Tal dia com avui es compleixen 90 anys de la mort de Teresa Claramunt i Creus (1862-1931), líder anarcosindicalista i anarquista sabadellenca, així com pionera del feminisme obrer. Va ser una dona de caràcter enèrgic i avançada al seu temps, que va lluitar pels drets i la dignitat de les persones i per l’emancipació de les dones, segons explica l’historiador Jaume Barberà.
Claramunt va néixer al carrer de Lacy de Sabadell, el 4 de juny del 1862, i era teixidora d’ofici. El 14 de juny del 1896 va ser detinguda a casa seva, juntament amb el seu marit, Antoni Gurri. No en sabien els motius. Van ser empresonats al Castell de Montjuïc, on ella va estar onze mesos.
Retrat de Teresa Claramunt / CEDIDA (AHS)
El consell de guerra celebrat al mateix Castell, el desembre del 1896 contra les 87 persones detingudes, va sentenciar cinc penes de mort i vint penes de presó, la resta d’acusats van ser absolts, entre els quals la Teresa i el seu marit. No els van poder trobar cap mena de vinculació amb el llançament d’una bomba des d’un balcó contra la multitud al carrer de Canvis Nous de Barcelona que va causar sis morts. Tanmateix, com que els van considerar un perill social, van ser desterrats del país, igual que centenars d’anarquistes més.
Així mateix, en una època on la participació política i social de les dones era molt minoritària, es pot afirmar que Teresa Claramunt va ser pionera del feminisme anarquista obrer. En definitiva, les seves grans aportacions i lluites van ser la defensa de la igualtat entre ambdós sexes des d’una perspectiva anarcosindicalista; però també l’anticlericalisme i l’apoliticisme.
Claramunt va morir l’11 d’abril de 1931 i va ser enterrada just el 14 d’abril, el dia de la proclamació de la Segona República.
Un carrer i una escola en honor seu
La figura de Teresa Claramunt és tan important que a Sabadell porten el seu nom una escola situada al barri de Gràcia i un carrer al barri de Campoamor. Sens dubte, Claramunt va ser un exemple per a totes aquelles dones de la seva època que lluitaven pels seus drets i, fins i tot, encara és un referent per a la generació actual.
