons europeus o sense”. Des d’Aigües Sabadell hi ha motius per estar satisfets. 121 dels 570 milions han d’anar en la conversió de les depuradores en biòtops i la millora de la xarxa hídrica.

“Fa un any que hi treballem. Ho volem fer amb fons europeus o sense, però els Next Generation hi ajudaran molt”, assegura el seu president, Enric Blasco, que afegeix: “El full de ruta coincideix al 100% amb l’Ajuntament i l’ACA. Farem de Sabadell un referent en l’àmbit europeu en la gestió de l’aigua”, reivindica.
També veu els projectes amb bons ulls Manuel Navas, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS).

Tot i que explica que ha d’estudiar els projectes al detall, assegura: “Sabadell ha estat una ciutat que ha actuat de forma reactiva. Faltava un projecte, un imaginari”. La FAVS vol posar un accent social a la petició d’ajuts europeus, amb l’habitatge i les residències com a grans demandes. En sentit contrari, l’urbanista Manel Larrosa considera que els 570 milions són “un pla urbanístic sense rendiment econòmic” i que no serveixen per al propòsit que persegueix la UE: fer un canvi en el model productiu.

Projectes vallesans

El Fòrum Next Generation EU, organitzat pel Consell Comarcal, va permetre conèixer els projectes vallesans el dijous passat al Teatre Principal.

Aprofitar la biomassa forestal

El Clúster de Bioenergia de Catalunya lidera un projecte de descarbonització industrial dels sectors paperer, químic i agroalimentari principalment. Es pretén valoritzar la biomassa dels boscos de Catalunya. El gerent del clúster, Marc Cortina, va explicar que al Vallès és on hi ha més instal·lacions de biomassa.

En un món en què cada cop es preveu que hi hagi més incendis pel canvi climàtic, Cortina va assegurar que “els focs no els apagaran els bombers sinó les calderes de biomassa que posem al sector industrial”. L’impulsor del projecte també va destacar que la biomassa és l’energia renovable genera més feina.

Plaques solars a les empreses

La CECOT, que agrupa diferents organitzacions empresarials, presenta el projecte Vallès Solar. El director comercial de l’organització, Josep Casas, creu que és necessari ajudar les empreses a afrontar la transició energètica cap a un model més sostenible. L’objectiu del projecte implica instal·lar 1 milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques a cobertes de 2.500 empreses situades en polígons vallesans.

Segons la CECOT l’estalvi global arribaria a ser de 22 milions d’euros per al conjunt de les empreses, al qual caldria sumar la reducció d’emissions de CO2. A part, se substituirien cobertes de fibrociment.

Plaques fotovoltaiques al Vallès / D.S.

Gestió intel·ligent de l’aire

L’empresa especialitzada en la gestió de l’aigua i residus SUEZ va presentar noves tecnologies per a la gestió intel·ligent de la qualitat de l’aire. El seu director de Salut Ambiental i Mobilitat Urbana, Agustín Torres, va remarcar que la planificació urbana va associada a la definició adequada de les Zones de Baixes Emissions i plans de millora de la mobilitat sostenible i la qualitat de l’aire.

Una de les qüestions amb què treballa SUEZ és a tenir sensors per reaccionar de forma dinàmica i que permetin anticipar-se als episodis de contaminació mediambiental.

La indústria tèxtil, sostenible

El gerent de Dobert Textile Group, el sabadellenc Xavier Bombardó, va presentar METHOD, el projecte de Manufactura Espanyola Tèxtil Holística Digitalitzada, que utilitza matèries primeres de proximitat sostenible, neutra en carboni i socialment compromesa. Bombardó aposta per recuperar el lideratge de la indústria tèxtil llanera.

Una de les varietats que vol reivindicar el projecte METHOD és la llana marina autòctona nacional, un producte d’alta qualitat. El projecte també pretén ser un revulsiu en sostenibilitat dels productes i les empreses i en digitalitzar-les.

Un institut per analitzar l’aire

La patronal de la petita i lamitjana empresa, PIMEC, promou la creació de l’Institut de Qualitat de l’Aire (BCN LAB IAQ), juntament amb 23 empreses i universitats. La iniciativa vol ser una institució de referència en homologació, disseny, recerca i desenvolupament de solucions i equipaments per a la qualitat de l’aire.

Actualment s’està gestant el pla de viabilitat del projecte, que Jacint Matutes, de PIMEC, va dir que ja s’ha presentat a diferents administracions. El Vallès Occidental podria acollir aquest equipament per la seva excel·lència científica i potència industrial.

Comentaris
To Top