El 18 de setembre del 1999 s’inaugurava el CEIP Teresa Claramunt, l’escola del barri de Gràcia de Sabadell que resultava de la unió dels col·legis Narcisa Freixas i Riu Sec (antic Carmen Tronchoni). El nom de Teresa Claramunt va ser elegit per les famílies dels alumnes en un referèndum. Es va proposar el seu nom atès que l’escola estava edificada on hi havia hagut la fàbrica de Vicenç Planas, on la Teresa havia treballat de joveneta. El grup municipal del PP a l’Ajuntament es va oposar amb vehemència a aquell nom. Esgrimia un argument meitat veritat i meitat mentida. La veritat era que Teresa Claramunt era anarquista. Doncs sí. Aquella època, qui gosava denunciar la injustícia i les desigualtats socials era considerat anarquista. La mentida era que havia posat bombes. Completament fals, Teresa Claramunt mai va posar cap bomba.
Nascuda a Sabadell, al carrer de Lacy, el 4 de juny del 1862 i teixidora d’ofici, Teresa Claramunt i Creus va ser una dona de caràcter enèrgic i avançada al seu temps, que va lluitar pels drets i la dignitat de les persones i per l’emancipació de les dones.
El 14 de juny del 1896 va ser detinguda a casa seva, juntament amb el seu marit, Antoni Gurri. No en sabien els motius. Vivien a Camprodon, on havien trobat feina, aquí els costava trobar-ne. Varen ser empresonats al Castell de Montjuïc, on ella va estar onze mesos, nou dels quals incomunicada.
El consell de guerra celebrat al mateix Castell de Montjuïc, el desembre del 1896 contra les 87 persones detingudes, va sentenciar cinc penes de mort i vint penes de presó, la resta d’acusats van ser absolts, entre els quals la Teresa i el seu marit. No els van poder trobar cap mena de vinculació amb el criminal atemptat, però com que els van considerar un perill social, van ser desterrats del país, igual que centenars d’anarquistes més. El matrimoni va poder esquivar el Sàhara espanyol i es va poder establir primer a Londres, i després a Roubaix (França).
El famós Procés de Montjuïc jutjava els presumptes autors de l’atemptat al carrer de Canvis Nous de Barcelona. El 7 de juny del 1896, al pas de la processó de Corpus, una bomba llançada des d’un balcó contra la multitud va causar sis morts i una quarantena de ferits. Els anarquistes van negar de seguida tenir-hi res a veure, les seves accions anaven sempre contra les forces opressores, no pas contra la gent treballadora. Tot duia a pensar que havia estat una perversa i execrable martingala organitzada pel Gobierno espanyol amb la intenció d’inculpar l’anarquisme i aturar definitivament el seu avenç. De fet, la bomba va ser llançada per l’anarquista francès François Girault, confident de la policia i que mai va ser detingut.
L’atemptat i el procés van significar, també, la mort d’Antonio Cánovas del Castillo. L’anarquista italià Michele Angiolillo va assassinar a trets de pistola el Presidente del Consejo de Ministros al balneari de Santa Águeda de Mondragón (Guipúzcoa) el 9 d’agost del 1897.
Per la seva part, la premsa espanyola –afina al Gobierno–, que havia ignorat completament i absolutament el Procés de Montjuïc, va publicar que Angiolillo havia rebut a París una important quantitat de diners de part dels revolucionaris independentistes de Cuba per perpetrar l’assassinat.
Heus aquí, però, que 125 anys després, un historiador italià podria aclarir la realitat dels fets. La seva investigació no passa directament per Sabadell, però sí per la veu d’un sabadellenc, Albà Rosell.
Enrico Tuccinardi, historiador italià, autor amb Salvatore Mazzariello de Architettura di una chimera. Rivoluzione e complotti in una lettera dell’anarchico Malatesta reinterpretata alla luce di inediti documenti d’archivio i també de Lleó X i la faula de Crist, està cercant la veracitat i el rigor d’una frase, atribuïda al sabadellenc Albà Rosell, i relacionada directament amb el cas.
Tuccinardi, expert en anarquisme i tendències llibertàries de finals del XIX i inicis del XX, en el treball que està duent a terme sobre Michele Angiolillo ha fet moltes indagacions, com per exemple l’episodi del seu pas per Barcelona. Exposa que en el llibre Musa libertaria. Arte, literatura y vida cultural del anarquismo español. 1880-1913, de Lily Litvak, de la University of Texas at Austin (no confondre amb la pilot d’aviació russa Lidia Litviak), l’autora posa en llavis d’Albà Rosell la frase:
“Entre sus actos de rebelde, está el haber ayudado a Angiolillo. Cuando éste se propuso realizar el atentado contra Cánovas, permaneció en casa de Jacquetti mientras hacía sus planes”.
És un passatge del llibre que parla de Jacquetti Jordà, anarquista barceloní, obrer del gremi de la construcció, seguidor de les tendències llibertàries, que va ajudar Felip Cortiella en la traducció d’Els mals pastors i que, segons Albà Rosell, hauria amagat a casa seva Michele Angiolillo mentre era a Barcelona, on va preparar la mort de Cánovas del Castillo, a qui culpava de ser l’inductor de l’atemptat.
En cas de ser cert el contingut d’aquesta frase, s’esvairia definitivament la pista cubana per confirmar la relació entre el Procés de Montjuïc i la mort de Cánovas del Castillo. I, de passada, ajudaria a aclarir l’autoria d’un criminal atemptat ordit per culpabilitzar centenars d’anarquistes, entre els quals la sabadellenca Teresa Claramunt i Creus, l’única dona que va anar a la presó per aquell maligne parany.
