Hi havia ganes de Llanera. Moltes. Tot i que la situació actual no permetia la disputa de la cursa per muntanya pròpiament dita, amb sortida i arribada a l’Ajuntament, avituallaments i la festa de la Llanera Trail, el repte de la Unió Excursionista de Sabadell va ser tot un èxit en tots els sentits. Més de 200 trail runners –286 inscrits, alguns dels quals no van poder prendre-hi part per la limitació comarcal– van recórrer al llarg del cap de setmana una de les dues distàncies –alguns es van atrevir a fer els dos recorreguts– de 10 i 25 quilòmetres per l’entorn del riu Ripoll. “Estem molt satisfets i en fem una valoració molt positiva, d’aquest repte”, expliquen fonts de l’entitat excursionista.
El repte també era intern per tenir-ho tot ben controlat: davant l’absència de voluntaris durant el recorregut, el marcatge, amb cintes i guix, era cabdal. I també ho va ser. Tot i l’èxit organitzatiu i participatiu, no obliden que aquesta Llanera Trail, com bé es va remarcar –Covid Edition–, desitgen que sigui la primera i darrera vegada que els corredors, per exemple, no poden arribar a la plaça del Doctor Robert. “Esperem que sigui la primera i l’última i l’any vinent ens puguem retrobar tots a l’Ajuntament”. Tant de bo.
“No us oblideu de clicar ‘Start’!”
No era una cursa, però haig de reconèixer que ho vaig viure amb el mateix pessigolleig com si ho fos. I bona part d’aquestes sensacions és per culpa de la UES per la bona organització. Amb una dotzena de bons companys –la majoria, pares de l’escola Ribatallada–, el diumenge, pocs minuts després de les vuit del matí, estàvem al carrer de Quevedo, a tocar de la baixada de la Cobertera –el temut Mortirolo–, per començar la Llanera i no oblidar-nos de clicar Start, per enregistrar el temps (la tecnologia funciona, sí!). Després de vint-i-cinc quilòmetres, alguns més durs que altres, tres hores després tornàvem sans i estalvis. Per molts anys de Llanera!
