Mara Jiménez és una sabadellenca coneguda a Instagram com a Croquetamente, un perfil que reflexiona sobre l’exclusió de les persones considerades “grasses” per la societat. Arran dels seus vídeos d’humor s’ha fet molt popular a la xarxa, tot i que ha estudiat i es dedica també a la música i l’actuació.
Com va sorgir la idea de ‘Croquetamente’?
Fa un any que vaig obrir el perfil i tenia la idea de fer un compte de divulgació on poder compartir informació sobre salut mental i autoestima. Llavors vaig veure uns vídeos d’humor que feia una noia britànica, fent mofa de la gent que criticava la gent grassa, em van agradar i vaig traduir-ne un amb el permís de la creadora. Va ser el primer que es va viralitzar i que va agradar molt a la gent. I a partir d’aquí vaig seguir aquest format i vaig fer altres vídeos humorístics amb un missatge propi.
En què has treballat també?
Jo soc actriu de teatre musical. Actualment componc les meves pròpies cançons, vaig treure elmeu primer senzill el gener i estic preparant el meu primer disc. Vaig combinant-ho amb altres projectes, i sobretot amb teatre a Sabadell. També amb alguns videoclips, curtmetratges i projectes diversos, i l’any passat vaig sortir al programa ¡A Cantar! de Netflix.
Com vas acabar sent ‘instagramer’?
Des del primer moment que vaig obrir Croquetamente ja volia poder dedicar-m’hi, fer divulgació d’aquests temes tan importants i poder informar. Trobo que és una part més de la meva feina i la meva professió, tot i que no m’imaginava l’impacte que tindria, i pensava que tot seria molt més “orgànic”, però ha vingut de sobte. Però tenia molt clar que el missatge és molt potent i molt necessari.
Creus que la nostra societat no accepta les persones grasses?
Totalment. A la comunitat em remarquen que el que els explico són coses que viuen constantment. Som moltes persones les que vivim en situacions d’exclusió per la talla corporal. És una realitat que no podem seguir negant.
Com afecta l’exclusió les persones amb aquesta característica?
La gent no para d’emetre judicis contra la gent grassa, sense adonar-se que temps després aquesta angoixa que se li genera també afecta a nivell orgànic. Si tant et preocupa com és de grassa una persona, també t’hauria de preocupar aquesta exclusió diària perquè perjudica la salut. I també l’odi que rebem, que és molt bèstia.
Hi ha hagut evolució en els últims anys?
Les coses estan canviant, i això ens anima a seguir els que parlem del tema perquè hi ha més acceptació de la diversitat corporal, també per persones racialitzades, transgènere o transsexuals. Però encara queda molt per fer perquè encara se’ns assenyala. La gent grassa, negra o de diferents ètnies existeix, i necessita sentir-se identificada i tenir referents.
Fins a quin punt es pot viure de les xarxes?
Les xarxes en si no donen ingressos. Instagram no paga res: tu guanyes diners amb les marques, i has de triar-les. Jo soc molt selectiva: han de ser productes que tinguin a veure amb l’autoestima, l’amor propi i la salut mental.
